"Sense consens", aquesta és la conclusió de les maratonianes reunions del Consell de Seguretat de l'ONU per decidir si incloïen Palestina com a membre de ple dret a les Nacions Unides. La presidenta rotatòria del Consell de Seguretat, la maltesa Vanessa Frazier, ha afirmat que el Comitè d'Adhesions nomenat pel Consell —on hi ha representants dels quinze membres— no aconsegueix adoptar una postura comuna. "No hi ha hagut consens en aquesta segona reunió del comitè, si bé la majoria ha estat molt clarament a favor de la pertinença (de Palestina)", ha declarat la presidenta.
"Molts països destaquen que Palestina compleix tots els criteris necessaris", ha remarcat Frazier, qui ha apuntat que alguns membres "volen donar més temps al comitè" encara que no hi hagi "objeccions sobre les aptituds de qualificació" de Palestina. Per altra banda, l'ambaixador rus davant l'ONU, Vasili Nebenzia, ha declarat abans que la presidenta davant els periodistes que, independentment del temps que es prengui el comitè, no descartava que Algèria presentés en qualsevol moment un projecte de resolució per obligar el Consell a votar sobre això. Segons informa EFE, és probable que Algèria aprofiti la sessió del Consell del pròxim 18 d'abril i tracti de forçar la votació mencionada.
Perquè el Consell doni suport a la petició palestina, cal sumar 9 dels 15 vots, cosa que sembla guanyada per endavant, però no sembla tan fàcil evitar el veto dels Estats Units. Com és ja costum en aquesta mena de votacions a les Nacions Unides. El portaveu del Departament d'Estat, Mathew Miller, ha deixat clar avui que el seu país no recolza "la via Nacions Unides" en el reconeixement de l'estat palestí i ha dit que si bé el seu país sempre ha donat suport "fermament" a la creació d'aquest Estat, " això s'aconsegueix millor mitjançant el diàleg i la negociació entre les dues parts i amb altres països de la regió”, exactament el mateix que diu Israel.
El camí de Palestina a l'ONU
La petició de Palestina per convertir-se en l'estat número 194 de Nacions Unides es troba més viva que mai, ja que darrerament suma més suports. El 2011, Palestina va presentar per primera vegada la seva petició formal per entrar a les Nacions Unides, però el procediment va encallar en la seva primera etapa: no va aconseguir el suport de 9 dels 15 membres del Consell de Seguretat (és a dir, la majoria qualificada), per tant, aquesta petició no va arribar a l'Assemblea General, segona etapa del procés. Palestina va haver de conformar-se a adquirir l'estatus d'"estat observador", una anomalia que a les Nacions Unides només té el Vaticà, que ni tan sols és considerat un país amb atributs propis.
Segons la carta de l'ONU, la petició d'un nou estat passa obligatòriament per les etapes següents: es formula davant del Consell de Seguretat, que nomena un comitè ad hoc per estudiar-la format pels quinze membres, i si el comitè l'aprova, el Consell valora llavors si es tracta d'"un estat amant de la pau" (article 60), cas en què envia el tema a l'Assemblea General. A l'Assemblea, calen els vots de dos terços dels estats membres per continuar endavant, i si així passa, la decisió final torna al Consell de Seguretat. Els Estats Units, com a membre permanent del Consell de Seguretat, tenen dret a vetar el procés en qualsevol moment —el 2011 va amenaçar de fer-ho, però no ho va necessitar—, i pocs dubten que també en aquesta ocasió l'utilitzi.
Imatge principal: Un grup d'homes es manifesta en el marc del Dia d'Al-Quds, un dia de record del poble palestí, se celebra cada any l'últim divendres del mes de dejuni musulmà del Ramadà. Europa Press