El futur de Gaza, en mig dels acords d’alto el foc en la guerra que enfronta a Israel i Hamàs, segueix sent molt incert i envoltat de declaracions contradictòries procedents de la Casa Blanca. Després que la portaveu del govern Trump hagués matisat les polèmiques declaracions del president sobre convertir la Franja de Gaza en la Riviera de l’Orient Mitjà, i que hores després Trump hagi insistit en els seus plans, el món assisteix amb una barreja de perplexitat i indignació a la conxorxa entre el president nord-americà i el primer ministre d’Israel Benjamin Netanyahu. La comunitat internacional ha reaccionat amb un rebuig generalitzat a les propostes de Trump, considerant-les contràries al dret internacional i als drets humans. La Comissió Europea ha respost aquest dijous a les intencions del president nord-americà de prendre el control de la Franja i expulsar els palestins, i ha deixat clara la seva resposta: “Gaza és part essencial del futur estat palestí”, ha assegurat el portaveu d’Afers Exteriors de l’executiu europeu, Anouar El Anouni, qui ha afegit que Europa “manté el seu compromís amb la solució dels dos estats”.
Ferma aposta pels dos estats
En una roda de premsa, El Anouni, ha assegurat que “hem pres nota dels comentaris del president Trump” però la posició de la Comissió Europea segueix sent la d’apostar per dos estats com a únic camí “cap a una pau duradora per a israelians i palestins”, ha reiterat. El portaveu europeu ha reclamat que es produeixin els següents passos en les negociacions entre Israel i Hamas per passar a la nova fase de l’acord d’alto el foc, i també ha rebutjat el desplaçament “forçat” dels palestins, instant les parts implicades en el conflicte a treballar per posar fi a les hostilitats “de forma permanent”. "Ara necessitem passos següents per portar la fi permanent de les hostilitats i la pau i l'estabilitat a la regió", ha assenyalat El Anouni en roda de premsa des de la capital comunitària sobre les negociacions en marxa per a la segona fase de l'alto el foc, que van començar dimarts.
Resposta al pla anunciat pel ministre de defensa israelià
Brussel·les ha deixat clara la seva posició el mateix dia en el qual el govern israelià ha anunciat un pla perquè els residents de Gaza marxin “voluntàriament” de la Franja i s’estableixin a “qualsevol país que els vulgui rebre”. Israel Katz, ministre de defensa de l’estat hebreu, ha ordenat al seu exèrcit que prepari un pla per permetre la "sortida voluntària" dels habitants de la Franja de Gaza i ha instat a països com Espanya o Irlanda, molt crítics amb les actuacions d’Israel, a acollir aquests desplaçats. “Països com Espanya, Irlanda, Noruega i d'altres, que han acusat falsament Israel sobre les seves accions a Gaza, estan legalment obligats a permetre l'entrada dels gazians al seu territori", ha apuntat Katz. "Si ho refusen, la seva hipocresia quedarà exposada", ha afegit.
Les declaracions de Katz contra l'Estat espanyol responen a una petició impulsada l'any passat per Espanya i Irlanda, els quals suggerien una revisió de l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel per violacions dels drets humans per part de Tel-Aviv. La petició va ser finalment recollida pel llavors alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, que en el seu últim Consell d'Afers Exteriors va posar la qüestió sobre la taula. Malgrat tot, la iniciativa no va prosperar perquè calia la unanimitat dels 27 estats membres. En la reunió, de fet, països com Àustria, Alemanya, Hongria o la República Txeca es van oposar a una condemna ferma sobre les actuacions d'Israel.
A més, Espanya, Irlanda i Noruega es troben entre els països europeus que han reconegut oficialment l’Estat Palestí, juntament amb d’altres com Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Hongria, Malta, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia. Espanya, Irlanda i Noruega van ser els últims a unir-se a aquesta llista, reconeixent oficialment a l'Estat Palestí el 28 de maig de 2024. Aquest reconeixement es va fer malgrat les advertències d'Israel sobre possibles "conseqüències greus".
La resposta d’Espanya a Israel
Poc després de conèixer el missatge d'Israel Katz, el ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat el pla i ha subratllat que "cap país tercer li ha de dir (a Espanya) què ha de fer". En una entrevista aquest dijous a Ràdio Nacional, Albares ha insistit que la solidaritat espanyola amb el poble palestí "queda fora de qualsevol dubte" i que l'Estat ha acollit puntualment als palestins que ho necessitaven, com nens malalts, persones mutilades o que requereixen asil. "Ara bé, això no és obstacle perquè la terra i el lloc dels palestins és Palestina, i les dels gazians és Gaza", ha resumit.