Quan Donald Trump torni a assumir la presidència el gener de 2025, canviarà radicalment la política internacional si compleix les seves promeses de campanya. Trump ha deixat molt clar que creu que calen canvis importants a la política exterior dels EUA. No són promeses buides. Els presidents tenen un ampli poder en política exterior i poden entrar o anul·lar molts acords internacionals unilateralment. "Realment varia, acord a acord, pel que fa a quins són els criteris de sortida, però hi ha molt pocs on es requereix l'aprovació del Congrés per a la retirada", deia Jennifer Kavanagh, companya sènior i directora d'anàlisi militar de Defense Priorities, a la publicació Vox.
"Amèrica Primer"
En el seu primer mandat, Trump va seguir el que va anomenar una política exterior "America First" (Amèrica Primer), que el va veure retirar-se dels principals acords internacionals, llançar una guerra comercial amb la Xina, antagonitzar verbalment els aliats i intentar negociacions complexes amb diversos dels adversaris dels EUA. Aquesta temporada de campanya, ha promès continuar els intents d'alterar dràsticament o dificultar d'una altra manera els acords internacionals, inclosa l'aliança de seguretat de l'OTAN, de maneres que podrien debilitar fonamentalment el lloc dels EUA en l'ordre global.
De les posicions de política exterior declarades de Trump, la seva política comercial proteccionista planificada seria probablement la més immediatament perjudicial per als nord-americans; els seus augments aranzels proposats desencadenarien una guerra comercial mundial i augmentarien els preus per als consumidors nord-americans. A llarg termini, les seves idees sobre el paper dels EUA en els afers internacionals podrien erosionar la diplomàcia nord-americana i soscavar institucions com l'OTAN i l'ONU. Això podria tenir efectes duradors en el panorama geopolític, com ho van fer les seves decisions de política exterior de primer mandat.
Trump i el seu aïllacionisme
Durant el seu primer mandat, del 2017 al 2021, Trump va retirar als Estats Units de múltiples acords internacionals, inclòs el Pla d'Acció Integral Conjunt (PAIC), sovint anomenat l'acord amb l'Iran. Aquest acord, negociat el 2015 durant la presidència de Barack Obama, essencialment va alleujar les sancions nord-americanes contra l'Iran a canvi de limitar el seu programa nuclear i permetre'n una supervisió internacional més gran.
“L'acord amb l'Iran va ser una de les pitjors i més unilaterals transaccions que els Estats Units hagi realitzat mai”, va dir Trump quan es va rescindir l'acord el 2018 i destaca la publicació Vox. Des d'aleshores, l'Iran ha augmentat el seu arsenal d'urani enriquit i el subministrament de míssils, això que sembla que acosta molt més el programa al desenvolupament de capacitats nuclears , malgrat la promesa de l'administració Trump que l'Iran mai no les tindria.
Trump també va retirar els Estats Units de l'acord climàtic de París, que compromet tots els signataris a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Altres víctimes diplomàtiques de l'administració Trump inclouen el Tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi (INF), un pacte de l'era de la Guerra Freda entre els Estats Units i Rússia que limita el desenvolupament d'armes nuclears de curt i intermedi; el Tractat de Cels Oberts, que permet als signataris realitzar vols de reconeixement militar; i dos acords internacionals de migració.
Trump també va criticar repetidament l'OTAN durant el primer mandat. Va argumentar que els altres països de l'aliança militar no estaven gastant prou en defensa (i van començar a gastar més), va qüestionar si l'organització continuava sent necessària i el 2020 va retirar gairebé 10.000 tropes estacionades a Alemanya, una decisió que, segons l'assessor de política exterior de la vicepresidenta Kamala Harris, Philip Gordon, semblava “dissenyada per enviar un missatge sobre el límit de la quantitat que els nord-americans estan disposats a gastar per defensar les fronteres estrangeres i, en termes més generals, mantenir l'ordre mundial”.
Ucraïna i Israel, sota el mandat de Trump
En matèria de conflictes i política internacional, Trump ha dit que vol acabar amb les guerres. En aquest sentit, Ucraïna podria ser la gran perjudicada. Fins i tot amb l'ajuda militar i financera sense precedents dels demòcrates, les pèrdues en el camp de batalla s'han accelerat a l'est i Ucraïna s'ha impacientat davant la reticència del president Joe Biden a deixar que alliberi armes occidentals contra objectius a l'interior de Rússia. Mentrestant, Trump ha criticat el nivell de suport nord-americà a Kíiv, s'ha negat a dir que vol que Ucraïna guanyi la guerra i ha promès posar fi al conflicte abans d'assumir el càrrec al gener. Això sí, no ha explicat com.
Els Estats Units han proporcionat a Ucraïna desenes de milers de milions de dòlars en assistència militar i financera (més que qualsevol altre aliat) des que Rússia va llançar la seva guerra a gran escala contra Ucraïna el febrer del 2022.
Aquesta assistència ha proporcionat a Ucraïna un salvavides per al seu exèrcit molt més petit, però el president Volodímir Zelenski ha dit durant tot el conflicte que el suport dels Estats Units i Occident ha estat massa poc i massa tard per canviar el rumb a favor d'Ucraïna. Moscou diu que vol la pau, però ha fixat condicions que Kíiv considera inacceptables. Zelenski també ha subratllat la necessitat d'una resolució justa de la guerra i ha parlat d'una cimera a finals d'aquest any on podria participar un representant de Moscou. Donald Trump diu que posaria fi a la guerra de Rússia a Ucraïna, però qualsevol acord probablement deixarà Kíiv molt més feble i la seguretat europea en un perill encara més gran.
A l'altre costat, Israel en podria sortir beneficiada. La victòria de Trump, comportarà aixecament de les limitades restriccions imposades pels Estats Units a Israel. "Crec que amb Kamala Harris, Israel probablement esperarà un enfocament de més confrontació que apunti, d'alguna manera, a lligar-li les mans", hauria dit a la cadena NPR Shmuel Rosner, un comentarista israelià. “Amb Donald Trump, sembla que Israel tindrà una mica més de llibertat per tirar endavant la guerra com vulgui”. En un llibre publicat el mes passat, David M. Friedman, un assessor jueu de Trump que es va exercir com a ambaixador a Israel, va argumentar que els Estats Units tenen el deure “bíblic” de donar suport a l'annexió de Cisjordània per part d'Israel. En un pla de cinc punts publicat en línia, i que recull també el The Jewish Chronicle, l'advocat ha dit que Israel hauria d'exercir sobirania sobre tota Judea i Samaria abans d'establir “enclavaments palestins amb màxima autonomia civil subjectes al control de seguretat primordial israelià”.