L'assalt al Capitoli perpetrat per correligionaris de Donald Trump el passat 6 de gener encara cueja. De fet, la qüestió està ben present en l'actualitat política dels Estats Units aquestes últimes setmanes per diversos fronts: en primer terme, ja s'ha constituït i celebrat la primera sessió de la comissió d'investigació a la Cambra de Representants nord-americana amb una gran picabaralla entre demòcrates i republicans. D'altra banda, arriben els primers judicis contra les persones imputades per l'atac al Capitoli i les defenses dels assaltants ja exhibeixen el seu argumentari: malalties mentals i desinformació.
El 6 de gener, més de 10.000 seguidors de Donald Trump es van concentrar als exteriors de l'edifici del Capitoli per aconseguir interrompre i suspendre la sessió que s'havia de celebrar al Congrés dels EUA per ratificar la victòria de Joe Biden en les eleccions del 3 de novembre de 2020. Els manifestants van dirigir-se cap a aquesta zona després que Trump pronunciés un discurs en què refermava la seva intenció de no reconèixer els resultats i mantenia que s'havia produït un frau electoral. Es calcula que 800 d'ells van entrar a l'edifici. L'assalt es va saldar amb cinc persones mortes i més d'un centenar de ferits.
"Més por que a Iraq"
Aquest dimarts es va celebrar la primera sessió de la comissió al Congrés per aquests fets amb el testimoni de quatre policies que van viure en primera persona l'atac al Capitoli. Alguns d'ells van assegurar que van témer per la seva vida en el moment de l'assalt i també van pensar que no podrien "garantir la seguretat" dels congressistes i representants nord-americans que es trobaven dins de la cambra quan es va perpetrar l'acció violenta per part dels seguidors de Trump.
Aquilino Gonell és un dels policies del Capitoli que va ser més contundent en la seva declaració: "Podia sentir com estava perdent oxigen i vaig pensar, així és com moriré, defensant aquesta entrada". Per a Gonell, "allò va ser una batalla medieval" amb una "multitud que va exhibir una violència terrorífica i devastadora". El policia va explicar que anaven armats amb ganivets, pals, gas pebre i altre material que van treure a la policia.
Gonell va arribar a expressar que va passar "més por que a Iraq". Amb 25 anys, ell va formar part de les tropes dels Estats Units a la guerra al país iraquià: "A Iraq, estaves a una zona de guerra, però res de la meva experiència a l'exèrcit o com a agent de la policia em va preparar pel que ens va passar el 6 de gener", va indicar. El policia va sortir ferit de l'assalt al Capitoli: el van colpejar amb el pal d'una bandera nord-americana, amb múltiples lesions a l'espatlla, el seu bessó esquerre i el seu peu dret. A més, li van tirar diversos esprais químics que van provocar que la pell li cremés durant hores. Davant dels fets, Aquilino Gonell va demanar "justícia i retiment de comptes".
Els quatre van carregar contra l'actitud d'alguns membres del Partit Republicà. Un dels testimonis, Michael Fanone, va dir que era "vergonyós" i va donar un cop a la taula per la "indiferència" mostrada cap als seus companys policies. "Res, realment res, m'ha preparat per saber com m'he de dirigir a aquells membres del Congrés que encara neguen el que va passar aquell dia", va dir Fanone.
Xoc de trens entre demòcrates i republicans
Les posicions entre els demòcrates i els republicans estan molt allunyades en aquest afer. A conseqüència d'aquest succés, Donald Trump va haver de fer front a un segon judici polític al ser acusat d'incitació a la insurrecció pel seu discurs previ als fets del Capitoli. El 13 de febrer, però, el Senat el va absoldre: no es van arribar als 60 vots necessaris per culpar-lo. La votació, però, va ser ajustada: va comptar amb 57 vots favorables d'acusar Trump, mentre 43 van ser contraris.
Posteriorment, la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, va anunciar la seva intenció de crear un comitè independent per investigar l'assalt al Capitoli inspirat en la comissió que es va fer per examinar els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001. Des de llavors, diversos membres republicans han considerat que "es tracta d'una maniobra partidista dels republicans per implicar Trump en els fets del Capitoli" i encara hi ha qui segueix al·legant sense cap mena de prova que els assaltants eren membres de "moviments d'esquerra i que estaven en contra de Trump".
El 21 de juliol, Pelosi va nomenar vuit membres per la comissió, set dels quals eren demòcrates i, l'altra, republicana. La representant del Partit Republicà és Liz Cheney, filla de l'exvicepresident de George Bush fill (2001-2009). Abans d'aquest nomenament, els republicans la van destituir del seu lideratge al Capitoli per haver refusat el frau electoral que denunciava Trump.
Dos dies abans, Kevin McCarthy, líder de la minoria a la Cambra de Representants, va enviar una proposta a Pelosi amb el nom de cinc representants republicans per formar part de la comissió. El mateix 21 de juliol, Nancy Pelosi rebutjava dos dels cinc noms proposats. En concret, els noms que no van ser acceptats van ser els de Jim Banks (Indiana) i Jim Jordan (Ohio) per haver donat veracitat a les teories conspiranoiques sobre el resultat electoral. La reacció de McCarthy va ser la de retirar tots els altres noms proposats i va afirmar que la investigació "és un frau" i que Pelosi "intenta treure'n rèdit polític".
L'altre representant del Partit Republicà que hi ha a la comissió és Adam Kinzinger, un dels pocs que es va desmarcar immediatament de les idees del frau electoral. També va ser expulsat del lideratge republicà. De fet, McCarthy ha acusat Kinzinger i Cheney de ser "els republicans de Pelosi".
Per la seva banda, Nancy Pelosi defensa que l'objectiu del comitè és esclarir els motius de l'assalt, qui és el responsable i les eines de les quals es pot dotar els Estats Units per evitar més fets d'aquesta mena. No és la primera vegada que ataquen el Capitoli: amb anterioritat, hi havia hagut quatre assalts (1814, 1915, 1954 i 1983).
Els assaltants alegen "desinformació i paranoia"
Fins a la data, hi ha prop de 550 persones que han estat imputades amb càrrecs vinculats a l'atac, de les quals 165 són acusades de delictes d'agressió a l'autoritat. La primera condemna es va formalitzar el 19 de juliol contra un assaltant a qui li ha caigut una pena de vuit mesos de presó per un delicte d'obstrucció a un procediment oficial. Les penes màximes poden ser de fins a 20 anys de presó, però els fiscals demanaven només 18 mesos i, davant del reconeixement de culpa del manifestant, es va rebaixar la condemna.
Algunes de les defenses, però, ja han deixat entreveure les línies del seu argumentari per evitar grans condemnes per als seus clients. Principalment, atribuiran les seves accions a les "falsedats i la desinformació sobre el resultat electoral" i asseguraran que "són tan responsables els que van perpetrar l'acció com els que van difondre aquestes informacions sobre el frau". De fet, compararan tota aquesta propaganda difosa per les xarxes socials i per alguns mitjans favorables a Trump amb un "rentat de cervell".
L'altre eix que pivotarà sobre aquestes defenses seran les malalties mentals diagnosticables, com per exemple la paranoia. Intentaran provar que "les teories de la conspiració poden impactar sobre les accions d'una persona" i, d'aquesta manera, buscaran que hi hagi més benevolència per part de la justícia.