ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
El diàleg avança i Ucraïna ja ha posat una condició per renunciar a l'OTAN: està disposada a deixar córrer l'ingrés a qualsevol aliança militar si a canvi rep per escrit garanties de seguretat de deu països. "Volem un mecanisme internacional que funcioni, similar a l'article 5 de l'OTAN", ha anunciat aquest dimarts des d'Istanbul la delegació ucraïnesa després d'una ronda de negociacions amb Rússia. El cap de la delegació, David Arakhàmia, ha detallat que els "agradaria que els països garants fossin els del Consell de Seguretat de Nacions Unides (el Regne Unit, la Xina, Rússia, els Estats Units i França), així com Turquia, Alemanya, el Canadà, Polònia i Israel".
Amb garanties d'aquesta mena, Kíiv podria exigir consultes en tres dies en cas d'un atac o agressió contra Ucraïna. Si no es resolgués l'afer per via diplomàtica, tindria dret a assistència militar, inclosa la declaració d'una exclusió aèria. Si es compleixen aquestes exigències, "Ucraïna acceptarà ser neutral, no tindrà armes nuclears, ni permetrà bases militars estrangeres en el seu territori", ha agregat un altre membre de la delegació ucraïnesa, Oleksander Chalyi. Un plantejament que sembla haver agradat a Rússia. Davant tot això, cal recordar que Zelenski ja havia reconegut que el seu país no entraria a l'OTAN.
Moscou reduirà l'activitat militar sobre Kíiv
Moscou ha anunciat aquest dimarts la decisió de reduir "de manera cardinal" l'activitat militar al voltant de Kíiv i de l'assetjada ciutat septentrional de Txerníhiv, després de les negociacions celebrades a Istanbul. "Amb la finalitat d'incrementar la confiança mútua i crear les condicions necessàries per prosseguir amb les negociacions i assolir l'objectiu de consensuar i signar un acord, el Ministeri de Defensa de Rússia ha decidit reduir de manera cardinal, diverses vegades, l'activitat militar al voltant de Kíiv i Txerníhiv", ha dit el viceministre de Defensa, Alexandr Fomin. Així doncs, ha indicat que el país fa aquesta passa en constatar que les negociacions sobre "la neutralitat i l'estatus no nuclear", a més de la concessió a Ucraïna de "garanties de seguretat" han entrat "en un pla pràctic".
Fomin ha expressat la seva confiança en el fet que "a Kíiv es prenguin les corresponents decisions i es generin les condicions" per continuar les negociacions. També ha assenyalat que l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia informarà el president rus, Vladímir Putin, quan tornin a Moscou. En aquest sentit, el cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, ha fet referència per primer cop a la possibilitat d'un "tractat" entre Rússia i Ucraïna després d'unes negociacions que ha descrit com a "constructives", alhora que ha destacat la seva voluntat de fer "dues passes per a la desescalada del conflicte": una de militar i una altra de política.
"Més a prop de la pau"
"Després de la conversa substantiva d'avui hem acordat i proposat un arranjament, segons el qual la reunió dels caps d'Estat és possible simultàniament amb l'inici del tractat", ha dit Medinski en referència a Putin i al president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Ha matisat que la signatura del suposat tractat "no serà un afer senzill", ja que la reunió on es consuma "possiblement" haurà d'incloure Rússia, Ucraïna i els "països garants de la pau i seguretat" en el país agredit. "D'aquesta manera, si es treballa ràpidament en el tractat i en la consecució del compromís necessari, la possibilitat d'assolir la pau estarà molt més a prop", ha explicat. Finalment, Fomin ha instat a Kíiv a complir la Convenció de Ginebra respecte del tractament als presoners de guerra russos, després que Moscou denunciés abusos comesos per l'exèrcit ucraïnès.
Tornat a la delegació ucraïnesa, Chalyi ha destacat que l'acord no exclourà en cap cas que Ucraïna ingressi a la Unió Europea. De fet, els països garants donaran suport activament a l'adhesió. Així doncs, si l'acord prospera, el seu contingut haurà de ser aprovat en un referèndum pel poble d'Ucraïna. La votació se celebrarà quan totes les tropes russes hagin abandonat el territori, ja que un pacte signat sota pressió seria invàlid, ha assenyalat la delegació de Kíiv. La mà dreta del president ucraïnès, Mikhaïlo Podoliak, ha aclarit que aquest acord no cobriria "els territoris temporalment ocupats" per Rússia de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk (en el Donbass, a l'est del país), ni tampoc la península de Crimea (annexionada per Moscou de forma il·legal l'any 2014). En qualsevol cas, la proposta "no preveu que Ucraïna faci servir la força per alliberar els territoris". Els estatus d'aquests territoris s'hauran de negociar amb Rússia a part durant un termini de quinze anys.