Còrsega ha fet avui un comiat massiu al pres Yvan Colonna, que va morir el 21 de març després de ser atacat setmanes abans a la presó d'Arlès (Provença). Les restes mortals de Colonna han estat enterrades al seu poble natal de Carghjese, al sud de l'illa. Una gernació ha assistit al sepeli amb banderes de Còrsega i un ambient silenciós i contingut. El funeral s'ha oficiat a l'església del poble, i hi ha estat present l'alcalde de la població així com dirigents de l'independentisme cors. El fèretre amb les restes de Colonna, que era pagès, estava cobert per la bandera corsa i ha estat portat pels familiars. Colonna havia demanat el trasllat a Còrsega per la seva seguretat, però els responsables de presons li ho van denegar sistemàticament al·legant que necessitava un dispositiu de vigilància particular. El dispositiu no va impedir una pallissa mortal de 8 minuts que li va clavar un integrista islàmic, però el moviment cors hi veu la deixadesa de l'Estat francès, i corresponsabilitza a aquest de l'assassinat, i acusa els serveis secrets francesos.

 

Les banderes dels organismes regionals de Còrsega estan amb la bandera amb crespó negre, cosa que no ha agradat al president francès, Emmanuel Macron, que ho ha considerat "una falta" i una "acció inapropiada". És una mostra de com a Còrsega no entren els patrons polítics francesos amb la mateixa força que al continent, i que té els seus propis codis polítics forjats durant segles d'ocupacions diverses. En la fotografia de sota es pot observar l'expressió de contrarietat que va posar el president francès quan li van mostrar el dol als organismes corsos. Colonna estava condemnat a cadena perpètua per l'assassinat del prefecte (delegat del govern) Claude Érignac el 1998, tot i que ell sempre va negar que fos l'autor de l'atemptat. 

Macron

De la mateixa manera, a diverses ciutats corses s'han obert mostres de condol dins de recintes religiosos, com ha estat el cas de l'església de Sant Joan Baptista de Bàstia, on davant de l'altar s'hi ha instal·lat un retrat de Colonna i una bandera corsa. I aquesta tarda s'hi ha oficiat una missa en record. Entre els presents als actes avui a Còrsega hi havia els secretaris nacionals de l'ANC Mònica Batalla i Carles Fité.

En les últimes setmanes s'han produït a l'illa nombroses manifestacions, algunes d'elles amb forts incidents, convocades pels dirigents corsos i els moviments juvenils de l'illa, especialment a Bàstia i Ajacciu. El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, es va reunir amb els càrrecs electes de l'illa la setmana passada i els va oferir encetar un procés d'autonomia, però sense qüestionar la unitat francesa. A l'abril està previst un primer cicle de reunions, però s'haurà de veure si l'independentisme cors no demana més. En els últims dies, membres del Sindicat de Treballadors Corsos, de signe independentista, van impedir l'entrada al port d'Ajacciu d'un vaixell que suposadament transportava piolins, efectius antiavalots per reforçar l'operatiu policial davant les protestes que es produeixen a Còrsega.