La cursa entre Marine Le Pen i Éric Zemmour per conquistar els votants d'ultradreta ha portat la líder de Reagrupament Nacional fins al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) del Pertús (Vallespir). Des d'aquest municipi de la Catalunya Nord, Le Pen ha explicat la seva política "dissuasiva" de la immigració davant les pròximes eleccions presidencials. Així, i davant el viratge generalitzat de la política francesa cap a la dreta i la competició del nou ultra preferit, Le Pen ha defensat aquest diumenge "una política extremadament ferma i no posar el nostre sistema de protecció social a persones que estan en el nostre territori contra la nostra voluntat".
Le Pen o Zemmour
La irrupció de la ultradreta al panorama polític sempre acaba per trastocar la resta de formacions. En el cas de França, dues versions d'extremisme competeixen ferotgement en aquests moments per assolir la presidència. Ara per ara, Zemmour amenaça de 'reconquistar' els vots de Reagrupament Nacional, segons preveuen les enquestes. Però per a Le Pen, l'èxit del nou candidat són fake news: "Només diu mentides. Tot sobre ell és fals. El nombre de membres que mostra, el d'activistes actius a les xarxes socials [...] tot està malament, tot és fals". Així ho ha assegurat a la premsa aquest diumenge des del Pertús.
Je me suis rendue ce matin au poste-frontière de #Perthus, avec @louis_aliot et @JPGarraud.
— Marine Le Pen (@MLP_officiel) January 9, 2022
En 2021, les forces de l’ordre ont interpellé 13 000 personnes qui tentaient d’entrer illégalement sur notre territoire. Cette pression migratoire n’est plus supportable ! pic.twitter.com/NQUDDPeyTx
Qui és més ultra?
La candidata ultradretana també ha avançat una de les seves principals propostes electorals en aquest terreny, l'organització d'un referèndum perquè el control de les entrades de migrants i les expulsions siguin un principi constitucional que no puguin invalidar ni les regles europees ni els tractats internacionals. A més a més, ha assegurat que si guanya els comicis presidencials de l'abril, contractarà 7.000 policies i gendarmes, dels quals "un número significatiu es dedicarà a la protecció de les nostres fronteres". Minuts abans, la candidata ha lamentat que l'actual govern francès "gasti tants diners i tanta energia" amb la immigració. A banda d'això, Le Pen ha pujat l'aposta i ha advertit que els països que no acceptin acollir els seus nacionals expulsats per França no rebran cap visat.
La presència de Le Pen a la Catalunya Nord no és cap sorpresa. El mateix batlle de Perpinyà és del seu partit i ha assistit avui al seu acte. D'altra banda, la deriva cap a la dreta de la política francesa tampoc no és cap novetat: l'actual president Emmanuel Macron ja va visitar aquest mateix CIE el novembre de 2020 per a anunciar un reforçament dels controls fronterers amb altres països de Schengen, com Espanya, per a "limitar l'entrada d'immigrants il·legals" i "lluitar contra el terrorisme", un pretext que el seu govern també ha fet servir per tancar fronteres amb Catalunya. Fins i tot el socialista Manuel Valls es va endinsar en una controvèrsia per proposar que els prohibeixin els matrimonis mixtos entre ciutadans francesos i estrangers.