ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Per sorpresa de molts, Vladímir Putin va anunciar durant la matinada del passat dijous 24 de febrer l'inici de la invasió de Rússia sobre Ucraïna. Aquest dijous s'inicia la segona setmana d'un conflicte que va començar com una simple ofensiva militar, però que ara ja sembla una nova guerra freda. L'amenaça nuclear és sobre la taula del Kremlin, com a resposta a les sancions occidentals i els moviments de tropes de l'OTAN. Mentrestant, la Xina intenta mediar (sense gaire idea) en una complexa confrontació amb difícil solució. Kíev i Moscou han acordat reunir-se aquest 3 de març a Bielorússia, en la que serà la segona jornada de negociacions des de l'inici de l'agressió. Una agressió que ha enaltit la figura del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, però que ja ha deixat gairebé un milió de refugiats i milers de civils morts.
La segona setmana de guerra arriba amb principalment quatre fronts oberts: Kíev (capital d'Ucraïna), Khàrkiv (la segona ciutat més gran del país), Kherson (al sud, sobre Crimea) i Mariúpol (al sud-est, a la regió de Donetsk). Rússia encara no ha pogut prendre el control de cap de les quatre localitats, tot i que Putin va decidir intensificar els atacs arreu del territori. Els ucraïnesos aconsegueixen aguantar com bonament poden, fins al punt que han comunicat milers de baixes russes. Igualment, aquest dimecres el Kremlin ha admès només que han mort 498 soldats russos i uns 1.600 han resultat ferits des del primer dia d'enfrontaments.
L'amenaça nuclear contra les sancions
La idea d'atac llampec s'ha anat difuminant a mesura que han passat els dies, enmig de tot el suport armamentístic i humanitari que han rebut els ucraïnesos. Cal sumar també les sancions occidentals i els moviments recents de l'OTAN, que està desplaçant tropes i treballant per ampliar l'aliança militar. Amb tot, Moscou se sent acorralada i ha posat sobre la taula l'ús d'armes nuclears. L'amenaça va començar el cap de setmana i s'ha cristal·litzat aquest dimecres, quan el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que l'única alternativa a les represàlies econòmiques és una Tercera Guerra Mundial que acabaria amb "una guerra nuclear devastadora". Els fantasmes de la guerra freda tornen després de trenta anys.
Sigui com sigui, Occident està collant econòmicament Rússia. La Unió Europea ha consumat aquest dimecres l'expulsió de set bancs russos de SWIFT, el principal sistema de missatgeria que fan servir els bancs per fer pagaments segurs i ràpids a través de fronteres nacionals. L'objectiu de la mesura és congelar les transaccions dels bancs russos i fer impossible que el seu banc central liquidi actius per destinar-los a la guerra contra Ucraïna. A més, els EUA han posat en marxa més sancions. Es tracta de mesures específiques contra els oligarques russos que permeten al Kremlin finançar la guerra. "Trobarem i decomissarem els seus iots, els seus apartaments de luxe, els seus avions privats", ha anunciat el president nord-americà, Joe Biden. I això són només dos exemples de represàlies contra el règim de Putin: el Regne Unit, el Canadà, Suïssa, Andorra, Turquia, el Japó... Gairebé tothom està aïllant financerament els russos.
Soldats ucraïnesos en el centre de Kíev / Efe
L'atractiu de l'OTAN i el rol de Bielorússia
Per la seva banda, l'OTAN segueix ferma en la seva idea de no entrar en un enfrontament directe amb Rússia. Tot i això, l'aliança militar va decidir actuar just l'endemà de l'inici de l'agressió i va desplegar les tropes de resposta ràpida en els països del flanc oriental per por de l'amenaça russa. A més, l'organització ha treballat per augmentar la seva àrea d'influència i està en converses amb diferents Estats per a la seva adhesió. És el cas de Finlàndia i Suècia, a qui el Kremlin va amenaçar amb "greus conseqüències militars i polítiques". Cal recordar que part de l'origen d'aquesta història rau en el fet que Moscou no vol que Ucraïna entri dins l'OTAN, ja que no vol més tropes a les seves fronteres que puguin posar en risc la seva seguretat i sobirania. És a dir, amb aquesta agressió Putin volia desafiar l'ordre mundial i restablir-lo.
