El govern turc ha anunciat aquest dimecres que ja ha preparat 33 sol·licituds d'extradició a Suècia i Finlàndia de persones que considera terroristes, després de l'acord aconseguit amb aquests països per aixecar el veto a l'entrada a l'OTAN. El ministre de Justícia turc, Bekir Bozdag, va assenyalar que hi ha sis expedients oberts sobre persones que Turquia considera membres de la guerrilla kurda PKK, i sis més de la secta islamista de Fethullah Gülen, a qui Ankara responsabilitza del fallit cop d'estat del 2016. En el cas de Suècia, el ministre s'ha referit a 10 suposats membres d'aquesta confraria i a 11 de la guerrilla. "Ara, després de l'acord, tornarem a sol·licitar l'extradició i els ho recordarem" va assenyalar Bozdag a un grup de periodistes a Ankara. Turquia havia bloquejat l'entrada de les dues democràcies nòrdiques a l'Aliança, argumentant que donen recer i suports a persones considerades terroristes pel govern turc.
Suècia i Finlàndia entraran a l'OTAN: l'acord està tancat
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que ha actuat de mediador a l'acord tancat aquest dimarts, ha afirmat que si es produeixen extradicions es duran a terme "d'acord amb la Convenció Europea sobre Extradicions", i ha afegit que es respectarà l'estat de dret.
El PKK ja és considerat com a organització terrorista per la Unió Europea i els Estats Units, un estatus que no tenen les milícies kurdes de Síria YPG, aliades de Washington en la lluita contra el gihadista Estat Islàmic, i que Ankara considera una mera extensió del PKK. La Unió Europea ha advertit en el passat que centenars de persones, entre elles polítics opositors, han estat arrestats a Turquia sota càrrecs de terrorisme. L'acord pel qual Turquia retira el seu veto a convidar Suècia i Finlàndia a entrar a l'OTAN implica que aquests dos països no donin suport a les milícies YPG.
Moscou no veu l'ingrés de Suècia i Finlàndia amb bons ulls
Moscou veu amb mals ulls l'ingrés de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, ja que considera l'ampliació de l'Aliança Atlàntica com a factor "particularment desestabilitzador". Així ho ha declarat el viceministre d'Exteriors de Rússia, Serguéi Riabkov, aquest dimecres. "La nostra posició és coneguda, no canvia, considerem l'ampliació de l'Aliança Atlàntica com un factor particularment desestabilitzador a escala internacional" i Moscou té una actitud "negativa" respecte a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'organització, han assenyalat diversos mitjans russos i recull l'agència oficial TASS. Riabkov ha indicat que l'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN "no afegeix seguretat ni als qui s'amplien i als qui ingressen, ni a la resta dels països que veuen l'Aliança com una amenaça".
El viceministre també s'ha referit al fet que els caps d'Estat i de govern de l'Aliança adoptaran el Concepte Estratègic de Madrid, que guiarà les seves accions durant la dècada que ve i definirà Rússia com la principal amenaça per a la seguretat transatlàntica. "La cimera a Madrid consolida el curs d'aquest bloc cap a la contenció agressiva de Rússia. Això no incideix de cap manera en la nostra política, garantirem la nostra seguretat al cent per cent en qualsevol cas", ha dit. El diplomàtic rus ha assenyalat que els països de l'OTAN, incloent-hi Suècia i Finlàndia, que aspiren a ingressar a l'Aliança, cedeixen als Estats Units part de la seva sobirania en matèria de defensa.
Imatge principal: el president turc, Recep Tayyip Erdogan / Efe