La guerra a Ucraïna s'allarga i, amb ella, les sancions contra el Kremlin. Malgrat i la greu crisi inflacionista i energètica que ha desencadenat en el Vell Continent arran de la resposta russa a les sancions de Brussel·les, la UE no es vol fer enrere. Així ho han decidit els ministres de la UE aquest dimecres en el Consell de la Unió Europea, que han donat llum verda a prolongar les mesures econòmiques contra Rússia durant 6 mesos més, fins al 15 març de 2023. Algunes d'aquestes mesures s'apliquen a escala individual contra 1.206 persones i 108 entitats, i inclouen restriccions per viatjar o la congelació de béns i actius financers, entre altres. A parer del Consell, moltes d'aquestes persones i entitats són responsables de "l'agressió militar injustificada i no provocada" de Rússia contra Ucraïna.
La UE manté les sancions contra Rússia
El primer paquet de sancions contra el règim de Vladímir Putin arran de la recent invasió d'Ucraïna (sense tenir en compte la de Crimea el 2014) es van activar el passat 24 de febrer del 2022, dirigides a representants polítics de primer nivell, oligarques i militars. D'altra banda, i com indiquen en el seu lloc web, la UE també ha adoptat "mesures sense precedents" per tal "d'afeblir significativament la base econòmica de Rússia, privant-la de tecnologies i mercats crítics, i reduint significativament la seva capacitat per a fer la guerra".
Brussel·les sanciona Moscou
El primer cop que la Unió Europea va introduir sancions contra Rússia va ser l’any 2014, quan el país de Putin va prendre la decisió d’envair la península de Crimea. Les sancions es van anar ampliant progressivament amb sis paquets quan el Kremlin va prémer més fort l’accelerador i el febrer del 2022 va iniciar un conflicte armat contra la totalitat del país. Entre les mesures adoptades per la UE destaquen un embargament parcial del petroli rus, la congelació d'actius a empreses i oligarques i la prohibició d'intercanviar productes tecnològics o de luxe, entre d'altres.