Jerusalem es troba a menys de 80 quilòmetres de la Franja de Gaza, i és la ciutat d’Israel que més pateix les conseqüències de la guerra amb Hamàs. La capital de l’estat és un exemple de diversitat i convivència entre cultures, “és la ciutat més poblada i també la més pobra”, explica Fleur Hassan-Nahoum, vicealcaldessa de Jerusalem, amb qui ElNacional.cat va conversar durant una visita recent a Barcelona. I ara, amb la guerra, plou sobre mullat. Jerusalem, ciutat santa per jueus, cristians i musulmans, les tres religions monoteistes més importants, compta amb llocs sants com l’Esplanada de les Mesquites, el gran Mur de les Lamentacions, la gran Mesquita de la Roca o l’Església del Sant Sepulcre, que atrau cada any a milers de turistes. Però la guerra ha fet que Jerusalem, que va ser atacada per Hamàs amb míssils de llarga distància a l'inici de la guerra, hagi deixat de ser un pol d’atracció turística per convertir-se en una ciutat refugi. “El turisme ha desaparegut completament i molta gent viu del turisme a Jerusalem. En els hotels tenim ara a uns 50.000 evacuats, la majoria provenen del nord, que estan patint els atacs de Hezbolá des d’octubre”, lamenta la vicealcaldessa, que en el consell municipal de la ciutat és la responsable de relacions Internacionals, Desenvolupament Econòmic i Turisme.
Amb la guerra, el turisme ha desaparegut completament i molta gent viu del turisme a Jerusalem. En els hotels tenim evacuats"
Fleur Hassan-Nahoum (27 de setembre de 1973) va néixer a Londres. Filla d’un jueu gibraltareny d’origen sefardita i d’una jueva marroquina de Tànger, es va criar a Gibraltar, el que explica que parli perfectament castellà amb accent andalús. Després va anar a estudiar dret a Londres, al King’s College, on va presidir la King’s College Jewish Society, i va conèixer al seu futur marit. “Un dia em va dir que ell no volia viure a Londres, que volia anar a viure a Israel, i aquell dia vaig saber que em casaria amb ell”. Així, l'any 2001, després de casar-se, va emigrar a Israel com una olim jadashim (nova immigrant) pràcticament sense saber parlar hebreu, i en 2016 ja va entrar a formar part del Consell Municipal de Jerusalem. Ha seguit les passes de la carrera política inspirada en el seu pare, Sir Joshua Abraham Hassan, que va ser ministre principal de Gibraltar durant més de vint anys. Des del 2018, Hassan-Nahoum és vicealcaldessa d’una de les ciutats més espectaculars i apassionants del món.
Els àrabs són els primers que no volen la partició de Jerusalem, la salvació per a ells no vé d'un lideratge corrupte palestí"
Hassan-Hanoum explica que fa poc la capital d’Israel ha arribat al milió d’habitants, “amb un 40% de musulmans, un 3,5% de cristians i el 56,5% restant són jueus, dels quals, més del 28% són ultraortodoxes”. Els ultraortodoxos s’han convertit en un problema a abordar pels responsables municipals, perquè influeixen directament en el fet que Jerusalem sigui una ciutat pobra i poc productiva. “Els homes no treballen, es dediquen a estudiar la Torá i les Sagrades Escriptures. No són productius per la ciutat, les famílies tenen molts fills i obliguen als nens de més de 12 anys a deixar d’estudiar. Estem intentant canviar això, que els joves treballin” explica la vicealcaldessa, que presumeix que tots els habitants de Jerusalem reben serveis municipals de sanitat, educació, tot sota l’empara de la municipalitat, tot i que encara hi ha molt a fer per corregir la desigualtat que pateix Jerusalem Est, la part musulmana de la ciutat. “En els darrers deu anys han canviat moltes coses, hem ficat més recursos que ningú a la part àrab i ara ells són els primers que no volen la partició, que volen estar units, perquè s'han adonat que la salvació per a ells no ve d'un lideratge corrupte palestí, que és el que tenen a l'altra banda del mur”.
S’ha donat la situació de casos com el d’un terrorista que va tornar a Jerusalem que viu just davant de la dona que va voler matar”
Malgrat les diferències religioses, Jerusalem ha estat sempre un exemple de convivència, jueus i àrabs es barregen als carrers, en els parcs, en els centres comercials, i metges jueus i musulmans atenen per igual a pacients jueus i àrabs en els hospitals. Amb la guerra, la vicealcaldessa confessa que “ho estem portant millor del que pensava”, i recorda els temps de pandèmia, “quan tots lluitàvem contra el mateix enemic”. Des que es van produir els atacs dels milicians de Hamàs el 7 d’octubre, s'han produït protestes dels familiars dels ostatges israelians contra Netanyahu, i també, recorda Hassan-Nahoum, “hi ha hagut quatre atemptats, però la ciutat ara està tranquil·la”, encara que reconeix que la tornada a la ciutat d’alguns presos com a producte de l’intercanvi d’ostatges amb Hamàs, ha provocat “alguns moments de tensió”. Entre els alliberats hi ha alguns joves que van ser acusats de diversos delictes, des del llançament de pedres fins a l’intent d’assassinat. “S’ha donat la situació de casos com el d’un terrorista que va tornar a Jerusalem que viu just davant de la dona que va voler matar”, explica Hassan-Nahoum, que va arribar al consell municipal formant part d’una coalició de partits locals “perquè és més fàcil accedir a l’ajuntament amb un partit local, que és el que interessa als ciutadans, que amb un gran partit”, però també forma part del Likud, el partit del primer ministre Benjamin Netanyahu.
