Alemanya ha fet un gir a la dreta aquest diumenge. Després d'un petit parèntesi, el país es prepara per tenir un nou canceller de la CDU, Friedrich Merz. Però Merz tindrà feina per aconseguir formar govern. Per a ell, la intenció seria fer-ho abans de Setmana Santa, però els resultats electorals no li posaran fàcil. Tindrà al seu costat una situació insòlita i és que el partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), aconsegueix els millors resultats de la seva història, i emergeix com a segona força i primera en l'oposició. En aquest sentit, doncs, la CDU aconseguiria la victòria a les eleccions alemanyes fregant el 30%, segons resultats provisionals. Cal destacar, però, que el fet que la CDU guanyi les eleccions, no amaga dades importants. Els d’aquest diumenge són els segons pitjors resultats de la formació des de la caiguda de la dictadura. I a més, cal destacar que el pitjor resultat de la cancellera Angela Merkel, va ser amb el 33% dels vots.
Per altra banda, l'AfD compleix els pronòstics i passa ser segona força (amb un 21,5%, també segons els resultats provisionals). A més, patacada del partit de l'actual canceller alemany, Olaf Scholz, que tot i mantenir-se tercer baixa fins al 16% dels vots. Es tracta del pitjor resultat de la formació des de la Segona Guerra Mundial. Els Verds obtindrien el 13,5%, mentre que Die Linke, d'esquerres, el 8,5%. El Partit Democràtic Lliure obté el 4,9% dels vots, segons resultats provisionals, per tant, el partit que fins fa res formava part del govern, l'FDP, quedaria fora del Bundestag. Qui també es quedaria sense representació al parlament és el partit de nova creació i prorús, ja que els sondejos li donen el 4,7%, el BSW. La participació en aquestes eleccions ha estat molt alta, del 83%. Uns 7 punts per sobre de les anteriors eleccions federals. I, com a dada, aquesta ha estat la participació més alta des de la reunificació del país.
➕ Friedrich Merz, líder de la CDU i guanyador de les eleccions, rebutja pactar amb l'extrema dreta
➕ Patacada històrica d'Olaf Scholz: l'SPD treu els pitjors resultats des de la Segona Guerra Mundial
➕ Alice Weidel adverteix la CDU: excloure l'AfD és l'equivalent a un “frau electoral”
Merz i les dificultats per formar govern
El líder de la CDU, Friedrich Merz, s'ha congratulat i ha destacat que la d'aquest diumenge és “una nit electoral històrica”. En aquest sentit, es proclama guanyador en aquestes eleccions. Constata que és ben conscient de la responsabilitat i la magnitud de la tasca que té al davant, i reconeix que la campanya electoral ha estat per moments “molt dura”, tocant qüestions de política econòmica, migratòria, exterior i de seguretat. Malgrat tot, diu que confia poder "crear aviat un govern capaç d'actuar en interès d'Alemanya", mentre diu als fidels del partit que "el món exterior no ens espera ni espera llargues negociacions". De fet, segons el Bild, Merz voldria tenir govern abans de Setmana Santa. Per altra banda, Merz ha reiterat el rebuig a qualsevol mena de cooperació amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), tal com ha informat Efe. Segons els pronòstics de les cadenes públiques, s'ha ofert a formar part del futur govern.
Weidel i l'anomenat "frau electoral"
En declaracions a l'emissora ARD, Alice Weidel, colíder del partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), ha qualificat el resultat d'“històric” per al seu partit, havent duplicat el nombre de vots en comparació al 2021. Davant les celebracions que es desenvolupaven al seu voltant a la seu del partit a Berlín, Weidel ha dit que el seu partit seguia obert a converses de coalició amb altres partits i que excloure l'AfD era l'equivalent a un “frau electoral”. “La nostra mà està estesa”, ha afirmat, i també que el seu partit vol “fer complir la voluntat del poble”. Sense l'AfD no hauria estat possible cap canvi polític a Alemanya, ha destacat. Ha argumentat que una coalició entre el partit conservador CDU/CSU, l'SPD i els Verds —matemàticament la més probable en aquest moment— seria simplement una repetició de la “mateixa vella” política.
En la seva reacció a la votació, ha acusat la CDU d'haver copiat el programa de l'AfD en alguns punts, especialment en matèria de migració, però ha dit que amb els seus 140 escons al parlament (davant dels 85 de l'últim) l'AfD estava a punt per posar en ús el seu poder, i donar suport “propostes assenyades” de la CDU/SU. No ha fet cap referència explícita a la política migratòria, fins i tot després que l'AfD donés recentment el seu suport parlamentari a una proposta per controlar la migració a les fronteres, presentada per la CDU. Weidel ha dit que el seu grup parlamentari es reuniria dimarts per discutir el seu paper futur, i ha dit que estava llest per involucrar-se en política “molt relaxadament” després del seu sorprenent resultat, i que consideraria com el seu objectiu “caçar els altres partits”, per assegurar-se que implementin “polítiques assenyades per al nostre país”.
