El Tribunal Suprem (TS) alemany ha ratificat la condemna contra una dona identificada com a Irmgard Furchner, exsecretària del camp de concentració de Stutthof (actual nord de Polònia), per complicitat en 10.505 casos d'assassinat en el marc del pla d'extermini dels jueus del règim nazi. Furchner, que actualment té 99 anys, va treballar com a secretària del camp entre juny de 1943 i abril de 1945. L'Audiència Provincial d'Itzehoe ha considerat provat que amb el seu treball la dona havia ajudat el pla d'assassinat sistemàtic dels presoners i l'ha sentenciat a dos anys de presó, commutables per llibertat condicional. La condemna contra Furchner és la primera contra un civil acusat de participar a l'Holocaust.
La seva defensa havia interposat un recurs que ha estat rebutjat ara pel TS, per considerar que no estava clar ni provat que fos conscient del que passava al camp, ni que a la seva feina col·laborés en un procés d'assassinat sistemàtic.
El camp de concentració de Stutthof
A Stutthof, a prop de l'actual ciutat polonesa de Gdansk, van estar internats entre 1939 i 1945 110.000 persones. Prop de 65.000 van ser assassinades. El procés ha generat atenció per diverses raons com l'avançada edat de l'acusada i també pel fet que probablement serà un dels últims relacionats amb els crims del nacionalsocialisme. De moment hi ha tres processos pendents, però en dos casos els tribunals han considerat que els acusats no estan en condicions que se'ls segueixi el procés.
El cas Furchner ha reviscut la pregunta de per què la justícia alemanya ha tardat tant a portar els tribunals a còmplices dels crims nazis. Una sentència del TS de 1969 -abans hi havia hagut algunes condemnes relacionades amb l'Holocaust- va dificultar la persecució dels responsables en exigir que a aquests se'ls havia de provar la seva complicitat en casos concrets i mostrar una causalitat entre els seus actes i els crims. Això va portar a que s'arxivessin diversos processos, fins i tot contra guàrdies que havien participat en la selecció a la rampa d'Auschwitz.
El gir en la doctrina
Un nou gir en la doctrina jurídica es va fer el 2011 quan John Demjanjuk, antic guàrdia de Sobibor, va ser condemnat per complicitat en 28.000 casos d'assassinat sense que es demostrés un nexe causal dels seus actes amb les morts. Després, en una revisió d'una altra condemna contra un guàrdia d'Auschwitz, Oskar Groning, el TS va sentenciar que era suficient que l'acusat hagués format part de la maquinària de la mort i que hagués ajudat amb el seu treball a que es perpetressin en poc temps un gran nombre d'assassinats.
Des d'aleshores hi ha hagut més d'una dotzena de processos contra gent d'avançada edat en la qual antigues víctimes han donat el seu testimoni sobre els crims del nacionalsocialisme. "Per a les víctimes és important ser escoltades per una instància oficial", ha dit en declaracions al diari Süddeutsche Zeitung el catedràtic de Dret de la Universitat d'Erlangen, Christoph Safferling, que s'ha ocupat en diverses publicacions del tractament judicial dels crims nazis. Safferling considera que la sentència del TS de 1969 va ser una catàstrofe que va impedir durant molt temps la realització de processos.