Ningú pensava que podia passar aquesta massacre tan cruel en el nostre territori, ens sentíem segurs, indestructibles, i això ha canviat"
Tot i pertànyer al mateix partit que Netanyahu, reconeix que al país hi ha un gran desencant perquè la població jueva estava convençuda que era impossible un atac com el que va perpetrar Hamàs el 7 d’octubre en territori israelià, en el que van morir 1.200 persones i altres 250 van ser segrestades en poblacions pròximes a Gaza, “dels que han tornat cent i encara queden per alliberar 136, entre ells un bebè, Kfir Bibas, que precisament avui compleix un any”, recorda Fleur Hassan. Tot i que fa dècades que va començar el conflicte entre Israel i Palestina, “ningú pensava que podia passar aquesta massacre tan cruel en el nostre territori, ens sentíem segurs, indestructibles, i això ha canviat”, afirma la vicealcaldessa de Jerusalem, que també admet que l’atac de Hamàs no es va produir en un moment qualsevol. “Van coincidir dos aspectes, un intern i un altre extern. D’una banda, el context de debilitat interna que estava vivint Israel, i de l’altre, les converses de pau amb Aràbia Saudí. I qui no vol aquesta pau en l’Orient Mitjà? Iran, que és qui està darrere de Hamàs”, apunta la vicealcaldessa de Jerusalem, que també denuncia el suport dels iranians als houthis del Yemen, a Hezbolá en el Líban, i fins i tot estan darrere de Sud-àfrica, que és qui ha portat a Israel davant la Cort Internacional de Justícia de La Haya, acusant-lo de genocidi contra el poble palestí.
Cal tenir molta cura amb les xifres, perquè les dona Hamàs, ningú sap si són certes, i ningú diu quants són terroristes. Hamàs sabia el que passaria si atacava Israel”
Hassan es defineix com “una jueva religiosa i sionista”, defensora de què Israel tingui un estat jueu independent “després de 3000 anys de persecució” i lluiti pels seus drets i la seva supervivència. Per això s’ha convertit en una de les portaveus de la causa jueva per intentar combatre la batalla política, mediàtica i d'imatge internacional que Israel està perdent, en bona part per la desproporció de la seva resposta a l’atac, que més de cent dies després ha causat més de 25.700 morts i milers de ferits a la Franja de Gaza, la major part civils, entre ells dones i infants. “Cal tenir molta cura amb les xifres, perquè les xifres les dona Hamàs, ningú sap si són certes, i ningú diu quants són terroristes. Són ells els que no estan protegint al seu poble i l’està utilitzant com a escut. Hamàs sabia perfectament el que passaria si atacava a Israel”. A més, la vicealcaldessa de Jerusalem sosté que “a proporció en termes legals no té res a veure amb els números, perquè un país sobirà que s’ha vist atacat s’està defensant. Que hagués fet Espanya o qualsevol país d’Europa si el seu veí l’hagués atacat i digués que el seguirà atacant? La proporció té a veure amb l’amenaça futura”, i segons creu Hassan-Hanoun, aquesta amenaça continuarà. “Nosaltres hem acceptat que aquí hi ha un poble palestí i hem de compartir aquesta terra amb els palestins. El conflicte jueu-palestí no acabarà fins que ells també reconeguin que existeix l’Estat d’Israel, però ells el que volen és destruir-nos”.
Nosaltres no volíem aquesta guerra, no la vam començar. Crec que si Hamàs alliberés als 136 ostatges, Israel es veuria abocat a un alto el foc definitiu per la pressió internacional”.
La vicealcaldessa insisteix a dir que “Hamàs és l’organització terrorista que ha matat més civils en la història d’Israel. Des de l’holocaust que no hem vist aquesta crueltat amb el poble jueu. Nosaltres no volíem aquesta guerra, no la vam començar”. Ara la qüestió, és com posar-ne fi, i Hassan-Hanoum creu que la posada en llibertat dels ostatges ha de ser l’inici de les converses de pau perquè “crec que si Hamàs alliberés als 136 ostatges, Israel es veuria abocat a un alto el foc definitiu per la pressió internacional”.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!