Per saber com funciona el sistema electoral als Estats Units hem d'anar enrere, concretament al 15 de gener. Aquesta és la primera data que cal tenir en compte per entendre el funcionament del sistema electoral nord-americà, perquè és quan es va celebrar la primera de les eleccions primàries i el primer dels caucus. El 15 de gener va començar la primera de les votacions per seleccionar el primer dels candidats a les eleccions del pròxim 5 de novembre, aquell dia es va celebrar el caucus d'Iowa.
🔴 Resultats eleccions Estats Units 2024 | DIRECTE
🗳️ Enquestes Trump vs Harris: així estan els sondejos per a les eleccions als Estats Units 2024
Caucus i primàries
Per triar el seu candidat, els dos partits (el demòcrata i el republicà) obren un procés de primàries que aquest any va començar oficialment el 15 de gener a Iowa per al Partit Republicà i el 3 de febrer a Carolina del Sud per al Partit Demòcrata. Des d'aquell moment i fins a principis de juny, cadascun dels 50 estats i territoris dels Estats Units han anat convocant eleccions primàries o caucus (un tipus d'assemblees) gairebé setmanalment per elegir el candidat. Cada estat funciona diferent i amb les seves pròpies regles, per la qual cosa qui pot votar a les primàries o participar als caucus varia en funció d'on s'estiguin celebrant.
Les eleccions a la Casa Blanca
Les eleccions estan convocades per al 5 de novembre (sempre dimarts després del primer dilluns de novembre), tot i que alguns estats obren setmanes abans el procés de vot per correu. Al complex sistema polític i electoral nord-americà, són els estats, i no la nació, els encarregats d'organitzar els comicis, encara que siguin els presidencials, cadascun procedeix amb les seves pròpies lleis i regles. Que el sistema sigui així de complex també fa que els mitjans de comunicació cobrin importància en ser els que projecten durant la nit electoral o les hores posteriors qui és el guanyador dels comicis, ja que les autoritats triguen setmanes a oficialitzar els resultats.
El Col·legi Electoral
El Col·legi Electoral dels Estats Units és el cos de compromissaris encarregat d'elegir el president i el vicepresident dels Estats Units i es forma cada quatre anys únicament amb aquest propòsit. El Col·legi Electoral és un exemple d'elecció indirecta, ja que són els votants els que elegeixen els membres d'aquesta institució i aquests els encarregats, alhora, d'escollir directament el president i el vicepresident. Sovint, el Col·legi Electoral és objecte de crítiques i controvèrsia, ja que aquest sistema electoral permet que un candidat guanyi l'elecció encara que perdi el vot popular nacional, cosa que ha fet que hi hagi nombrosos intents d'eliminar-lo o reformar-lo.
Així doncs, als Estats Units, en lloc de votar directament el president i vicepresident, els ciutadans dels Estats Units en emetre els seus vots, al seu estat o al districte federal, trien els membres del Col·legi Electoral, els quals, encara que tècnicament són lliures de votar a favor de qualsevol persona elegible per ser president i vicepresident, a la pràctica es comprometen a fer-ho per candidats específics, respectant el sentit del vot popular. A cada estat els votants escullen una papereta amb el nom dels candidats a president i vicepresident i el partit a què pertanyen; excepte en dos estats, la parella electoral que rebi la majoria dels vots de l'estat guanya tots els compromissaris per al Col·legi Electoral.
Cada compromissari té dret a emetre un vot per a president i un vot per a vicepresident. Per ser elegit, un candidat ha de tenir una majoria (des del 1964, almenys de 270) dels vots electorals emesos per a aquest càrrec. En cas que cap candidat a la Presidència guanyi una majoria dels vots electorals, l'elecció té lloc a la Cambra de Representants i, en cas que cap candidat per a vicepresident tingui una majoria de vots electorals, l'elecció té lloc al Senat.
Crítiques al sistema
Per a molta gent, el sistema del Col·legi Electoral està desfasat i antiquat perquè consideren que dona un avantatge deslleial als estats amb un nombre més ampli de delegats: si un partit guanya els 11 principals estats podria vèncer les eleccions, encara que no rebi un sol vot als altres estats. D'altres, creuen que protegeix els estats petits, del sud i tradicionalment republicans, on els delegats representen moltes menys persones que als estats més grans. És a dir, els estats menys poblats solen estar sobrerepresentats al Col·legi Electoral.
Els estats frontissa
A les eleccions a la Casa Blanca es trien els 538 membres del Col·legi Electoral, que s'han de reunir en una data posterior per votar el president. Aquests 538 membres estan repartits proporcionalment en funció de la població pels 50 estats i el Districte de Columbia sota el sistema que el guanyador a cada estat, amb l'excepció de Maine i Nebraska, s'emporta tots els electors. És per això que en el grapat d'estats clau o frontissa és on realment estan en joc les eleccions (els estats frontissa són aquells on no està clar si guanyen els demòcrates o republicans i els resultats varien en funció de les eleccions, són aquells que acaben determinant els resultats finals).
'Inauguration Day'
Després que el Col·legi Electoral es reuneixi, el Congrés ha de certificar aquesta votació, històricament un tràmit, però que va prendre molta rellevància el 2021 per l'assalt al Capitoli dels seguidors de Trump intentant paralitzar el procediment. El 20 de gener, anomenat 'Inauguration Day', el president electe pren possessió al Congrés i minuts després recorre l'Avinguda Pennsilvània de la capital federal en un breu trajecte fins a la Casa Blanca.