La repressió militar contra el poble birmà ençà del cop d'estat el passat 1 de febrer ha deixat 521 civils morts, 43 d'ells menors, segons l'última actualització de l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP). Malgrat que la violència per part de les forces de seguretat de Birmània no ha fet més que augmentar en aquests dos mesos, milers de persones segueixen omplint els carrers del país, resistint pacíficament al cop militar. Ara, la implicació de diverses guerrilles ètniques en el conflicte augura que l'esclat d'una guerra civil és imminent.
En els darrers dies, les guerrilles ètniques anomenades Exèrcit d'Arakan, Lliberació Nacional Ta'ang i l'Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional han anunciat a la junta militar que se sumaran al moviment de protesta civil si no detenen les seves accions violentes.
Ahir mateix, els militars van declarar un alto al foc unilateral, després de un bombardeig perpetrat en la zona controlada per la guerrilla de l'ètnia karen, prop de la frontera amb Tailàndia, que va deixar almenys tres morts civils. Per la seva banda, la guerrilla anomenada Exèrcit Independent Kachin, una de les més potents a Birmània, van obrir foc contra els militars, causant la mort d'almenys 20 soldats.
El Comitè de Representants de l'Assemblea de la Unió (CRPH), compost per un grup de diputats electes i que s'autoproclamen com a govern legítim, han aplaudit la decisió de les guerrilles de posicionar-se contra l'alçament militar i han encoratjat activament que els grups armats del país uneixin forces contra l'Exèrcit.
Monjos protesten contra l'alçament militar a Mandalay, Birmània / Efe
Reaccions internacionals
L'alçament militar ha rebut condemnes d'arreu del món. La setmana passada, la UE va imposar sancions econòmiques contra el cap de la junta militar, el general Min Aung Hlaing, a nou dels càrrecs més alts de la junta, i al president de la comissió electoral. De la mateixa manera, els EUA també han pres mesures econòmiques per castigar el règim militar.
El Japó també ha anunciat la detenció del flux d'ajudes al desenvolupament de Birmània fins que "es restableixi la democràcia", però sí que mantenen les ajudes humanitàries, tal com ha explicat el portaveu Katsunobu Kato.
Crida a l'ONU
El Dr. Sasa, que actua com a portaveu des de l'estranger del CRPH, ha advertit que "per a prevenir una guerra civil total i dies, setmanes i mesos sagnants", el Consell de Seguretat de Nacions Unitat ha d'activar el principi de la responsabilitat de protegir per a garantir la integritat de la població.
Per la seva banda, l'enviada especial de l'ONU a Birmània, Christine Schraner Burgener, també ha exigit al Consell de Seguretat que prengui "accions significatives" per tal d'evitar "el bany de sang imminent" en el país.
L'alçament militar
El parlament de Birmània tenia previst celebrar el passat 1 de febrer la primera sessió de la legislatura després de les eleccions de novembre de 2020, quan la LND, formació de la Nobel de la Pau i líder de facto Aung San Suu Kyi, va aconseguir una aclaparadora victòria. En comptes d'això, el cop d'estat va arribar poques hores després de la detenció de part de l'Executiu a més d'altres polítics i activistes. En el parer dels militars, la LND hauria manipulat els resultats de les eleccions, una acusació que ja ha quedat totalment desmentida.
Segons els seus advocats, l'exlíder de facto Suu Kyi es troba "amb bon aspecte físic" malgrat estar sota arrest domiciliari des de la seva detenció, una situació que ja va patir durant 15 anys en l'anterior dictadura militar birmana, que va durar des del 1962 fins al 2011.
Resistència civil
Immediatament després que els militars prenguessin el control, milers de ciutadans van iniciar un moviment de resistència civil pacífic, primer amb cassolades i tocant el clàxon, unes accions que ara han culminat amb protestes multitudinàries i vagues generals arreu del país.
Al principi, les forces de seguretat es van limitar a contenir els protestants amb bales de goma, canons d'aigua, talls d'accés a l'internet i tocs de queda. No va ser fins al cap d'uns dies que la violència policial va augmentar per tal d'obligar a les persones fent vaga a treballar, emprant munició real contra la població. El 19 de febrer va morir la primera víctima del cop d'estat, una jove de 19 anys que va rebre un tret al cap mentre es manifestava.
D'ençà de la primera mort, la violència no ha fet més que escalar. Ara, el nombre de víctimes ja sobrepassa els 500, i la població no dona senyals de doblegar-se davant la junta militar.
Avui, els manifestants cremen exemplars de la Constitució birmana del 2008 en protesta contra els militars, que la van declarar anul·lada ahir a la nit.
Manifestants cremen la Constitució del 2008 en protesta contra la junta militar / Efe
D'altra banda, la guerra imminent ha causat l'èxode de milers de persones que fugen de la violència, buscant refugi a Tailàndia i a la Índia. L'Agència de l'ONU pels Refugiats (ACNUR) es va pronunciar ahir després del bombardeig, demanant als països veïns que acullin als civils que fugen de la repressió en cerca de seguretat.
Foto principal: protestes pacífiques contra la junta militar a Mandalay, Birmània / Efe