Els militars van protagonitzar aquest dimarts un cop d'estat a Mali van detenir a la tarda al president Ibrahim Boubacar Keita (IBK) i al seu primer ministre Boubou Cissé, un gest que els ha costat la condemna mundial però un aparent suport als carrers de Bamako.
Si bé al matí es va creure que les Forces Armades Malianes (FAMA) estaven dividides sobre l'oportunitat del cop, amb el pas de les hores la suposada oposició interna s'ha fet invisible i tot fa pensar que la majoria d'uniformats s'han posat del costat dels colpistes. Tanmateix, les conseqüències ja es fan sentir per al país: la Comunitat d'Estats de l'Àfrica de l'Oest (CEDEAO), a la qual pertany Mali, va tancar les fronteres amb aquest país, va suspendre la seva participació en l'organisme i va amenaçar veladament amb una intervenció militar regional.
Cop d'estat a Mali / Efe
És una incògnita qui està al capdavant del moviment, més enllà d'alguns noms de generals i coronels que s'han filtrat durant el dia, sense confirmació de cap font. A més del cap d'estat i el primer ministre, es creu que els colpistes han detingut la major part del govern malià format com un gabinet d'excepció el passat 27 de juliol per intentar donar sortida a la profunda crisi política que viu el país des de fa mesos.
A espera de conèixer-se els seus objectius, les condemnes han plogut sobre els colpistes des de tots els països i institucions amb algun pes a Mali: la Unió Africana, la Unió Europea, l'ONU, Estats Units i l'antiga potència colonial, França. L'últim en pronunciar-se va anar el mateix secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, que ha exigit "l'alliberament immediat i sense condicions" del president IBK així com "una reparació pacífica" de les diferències entre malians.
Però malgrat totes aquestes condemnes i a la falta de suports exteriors, els amotinats semblen comptar amb el suport popular, jutjant per les mostres d'alegria expressades per la multitud que aquesta tarda ha envaït moltes avingudes de Bamako, confraternitzant amb els militars entre música i càntics. Escenes festives compartides a través dels telèfons mòbils van mostrar nombrosos exemples de celebració espontània dels fets, que fan pensar que els colpistes compten de moment amb el suport de bona part de l'opinió pública.
El president anuncia la seva dimissió
El president malià Ibrahim Boubacar Keita, en el poder des de 2013, ha presentat la seva dimissió i la de tot el govern en una declaració transmesa aquesta nit per la televisió nacional, després d'haver estat deposat per un cop militar hores abans.
"No desig que es vessi més sang per mantenir-me en el poder", va dir Keita, que va ser presentat en la ORTM1 (televisió oficial) com a "president sortint".
Un president molt criticat
El cop hauria acabat amb IBK, com es coneix popularment el president malià: arribat al poder el 2013, després dels turbulents mesos que van seguir un altre cop d'estat el 2012, aquest polític de 75 anys ha guanyat dues eleccions consecutives, l'última d'elles el 2018. Si bé aquesta elecció va ser relativament tranquil·la, va ser el resultat dels comicis legislatius de l'abril passat el que va encendre la ira popular per les sospites de frau.
La gentada que durant setmanes de maig i juny va envair els carrers de Bamako protestava per la corrupció del president i la seva família, però també per la creixent inseguretat al país i per l'absència de l'estat en àmplies parcel·les del territori nacional dominades de facto per milícies d'obediència ètnica.
Cop d'estat a Mali / Efe
A més, el gihadisme no ha deixat de guanyar terreny al país, convertint-lo en un dels països més perillosos del Sahel i encomanant a més altres veïns com Níger, Burkina Faso o Costa d'Ivori.
A Mali hi ha estacionada la Minusma, missió d'estabilització de l'ONU per al nord del país, convertida en una de les més perilloses del món per la quantitat d'atacs que pateix.
Totes aquestes qüestions plantegen una gran quantitat d'interrogants sobre els moviments immediats dels militars amotinats: projecten noves eleccions i donar el poder als civils? Volen replantejar la presència de l'ONU al país? S'encaminen a una línia més dura per afirmar la presència de l'estat? S'atreviran a desarmar les desenes de milícies actives?.
De moment, falta escoltar la veu i les raons dels amotinats.