Els pitjors resultats de l'SPD des de la Segona Guerra Mundial
Olaf Scholz, el canceller sortint de l'SPD, ha reconegut la derrota electoral com un “resultat amarg” i ha agraït el compromís del seu partit amb la campanya. Ha felicitat la CDU/CSU i Friedrich Merz per la seva victòria, tot i que també ha expressat la seva preocupació per l'auge de l'extrema dreta, destacant que l'SPD sempre ha defensat la democràcia i no acceptarà la presència d'AfD. Boris Pistorius, ministre de Defensa i possible successor de Scholz al capdavant de l'SPD, ha qualificat els resultats com “devastadors” i ha expressat preocupació pel creixement de l'AfD. Ha subratllat que les forces democràtiques hauran de treballar conjuntament per contrarestar aquest fenomen i ha instat Merz a presentar una proposta per formar una nova coalició.
D'altra banda, Die Linke ha estat una sorpresa en aquestes eleccions, guanyant el suport d’un de cada quatre joves alemanys, especialment entre els de 18 a 24 anys. El partit d'esquerres ha vist un augment de popularitat després que la seva líder, Heidi Reichknecht, critiqués la possibilitat de col·laboració de la CDU amb l'extrema dreta sobre temes d'immigració, un discurs que ha revitalitzat la seva imatge entre l'electorat.
Els Verds podrien tenir la clau?
Malgrat que el canvi climàtic ha quedat en segon pla en aquesta elecció, els Verds estan contents d'haver perdut menys vots que els seus socis de coalició. El seu suport ha caigut lleugerament fins al 12%, segons els primers resultats, principalment a causa de la pèrdua de suport dels votants més joves, que s'han inclinat cap a Die Linke i l'AfD. Tot i això, la seva pèrdua de vots ha estat menor que la d'altres partits. El sistema electoral alemany és complex, però els Verds podrien jugar un paper decisiu en la formació del proper govern. Una "gran coalició" entre el centre-esquerra i el centre-dreta necessitaria el suport dels Verds per aconseguir la majoria, ja que dues formacions petites, l'FDP i el BSW, estan just per sobre o per sota del 5% necessari per entrar al parlament.
Tot i que els líders de la CDU/CSU han mostrat reticència a treballar amb els Verds, el líder de la CSU, Markus Söder, no ha descartat completament la possibilitat, indicant que el partit mantindrà la seva postura si és possible una col·laboració. Així, els Verds podrien esdevenir "claus" en la formació del nou govern.
FDP: de formar part del govern a quedar fora del Bundestag
Al Partit Democràtic Lliure no li ha anat gens bé formar part del govern alemany. Amb els resultats provisionals, el partit FDP quedaria fora del Bundestag, ja que per entrar-hi cal assolir el 5%. El focus rau ara en el BSW, ja que els sondejos a peu d'urna li donen entre un 4,9% i al 5%. Si finalment aconsegueix arribar-hi, podria assolir escons al nou parlament.
Què explica l'augment de l'extrema dreta a Alemanya?
Si hi ha un fet que ha marcat aquestes eleccions i la campanya electoral, és l'auge de la ultradreta que els resultats de les eleccions han confirmat. Amb la història del país, hom es podria preguntar per què ha crescut tant l'extrema dreta. Però si una cosa han sabut fer els partits de l'extrema dreta a Europa —i els populismes arreu del món— és canalitzar el descontentament del país. Mirat amb perspectiva, el creixement del partit a les eleccions ha estat constant. El 2013 es va quedar per molt poc fora del Bundestag (4,7%, el llindar per entrar-hi és el 5%), i el 2017 va aconseguir un 12,6% dels vots i es va convertir, després de la formació d'una Gran Coalició entre la CDU i l'SPD, en líder de l'oposició. Als últims comicis va patir una lleugera pèrdua, amb un 10,4% dels vots. A escala regional, l'evolució és més desigual. Ara bé, en els anomenats nous estats federats, és a dir, aquells estats federats que formaven part de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), s'ha convertit en l'opció preferida dels votants joves i treballadors.
Aquestes eleccions clarament han estat marcades pel fet que l'economia més gran d'Europa s'ha contret durant dos anys consecutius. Un fet al qual ni els mateixos alemanys hi estan acostumats. L'altre tema que ha generat controvèrsia és la política migratòria. En aquest sentit, una sèrie d'atemptats mortals ha augmentat la pressió sobre els principals partits per reformar les normes d'immigració i asil, i ha fet augmentar el suport a Alternativa per a Alemanya. De fet, molts retreuen ara a Merkel la seva decisió el 2015 d'acollir més d'un milió de migrants, principalment de Síria, amb el lema "Wir schaffen das" ('Ho podem fer'). Des d'aleshores, l'estat d'ànim s'ha agreujat i les tensions han anat augmentant. Recentment, hi ha hagut diversos atacs mortals, amb migrants identificats com a sospitosos, incloent-hi el de la setmana passada a Múnic, el del mercat de Nadal de Magdeburg i l'apunyalament a Aschaffenburg. I si una cosa sap fer molt bé la dreta europea, és canalitzar el descontentament i la preocupació de l'electorat.