El comitè sobre l'assalt al Capitoli ha conclòs que cal jutjar Donald Trump per la via penal, després d'haver celebrat aquest dilluns la seva última audiència pública abans de dissoldre's. Concretament, la comissió ha recomanat al Departament de Justícia dels Estats Units que s'imputi l'expresident — acusat de quatre delictes federals: incitar a una insurrecció, obstruir un procediment oficial, conspirar per defraudar el govern federal i fer una declaració falsa. Però la recomanació és simbòlica: la decisió final de presentar càrrecs recau en el fiscal general, Merrick Garland, que ja va anunciar la designació d'un fiscal especial per investigar el líder republicà per la seva possible implicació en l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 i pels documents classificats trobats en la residència de Mar-a-Lago (Florida).
Integrat per nou membres (set demòcrates i dos republicans), el comitè legislatiu sobre l'assalt al Capitoli ha decidit per unanimitat recomanar que s'imputi a Trump i al seu advocat John Eastman després de 18 mesos d'investigació amb entrevistes a més de mil persones implicades de forma directa o indirecta en la insurrecció. Ho ha fet en la seva desena i última audiència pública, ja que es dissoldrà el pròxim 3 de gener perquè començarà la nova legislatura després de la victòria republicana en les eleccions de mig mandat del passat 8 de novembre — que elimina les possibilitats que la comissió continuï amb la investigació. És per això que els legisladors han volgut publicar les conclusions abans de final d'any, de manera que dimecres es presentarà l'informe final del comitè (d'unes mil pàgines).
Trump va veure l'atac per televisió
Un dels integrants de la comissió, el congressista demòcrata Jamie Raskin, ha sostingut que "tot el propòsit i objectiu obvi del pla de Trump era obstruir, influir i impedir la transferència legal del poder en els Estats Units". També ha deixat clar que l'expresident no va actuar en solitari: "Va tenir un acord formal i informal amb diverses persones que el van ajudar amb els seus objectius delictius". En aquest sentit, el congressista demòcrata ha confiat en el fet que la investigació en marxa del Departament de Justícia ofereixi un panorama més detallat. Les recomanacions del comitè al Departament de Justícia també es refereixen a l'esmentat Eastman, acusat d'obstruir un procediment oficial i de conspirar per defraudar el govern federal. "Entenem la gravetat de totes i cadascuna dels suggeriments que estem fent aquest dilluns, així com entenem la magnitud del delicte contra la democràcia que descrivim en el nostre informe, però hem anat on ens han portat els fets i la llei, i inevitablement ens porten aquí", ha apuntat Raskin.
El 6 de gener del 2021, uns 10.000 seguidors de Trump (molts d'ells obertament d'extrema dreta) es van manifestar davant del Capitoli i prop de 800 van irrompre a l'edifici per impedir la ratificació de la victòria electoral de Joe Biden. L'assalt va acabar amb cinc persones mortes i uns 140 agents ferits. "No hi ha dubte que Trump pensava que les accions dels assaltants estaven justificades", ha dit la congressista demòcrata Elaine Luria, qui ha considerat que l'aleshores president "va tirar benzina al foc" i va passar hores veient l'atac per televisió sense fer res per apagar l'incendi. Que Trump passés la tarda veient l'assalt per televisió és un dels descobriments més vergonyosos de la investigació, segons la legisladora republicana Liz Cheney. "Va ser el primer cop que un president nord-americà rebutja el seu deure constitucional de transferir el poder de forma pacífica al següent", ha afegit.
El pla de Trump per seguir al poder
Més enllà de recomanar-ne la imputació, el comitè legislatiu ha desmantellat de nou "la gran mentida" de Trump i ha posat el focus el seu intent per mantenir-se en el poder. Ha estat la congressista demòcrata Zoe Lofgren qui ha assenyalat que aquesta "gran mentida" engloba "l'enorme esforç" de l'expresident "per difondre acusacions sense fonament i desinformació en un intent de convèncer falsament a desenes de milions de nord-americans del fet que se'ls havien robat les eleccions". El president del comitè, el demòcrata Bennie Thompson, ha reivindicat que "la fe en el sistema és la base de la democràcia nord-americana". "Si es trenca la fe, també ho fa la nostra democràcia. Trump va trencar aquesta fe. Va perdre les eleccions del 2020 i ho sabia, però va preferir intentar quedar-se en el poder i bloquejar el traspàs mitjançant un pla per anul·lar els resultats", ha afegit Thompson.
La sala de l'audiència pública ha estat plena i s'hi han projectat escenes d'aquell 6 de gener del 2021, així com un resum amb alguns dels testimonis interrogats — com el de l'ex fiscal general William Barr, l'exadvocat de Trump Rudy Giuliani i altres persones del seu entorn, per reflectir que l'aleshores president sabia que havia perdut els comicis... però que va pressionar el vicepresident, Mike Pence, per donar-li la volta al resultat de les eleccions. "La seva decisió de declarar la seva victòria la nit de les eleccions no va ser improvisada, sinó premeditada", ha detallat Lofgren, tot remarcat que Trump va fer cas omís a les proves que se li van presentar al respecte i no va canviar la seva postura. La comissió ha conclòs que es van entregar falsos certificats electorals a diferents treballadors del govern federal dins del seu pla per seguir en el poder.