Alemanya endurirà els controls a les seves fronteres a partir del 16 de setembre, una decisió que pot tenir un impacte significatiu en l’espai Schengen i la lliure circulació de persones dins de la Unió Europea. El govern alemany va anunciar el passat 9 de setembre la decisió d’establir controls temporals a totes les seves fronteres terrestres, més de 3.700 quilòmetres en total, durant sis mesos, amb l’objectiu de "reduir la migració per via irregular i millorar la seguretat interior. Berlín va dir dilluns que els controls vigents a la seva frontera amb Àustria des del 2015, i des de l'any passat amb Polònia, República Txeca i Suïssa, s'estendrien la setmana vinent a França, Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca. Aquesta mesura, que forma part dels canvis impulsats des de l'executiu alemany en reacció a l'atemptat del mes d'agost passat a la ciutat de Solingen, on un gihadista va apunyalar mortalment tres persones en un festival i en va ferir vuit més, suposa per alguns una "suspensió de facto" de l'acord Schengen a les seves fronteres. Això afecta directament un dels pilars fonamentals de la Unió Europea: la lliure circulació de persones entre els països membres.
Controls temporals permesos
L'espai Schengen d'Europa sense passaports es va crear l'any 1985 i inclou 25 dels 27 estats membres de la UE (tots excepte Irlanda i Xipre) més altres quatre, Islàndia, Liechtenstein, Suïssa i Noruega, i permet la lliure circulació entre tots ells sense controls fronterers. Es permeten controls temporals en situacions d'emergència i circumstàncies excepcionals per evitar amenaces específiques a la seguretat interna o a l'ordre públic, i normalment s'han imposat després d'atacs terroristes, per a grans esdeveniments esportius i durant la pandèmia. Aquests controls temporals són mesures que han d’aplicar-se com a últim recurs, i en situacions excepcionals, i la seva aplicació ha de ser proporcional. Però el seu ús és cada cop més freqüent i perllongat per part de diversos països membres, el que planteja dubtes sobre la viabilitat a llarg termini del sistema Schengen en la seva forma actual. La decisió d'Alemanya, que és un país central a la UE, podria accelerar aquest debat sobre el futur de l'espai de lliure circulació europeu. De fet, no només Alemanya, altres membres de l’espai Schengen com Àustria, Itàlia, Eslovènia, Suècia o França han establert controls fronterers aquest any.
Possible efecte dominó
Existeix el risc i el temor que altres països segueixin l’exemple d’Alemanya i reforcin també els seus propis controls fronterers. Això podria desencadenar un efecte dòmino que erosioni encara més el principi de lliure circulació a l'espai Schengen. La decisió alemanya d’establir aquests nous controls pot tenir un efecte negatiu a la mobilitat de treballadors transfronterers, per les rutes europees de transport de mercaderies i el fluix de viatgers entre països. Per això representa un revés per a la integració econòmica i social europea que l’acord de Schengen ha facilitat durant dècades.
La decisió alamana ha generat rebuig i reaccions negatives en alguns dels països veïns. Així, Polònia, a través del primer ministre Donald Tusk, ha qualificat la mesura com “inacceptable”, i ha qualificat aquest moviment d'una "suspensió de facto i a gran escala de l'espai Schengen", i podria considerar implementar els seus propis controls com a resposta. Àustria, per la seva part, ha anunciat que no acceptarà migrants rebutjats per Alemanya, mentre que els Països Baixos existeix preocupació pels possibles perjudicis que aquests controls poden causar als viatgers transfronterers i per l’impacte en la mobilitat de les persones que travessen la frontera regularment per motiu de feina, estudi o turisme.
Controls fixos o mòbils
Els controls alemanys que s’establiran a partir del dia 16 es poden produir en qualsevol punt de la frontera, i poden ser fixos o mòbils. “La policia federal responsable decidirà l'abast, la intensitat, el lloc i la durada dels controls respectius en funció de la situació. Per tant, no es poden descartar perjudicis al trànsit transfronterer, però s'haurien d'evitar en la mesura que sigui possible”, va explicar el ministeri de l’Interior d’Alemanya. La ministra alemanya, Nancy Faeser, ja va deixar clar que la mesura s’ha pres davant la càrrega global que pesa sobre Alemanya, “especialment la capacitat limitada dels municipis per proporcionar habitatge, educació i serveis d'integració, després d'haver acollit 1,2 milions de refugiats de la guerra a Ucraïna i un gran nombre de sol·licitants d'asil als darrers anys”. Respecte a la segona raó que ha portat a prendre aquestes mesures, està “la necessitat de protegir-se contra el terrorisme extremista islàmic i la delinqüència transfronterera greu”. D’aquesta manera, s’ha interpretat la postura del govern liderat pel socialdemòcrata Olaf Scholz com una assumpció del discurs de l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) que es projecta com la segona força en intenció de vot en les enquestes.