Els pitjors vaticinis s’han complert amb la victòria de Donald Trump. El lema del republicà, Make America Great Again (MAGA), fem els Estats Units més grans un altre cop o tornem la grandesa als Estats Units, s’ha convertit en un símbol icònic del seu moviment, però bé podria traduir-se en Europe will become smaller, Europa es farà més petita sota el seu govern. Les conseqüències pel Vell Continent seran importants en diferents àmbits clau de la seva política i la seva convivència. Els experts han mostrat la seva preocupació en les darreres setmanes, especialment en temes relatius a la política exterior i l’ajuda a Ucraïna, la seguretat i defensa i el futur de l’OTAN, l’amenaça al comerç, l’economia i política monetària, i per a l’increment i enfortiment del populisme conservador i la ultradreta a Europa, amb el consegüent agreujament de les fractures polítiques a la Unió Europea i l’impacte que pot tenir en futures eleccions, com les d’Alemanya en el 2025 i França en el 2027. Una Unió Europea més fragmentada i més debilitada a l’hora d’actuar de manera unida en l’escenari global pot ser una de les conseqüències del retorn de Trump al despatx oval.
🔴 Resultats eleccions Estats Units 2024 | DIRECTE: Trump es proclama guanyador, reaccions i última hora
L’ajuda a Ucraïna, compromesa
Trump defensarà els interessos nord-americans per sobre de tot, i no es pot passar per alt la seva admiració per líders polítics de perfil autoritari com el rus Vladímir Putin o l’hongarès Viktor Orbán, qui ha mostrat públicament el seu suport al republicà i qui considera que seria un “president pro pau” si retornava a la Casa Blanca. Però la pau, per Orbán, és equivalent a què Rússia guanyi la guerra. Si els Estats Units deixa d’aportar fons per Ucraïna, el president hongarès creu que Europa es veuria obligada a replantejar-se el seu suport a Volodímir Zelenski perquè “no podria suportar sola les càrregues de la guerra” sense el suport dels nord-americans. Per Orbán, si Trump negocia amb els russos i amb el seu amic Putin, “no hi haurà moralització, hi haurà realpolitik”, és a dir, que prioritzarà els resultats pràctics sobre els ideals morals o ideològics. Washington ha aportat milers de milions a la causa ucraïnesa en ajuda militar i financera des del 2022 quan va esclatar la guerra, i Trump ha criticat repetidament al president Zelenski i s’ha negat a donar suport a una victòria de Kíiv, el que fa preveure que el suport nord-americà es veurà traduït en el fet que Trump li tallarà l’aixeta a Ucraïna, en armament i finançament. Caldrà veure si el republicà no vol anar més enllà i buscar directament un acord amb el president rus, Vladímir Putin, per aconseguir un alto el foc i posar fi a la guerra “per sobre dels ucraïnesos i els europeus”, va opinar l’analista del German Marshall Fund Bart Szewczyk a Euronews.
Trencament de la unitat transatlàntica
El futur de l'OTAN també pot veure's influït per la victòria de Trump, perquè la posició dels Estats Units envers la guerra d’Ucraïna pot trencar la unitat transatlàntica i pot ser un desafiament a la cohesió del bloc en temes crucials com la política exterior i la seguretat. Fa temps que Trump defensa l’aïllament dels Estats Units en matèria de seguretat, una postura que ha guanyat en popularitat entre els republicans. Trump ja ha deixat clar en diverses ocasions públicament que no defensarà als membres de l’OTAN d’un atac de Rússia si no compleixen amb les seves obligacions de despesa en defensa. Això es tradueix en el fet que molts dels 31 membres de l’OTAN se salten un objectiu de despesa anual en defensa que ha de ser d’almenys el 2% del PIB del país. Fa només cinc anys, només deu membres complien aquest objectiu, i fa deu anys, només ho feien tres països, però segons va declarar el passat mes de juny l’antic secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, -des de l'1 d’octubre el nou cap de l’organització és Mark Rutte- més de 20 membres compliran amb aquest objectiu. Els experts creuen que Trump no arribarà a abandonar l’Aliança Atlàntica, però alguns, com Carlota García Encina, del Reial Institut Elcano, en declaracions a Efe, pensen que el republicà “el que pot fer simplement és no prestar-li atenció, i això implica, d’alguna manera, treure-li legitimitat” donat l’enorme pes que tenen els Estats Units a l’OTAN.
Relacions comercials: tornaran els aranzels?
Trump ha amenaçat d'imposar aranzels del 10% en totes les importacions, el que afectaria significativament la UE com a principal soci comercial dels Estats Units. El comerç entre els dos socis va superar els 870.000 milions d’euros el 2022. Els experts calculen que això podria reduir el creixement econòmic europeu entre l'1 i l'1,5%, l’equivalent a una pèrdua potencial de fins a 260.000 milions d’euros. Sectors claus com l’automobilístic i el químic es veurien especialment afectat. Les principals exportacions dels Estats Units a Europa són gas natural, els olis de petroli i el petroli en cru, mentre que la Unió Europa té com a principals exportacions als Estats Units els medicaments i els vehicles. Trump ha deixat clar que si guanyava les eleccions, Europa podria pagar “un preu molt alt” per no comprar suficients productes nord-americans. Segons alguns mitjans, la Comissió Europea ja està dissenyant possibles mesures de represàlia per si aquestes taxes duaneres entren en vigor tot i que experts com el director per Europa del centre d'estudis nord-americà Atlantic Council, Jörn Fleck creuen que Trump optarà per “obrir una negociació i posar un acord sobre la taula”. En aquest sentit, Europa pot jugar les seves millors cartes, com el mercat comú i la relació econòmica amb la Xina a l’hora de negociar amb Washington.
Impuls al populisme ultraconservador
Viktor Orbán va dir que tenia el xampany a la nevera a l’espera de la victòria de Trump. El retorn del republicà a la Casa Blanca pot donar ales al populisme ultraconservador a Europa. Orbán és una peça clau per Trump a l’hora de causar la divisió en el bloc europeu i aconseguir els seus objectius. El nord-americà donarà suport polític a líders ultraconservadors a països com Hongria, Àustria, Eslovàquia i Itàlia en les seves pugnes amb Brussel·les i les divisions polítiques existents a la Unió s'agreujaran. Segons Fleck, Trump es trobarà amb una Europa “que no està en la millor forma”, amb els governs de França i Alemanya “debilitats per la pujada de l’extrema dreta i una economia que no aconsegueix trepitjar els talons a les dels Estats Units i la Xina”.