És possible transformar una extensió de desert en terra verda i fèrtil plena de vida salvatge? L'enginyer holandès Ties van der Hoeven creu que sí. La seva mirada està posada, precisament, a la península del Sinaí, a Egipte, una extensió àrida i triangular que connecta Àfrica amb Àsia. Fa molts milers d'anys, estava plena de vida, però altres activitats humanes i una agricultura agressiva hauria provocat que s'hagi convertit en un desert estèril.
Van der Hoeven creu que pot revertir aquesta situació. Segons detalla, s'hauria passat anys perfeccionant una iniciativa que té com a objectiu restaurar la vida vegetal i animal d'aproximadament 35.000 quilòmetres quadrats de la península del Sinaí. L'objectiu, destaca la CNN, és absorbir el diòxid de carboni que escalfa el planeta, augmentar les precipitacions i portar aliments a la població local. En aquest sentit, ha explicat a la CNN que és la resposta d'una sèrie de problemes globals.
La idea de fer que deserts tornin a ser fèrtils no és nova. De fet, aquest és una de les moltes idees que hi ha en forma de projectes per tal d'aturar la desertificació. Un fet que a Nacions Unides anomenen la crisi silenciosa, segons diu la mateixa cadena nord-americana. Ara bé, el concepte és controvertit. Els crítics diuen que aquesta transformació no està provada, és a dir, és molt complicada i podria afectar negativament a l'aigua i al clima.
Què caldria per convertir el desert en llac?
El 2016, Van der Hoeven es va involucrar en una empresa per ajudar el govern egipci a recuperar les minvants poblacions de peixos al llac Bardawil, una llacuna d'aigua salada al nord del Sinaí, separada del Mediterrani per un estret banc de sorra. Solia tenir més de 30 metres de profunditat, però ara té menys de 3 metres en algunes parts, a més de ser calenta i salada. En poques setmanes, va idear un pla per obrir la llacuna creant entrades de marea i dragant “barrancs de marea” per permetre que fluís més aigua de mar, fent-la més profunda, més freda, menys salada i més plena de vida marina. I amb aquestes investigacions, va voler anar a més.
En examinar el terreny amb Google Earth, va veure el contorn d'una xarxa de rius ara secs que travessaven el Sinaí com a vasos sanguinis, cosa que suggeria que aquesta terra, en algun moment, va ser verda. Va estudiar models meteorològics i estudis ecològics i va començar a veure connexions. Tal com recull la CNN, podria utilitzar els sediments extrets del llac Bardawil per ajudar a reverdir la zona circumdant. "Són salats, però contenen molts nutrients i minerals, que són necessaris per començar a restaurar la terra", hauria destacat a la cadena nord-americana.
Començaria amb els aiguamolls al voltant del llac, ampliant-los per atraure aus i peixos. Després, s'endinsaria més a les muntanyes de la regió, bombant els sediments del llac i col·locant-los en capes per crear sòls on poguessin créixer diferents varietats de plantes tolerants a la sal. Això ajudaria a revitalitzar els sòls, detallava l'expert a la CNN, reduint els nivells de sal i fent que la terra sigui capaç de suportar una varietat més gran de plantes.
La idea central de Van der Hoeven és que afegir vegetació al paisatge significarà més evaporació, més formació de núvols i més pluja. Fins i tot podria canviar els vents, ja que fer que la regió sigui verda de nou pot portar de tornada corrents d'aire carregats d'humitat, va dir. “Això podria canviar completament els patrons climàtics”. Això, però, no seria pas ràpid. Caldrien, segons destaca a la publicació, entre cinc i set anys per revitalitzar el llac i entre 20 i 40 anys, per a una reforestació més àmplia.