L'independentisme escocès s'exhibeix i exigeix la unitat del moviment de cara a un segon referèndum d'autodeterminació. Després de dos anys de pandèmia, els partidaris del 'sí' han pogut sortir finalment en massa al carrer amb motiu dels 700 anys de la Declaració d'Arbroath de 1320. Paral·lelament, l'esdeveniment també ha servit per agafar empenta de cara la votació que, segons els partits sobiranistes escocesos, tindrà lloc el 2023. La marxa ha estat convocada per l'organització 'All Under One Banner' ('tots sota una pancarta', en anglès), que s'encarrega de mobilitzar la població a favor de la independència. Segons AUOB, unes 3000 persones han assistit a la marxa per la ciutat on es va signar la declaració, situada a l'est del país. El lema de la convocatòria ha estat "el nostre dret a decidir". En el transcurs de la manifestació, els assistents han tocat gaites, i també s'ha pogut veure alguna bandera estelada.
MARCHING FOR INDEPENDENCE
— All Under One Banner (@AUOBNOW) April 2, 2022
OUR RIGHT TO DECIDE 🏴#AUOBArbroath pic.twitter.com/CSvqnhETMU
MARCH FOR INDEPENDENCE
— All Under One Banner (@AUOBNOW) April 2, 2022
OUR RIGHT TO DECIDE 🏴#AUOBArbroath pic.twitter.com/2oA4GdMBU5
Moviment pel sí
La marxa per Arbroath ha estat impulsada per l'anomenat 'Yes movement', o 'El moviment pel sí' en català, que advoca per la independència d'Escòcia a través d'un segon referèndum d'autodeterminació. L'anomenada "llegendària" Declaració d'Arbroath el 1320 fou clau en la història del país, ja que va denunciar davant el Papa Joan XXII les atrocitats injustificades del rei Eduard I d'Anglaterra contra Escòcia i va deixar per escrit que la independència del país estava en mans del seu poble, i no del rei. El president del Partit Nacionalista Escocès (SNP), Michael Russell, ha declarat que "és el poble d'Escòcia qui ha dit al Govern que han triat que volen exercir el seu dret a l'autodeterminació. Volen fer el que la Declaració d'Arbroath afirmava podria i hauria de fer-se a Escòcia, per assegurar que el govern fluís d'ells, de la base cap amunt, no de l'elit cap avall", recull The National.
Segon referèndum
De la mateixa manera que Irlanda va iniciar el seu procés d'independència al mig de la Primera Guerra Mundial, el 1916, la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat que la guerra d'Ucraïna no altera la seva previsió que l'any vinent convocarà el segon referèndum sobre la independència. La primera ministra ha desmentit d'aquesta manera el líder de l'SNP al Parlament de Westminster, Ian Blackford, que va suggerir que el calendari per a la consulta hauria de ser flexible a causa del conflicte militar d'Ucraïna. Sturgeon ha assegurat en una entrevista a l'emissora LBC, que la previsió es manté intacta. "Els meus plans i el meu pensament no han canviat. Hem de recordar, sobretot, la sort que tenim de viure en una democràcia lliure, on podem presentar el nostre argument per un canvi constitucional polític, on podem argumentar aquest cas amb convicció sigui quina en sigui la nostra opinió, i després podem confiar en el fet que la gent decideixi", ha afegit.