Una vintena de països i institucions es conjuren en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26) per deixar de finançar combustibles fòssils a l'estranger per a finals del 2022. L'acord es basa a detenir tota mena de finançament públic destinat al desenvolupament d'energia fòssil en tercers països. La inversió en canvi es desviarà cap a la promoció d'energia verda. 

"Posarem fi al nou suport públic directe per al sector internacional d'energia de combustibles fòssils per a finals del 2022, excepte en circumstàncies limitades i clarament definides que siguin consistents amb un límit d'escalfament d’1,5 °C i els objectius de l'Acord de París", assenyala la declaració recollida per Efe. 

Tot i haver-hi certes excepcions és un pas més per assolir els ja molt demorats objectius de l'Acord de París. Malgrat això, en l'acord no es fa esment de la producció interna o d'altres inversions.

Grans protagonistes i grans absents 

El principal promotor d'aquesta iniciativa ha estat el Regne Unit. En la seva croada ha trobat aliats molt estacats com Dinamarca, Itàlia o el Canadà. Però el més destacat, sense cap mena de dubte, són els Estats Units (EUA), ja que són el segon país que més contaminació genera. No només ser un dels grans contaminants fa brillar el compromís nord-americà amb deixar de finançar els combustibles fòssils fora de les seves fronteres, sinó que és especialment destacable tenint en compte que el país est sortint d'una administració anterior que era pràcticament negacionista del canvi climàtic. 

Si bé és un pas a celebrar per una banda, per l'altra el nombre de països que s'han sumat a la iniciativa és minso. Hi ha grans absents en aquesta llista com la Xina o el Japó, dos dels majors inversors en l'extracció de combustibles fòssils fora de les seves fronteres. 

El document no perd l'esperança de sumar més aliats i fa una crida "a implementar compromisos similars a la COP27 i més enllà". 

Més compromisos

La COP26 està generant més acords transnacionals per a assolir els mínims marcats per l'Acord de París. Una de les accions més destacades és l'acord per a la protecció dels pulmons verds del planeta: boscos i selves. Cent estats de tot el món han signat un acord per "protegir i restaurar els boscos". Els països signants concentren un 85% de la superfície arborada del planeta. "Amb les promeses sense precedents d'avui, tindrem l'oportunitat de posar fi a la llarga història de la humanitat com a conqueridora de la natura i, en canvi, convertir-nos en el custodi", ha assegurat el primer ministre britànic, Boris Johnson. Tot plegat es preveu per abans del 2030. 

També és destacable com més d'un centenar de països han arribat a una entesa per reduir un 30% les emissions de metà el 2030. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha estat l'encarregada de presentar l'acord conjuntament amb els Estats Units. Per a Von der Leyen, "és una de les coses més efectives que podem fer" per fer front a l'emergència climàtica.

 

 

Imatge principal: Una gasolinera fora de servei per culpa de la falta de subministraments derivats del Brexit / ACN