La presidència de la COP29 ha presentat un esborrany que inclou una xifra per al nou finançament climàtic: 250.000 milions de dòlars anuals. És la primera vegada que la Conferència de les Nacions Unides fixa una xifra concreta per cobrir l’acció climàtica al Sud Global. La proposta presentada després d’hores de negociació forma part d’un objectiu més gran, ja que pretenen destinar una suma total d’1,3 milions de dòlars l’any 2035.
L’assoliment de l’objectiu serà liderat pels “països desenvolupats”, segons ha declarat un membre de la presidència. En aquest sentit, el paper de la Xina és un factor que alguns països creuen que ha de ser revisat. El gegant asiàtic té el nivell d’emissions de C02 més alt del món, tot i això, és un dels grans beneficiats al continuar considerat en vies de desenvolupament per la cimera.
The COP29 Presidency just published updated texts on the #NCQG.
— COP29 Azerbaijan (@COP29_AZ) November 22, 2024
Read the full statement here: https://t.co/Po5GCWqjtv#COP29 #COP29Azerbaijan pic.twitter.com/MHjkMULAW1
El text publicat aquest divendres ha provocat que, ara per ara, hi hagi dues opcions diametralment oposades a sobre la taula. La primera proposta presentada dijous diu que només els països contribuirien amb els seus fons públics, mentre que aquesta última també inclou el finançament del sector privat.
Així doncs, en l’últim dia de la COP29 continua sense haver-hi un consens clar sobre la qüestió primordial del finançament climàtic. Els tècnics dels diferents països i empreses treballen a contrarellotge per arribar a un acord mínim no només sobre l'import que s'haurà de posar sobre la taula o quins seran els països i les entitats contribuents, sinó també sobre quins seran els països que rebran ajuts.
La xifra dels 250.000 milions de dòlars pot ser considerada com a irrisòria en comparació amb les conclusions de la COP27. Segons un informe de la cimera del 2022, els països vulnerables afectats per inundacions, sequeres i altres fenòmens meteorològics necessitaran 2.150 bilions de dòlars anuals fins al 2030 per fer front a les pèrdues i els danys generats per desastres climatològics.
El Sud Global ha criticat la proposta
La fundadora del Grup de Finançament Climàtic per a l’Amèrica Llatina i el Carib, Sandra Guzmán, ha declarat que “la xifra hauria de ser com a mínim de 500.000 milions de dòlars”. En la mateixa línia, Ali Mohamed, president del Grup Africà de Negociadors, ha recriminat que “l'Informe sobre la Bretxa d'Adaptació indica per si mateix que les necessitats d'adaptació pugen a 400.000 milions de dòlars; 250.000 milions suposaran una pèrdua de vides inacceptable a l’Àfrica i a tot el món i posen en perill el futur del nostre planeta”.