Més enllà d'aliats menors com Veneçuela o Cuba, l'única amistat que té actualment Rússia és Bielorússia. Si bé és difícil saber quin és el paper en aquesta guerra del líder bielorús, Aleksandr Lukaixenko, el govern ucraïnès té ben clar que "acull en el seu territori les tropes i l'armament de l'enemic". "És probable que en endavant pugui donar suport els inversors russos en la guerra i ajudar a la consecució dels objectius dels ocupants", ha arribat a assegurar el Ministeri de Defensa d'Ucraïna. El que és clar és que el seu paper patent més important ara mateix és el de ser l'amfitrió de les negociacions entre Kíev i Moscou. Ja va acollir la primera jornada de converses a la localitat d'Hòmel, mentre que aquest dijous està previst que rebi la segona.
La Xina i les negociacions
Sovint es vincula la Xina com l'altre gran aliat del Kremlin en aquesta confrontació, ja que es dedica a protegir Rússia a l'ONU. Però el suport del president Xi Jinping no és tan clar, després d'haver deixat clar que defensa de manera "infrangible" la integritat territorial d'Ucraïna. Davant la implicació clara que té la UE en l'enfrontament, la Xina s'ha posicionat com el principal agent mediador. Pequín confia en les negociacions com a via per "solucionar el conflicte", però ha evitat especificar quin paper podria jugar en la mediació per assolir un alto el foc. El portaveu d'Exteriors, Wang Wenbin, s'ha limitat a respondre que "la Xina sempre dona suport i enalteix tots els esforços diplomàtics per resoldre la crisi de manera pacífica", sense aclarir què cal fer en un moment com aquest.
Mentre la comunitat internacional espera una reacció de Pequín en aquest apartat, les negociacions entre Kíev i Moscou ja han començat. Van reunir-se per primer cop aquest dilluns en una trobada on no es va aconseguir cap acord, tot i que es van destacar "certs avenços". "La part russa encara està molt esbiaixada pel que fa al procés destructiu que va iniciar", va explicar la delegació ucraïnesa, que també va admetre que com a mínim no hi va haver "ultimàtums obligatoris". Les converses es reprenen suposadament aquest dijous a la regió bielorussa de Brest, a la frontera entre Polònia i Ucraïna. Ha de ser l'esdeveniment més important de l'inici de la segona setmana de guerra.
El paper de Zelenski i el drama humanitari
Els primers set dies de conflicte ens han deixat un protagonista clar: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El dirigent ha augmentat molt la seva popularitat en aquesta setmana, amb una actuació comunicativa pràcticament impecable. La principal estratègia de Zelenski ha estat pressionar la comunitat internacional per més suport, així com sol·licitar formalment l'adhesió del seu país a la UE. El moment més destacat, però, va ser quan va publicar un vídeo per demostrar que continuava a Kíev, en les hores més greus del conflicte. De segur que el coratge del president ha ajudat al fet que la resistència ucraïnesa tingui més forces per continuar lluitant.
Les tropes ucraïneses i els voluntaris encoratjats per Zelenski lluiten per defensar el seu país de la invasió russa, que ja s'ha cobrat milers de vides civils. Malgrat que Putin va prometre deixar d'atacar els ciutadans, ja s'ha vist que no ha estat així. Davant la por, a prop d'un milió de persones han abandonat el país a la recerca de refugi, principalment cap a Polònia. La xifra de desplaçats dins de les mateixes fronteres d'Ucraïna és molt més alta: són moltíssimes les persones que han escapat de les zones on hi ha conflicte, sobretot cap a la ciutat de Lviv (a l'oest). Els eslògans de vegades ens ajuden a entendre millor la situació: la guerra la inicien els de dalt, però la sagnen els de baix.