El judici contra els Khmers Rojos a Cambodja ha conclòs després de setze anys i ho ha fet amb la reafirmació de la condemna a cadena perpetua per genocidi al seu últim líder viu, Khieu Samphan (91 anys). Vestit de blanc, amb mascareta i en cadira de rodes, l'antic cap d'Estat ha escoltat impassible com el jutge reafirmava un per un tots els crims pels quals va ser condemnat l'any 2018 i mantenia la cadena perpètua per genocidi de minories vietnamites. Així és com aquest dijous s'han posat fi a més de tres lustres d'activitat a Phnom Penh del tribunal internacional auspiciat per l'ONU, creat per jutjar les atrocitats comeses pel règim totalitari.

Creat el 1997 i actiu des del 2006, el tribunal tan sols ha pogut condemnar tres dels màxims dirigents dels Khmers Rojos: Nuon Chea (mort el 2018), Kaing Guek Eav (mort el 2020) i el mateix Khieu Samphan. En canvi, Pol Pot va morir el 1998 i no va poder ser jutjat. Recordem que Pol Pot va ser el líder d'aquest règim totalitari que va matar entre 1,7 i 2,2 milions de cambodjans en assassinats en massa i onades de fam. Nuon Chea va ser el número 2 del règim totalitari, mentre que Kaing Guek Eav va ser el director del principal centre d'interrogacions i execucions entre el 1975 i el 1979.

Crítiques al procés contra els Khmers Rojos

Per la seva banda, Samphan va ser l'encarregat d'esbossar la política agrària dels Khmers Rojos, fins al punt d'arribar a ser la veu intel·lectual del règim totalitari. També en va ser el portaveu i representant oficial, alhora que seguia amb lleialtat a Pol Pot. Va ser investit president de la Kamputxea Democràtica l'any 1976, un any després que l'organització extremista arribés al poder per la força. Però l'exèrcit vietnamita va prendre la capital l'any 1979, de manera que Samphan va convertir-se en el cap visible del govern rebel dels Khmers Rojos a Pequín (la Xina) — tot substituint el mateix Pol Pot l'any 1985.

La reafirmació de la condemna a l'últim líder viu dels Khmers Rojos posa fi a un procés de 16 anys que ha rebut crítiques per la seva lentitud, per haver condemnat només a tres dels dirigents del règim totalitari i pel seu alt cost: més de 300 milions de dòlars, sufragats en gran part per donacions internacionals. Però és veritat que l'acció del tribunal s'ha vist dificultada per les interferències polítiques del govern, que ha intentat limitar la xifra de processos pel vincle directe amb l'organització extremista. I és que l'actual primer ministre, Hun Sen, va ser un khmer roig. A més, els jutges cambodjans han pressionat per desestimar nous casos, de manera que ja no hi haurà més judicis: tan sols es mantindran tres anys de certa activitat per funcions menors, com la gestió dels arxius.