L'aixecament del veto de Turquia a l'ingrés de Suècia i Finlàndia dins l'OTAN té unes condicions. I ja s'han palpat quan tot just acaba la seva cimera a Madrid. Des de Catalunya, se n'ha fet ressò el professor de la UB i cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay: "La cimera de l’OTAN a Madrid ja té els seus primers resultats. Avui els Estats Units han extradit Memet Gezer, acusat de terrorisme, a Turquia. Ankara assegura que membres del PKK i dissidents turcs seran extradits aviat des de la Unió Europea i els Estats Units", ha escrit a twitter.
Efectivament, un dels punts que ha marcat l'agenda del president turc Recep Tayyip Erdogan per aconseguir el seu vistiplau és la persecució del poble kurd. En el cas de Memet Gezer està acusat per la justícia d'aquest país de ser l'autor intel·lectual dels atemptats amb bomba del 2013 a la ciutat de Reyhanlı, al sud de Turquia. Gezer va ser capturat el 2016 a Montenegro i extradit als Estats Units, on va ser empresonat per tràfic de drogues i armes. Les autoritats dels Estats Units van acusar Gezer d'intentar vendre armes a informants que treballaven per a les forces de l'ordre.
Acusat de ser l'autor intel·lectual d'uns atemptats
Gezer ha arribat a Istanbul aquest mateix dijous. La declaració va assenyalar que Iussuf Nazik, que va ser condemnat per orquestrar els atacs de Reyhanlı, va dir en les seves declaracions als investigadors que Gezer li va ordenar dur a terme els atemptats. Turquia buscava Gezer per càrrecs de pertinença a una organització terrorista i pertorbació de la integritat de l'Estat, mentre tenia una ordre d'arrest internacional per tràfic de drogues.
🕸Hatay Reyhanlı katliamının planlayıcısı Yusuf Nazik'in, "Saldırının talimatını ondan aldım" diyerek hedef gösterdiği uyuşturucu baronu Memet Gezer, tutuklu bulunduğu ABD'den Türkiye'ye getirildi. pic.twitter.com/4leUSl4hLv
— Emir Timur 🇹🇷🕸🇦🇿🕸🇺🇿🕸🇰🇬🕸🇹🇲🕸🇰🇿 (@_timurlular) June 30, 2022
Avís d'Amnistia Internacional
Cal recordar que el darrer informe d'Amnistia Internacional sobre l'estat dels drets humans al món revela que l'any passat es van fer denúncies greus i creïbles de tortura i altres maltractaments a Turquia, i també afirma que no es van abordar les profundes falles del sistema judicial turc. "Polítics de l'oposició, periodistes, defensors dels drets humans i altres es van enfrontar a investigacions, processaments i condemnes sense fonament", va dir l'organisme de control.
L'informe també esmenta les últimes víctimes de la pràctica de desaparició forçada per part del govern turc el 2021. A tall d'exemple, continua desaparegut des de l'agost de 2019, Yusuf Bilge Tunç, una de les veus opositores a l'Estat actual. L'última vegada que se'l va veure va ser a Ankara i el seu pare Mustafa ha denunciat que ni la policia ni el fiscal no havien cooperat amb la família per trobar el seu fill. Un altre líder de la societat civil, Kavala, de 64 anys, va ser empresonat el 2017 sense condemna per cap delicte, i està acusat de finançar les protestes antigovernamentals del 2013 i d'exercir un paper en un intent de cop d'estat del 2016. Turquia es nega a alliberar Kavala malgrat una sentència vinculant del TEDH el desembre de 2019 que va determinar que la seva detenció no tenia justificació i atemptava contra els drets humans.