L'Exèrcit de Birmània ha declarat aquest dilluns l'estat d'emergència en prendre el control polític del país durant un any després de detenir diversos membres del Govern, segons el canal de televisió controlat pels militars citat per l'agència Efe.
El fins ara vicepresident, Myint Swe, que va ser nomenat en el càrrec pels militars gràcies als poders que els reserva l'actual Constitució, assumeix la presidència; mentre que el cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, controlarà les autoritats, segons apunta el canal Myawaddy News.
El cop d'estat militar arriba poques hores després de la detenció de part de l'Executiu, entre ells el seu líder de facto, Consellera d'Estat i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, i el fins avui president, Win Myint, a més d'altres polítics i activistes, va informar un portaveu del partit governamental Lliga Nacional per a la Democràcia (LND).
Aung San Suu Kyi en una imatge del 2019 / Efe
Les línies de telèfon i comunicacions romanen tallades des de primera hora del matí a tot el país mentre que l'únic mitjà de comunicació que està emetent és el canal dels militars.
Avui començava nova legislatura
El parlament de Birmània tenia previst celebrar aquest dilluns la primera sessió de la legislatura després de les eleccions de novembre de 2020, quan la LND, formació de Suu Kyi, va aconseguir una aclaparadora victòria.
Els rumors de cop d'estat s'havien anat intensificant des que dimarts passat el portaveu militar Zaw Min Tun es va negar a descartar la presa del poder per part de l'Exèrcit després de denunciar suposades irregularitats en les eleccions legislatives del passat 8 de novembre.
El poderós Exèrcit de Birmània, que va governar el país entre 1962 i 2011, quan es va iniciar una transició controlada cap a la democràcia, finalment va rebutjar dissabte aquesta possibilitat i va garantir en un comunicat el seu compromís amb la defensa de la Constitució.
Suu Kyi i els rohinyás
L'aclaparadora victòria electoral de Suu Kyi va demostrar la seva gran popularitat a Birmània, malgrat la seva mala reputació internacional per les polítiques contra la minoria rohinyá, entre acusacions de genocidi.
Manifestació en suport als militars, el dissabte 30 de gener en Yangon / Efe
Les suposades irregularitats van ser denunciades en primer lloc pel Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (USDP), l'antiga formació governamental creada per l'anterior junta militar abans de dissoldre's.
La Comissió Electoral ha negat el frau electoral en els comicis de novembre, guanyats amb una majoria aclaparadora per la Lliga Nacional per a la Democràcia en aconseguir el 83 per cent dels 476 seients del Legislatiu.
"Democràcia disciplinada"
L'USDP va ser el gran perdedor de les eleccions, en aconseguir només 33 escons, i s'ha negat a acceptar els resultats, arribant a demanar que se celebrin nous comicis organitzats per l'Exèrcit.
Els militars, que van redactar l'actual Constitució en un pla de ruta per aconseguir una "democràcia disciplinada", comptaven ja amb grans poders al país, en disposar del 25 per cent dels escons del Parlament i dels influents ministeris de l'Interior, Fronteres i Defensa.
Imatge principal: Militars treuen documentació de l'ajuntament de Yangon / Efe