Manifestar-se en contra d'un règim com el talibà és d'una valentia incalculable. Les dones a l'Afganistan, també motivades per la desesperació de quan ja ho tens tot perdut, han tornat a donar un exemple d'això. Ara, han estat les mares que s'han mobilitzat fins a les escoles per exigir que les seves filles puguin tornar a classe després de ser expulsades. En el vídeo que el mitjà digital contrari al règim, Kabul News ha publicat, es pot veure una dona argumentant, davant la mirada d'alguns talibans, la seva indignació per la prohibició. De moment, no han transcendit més imatges de les manifestants i es desconeixen les mesures d'opressió que han pres els talibans en contra d'elles.
Les manifestacions sempre són minoritàries, si entenem aquestes com tradicionalment les imaginem quan parlem d'elles en l'àmbit informatiu, però tenen un gran valor en el context que viu la població afganesa. Trobem altres exemples similars recents. El passat mes de març, vint dones i nenes es van manifestar a Kabul contra la decisió dels talibans de prohibir l'educació secundària per a les nenes: "Obriu les escoles! Justícia, justícia!", exclamaven. La vintena de joves i nenes, la majoria vestides amb abaies negres i mocadors blancs al cap, es van citar enmig d'una plaça de la capital. Algunes portaven petits cartells en què es podia llegir: "M'heu tret la meva terra virtuosa, no em traieu el meu esforç i la meva educació". La manifestació va durar menys d'una hora, abans de ser dispersada per talibans armats que van arribar al lloc.
La dictadura dels talibans
També el desembre del 2021, els talibans van desallotjar amb violència una protesta de dones que exigien la fi dels assassinats extrajudicials perpetrats a policies i militars de l'anterior govern. Des de que els radicals van reprendre, l'ONU ha denunciat 72 execucions per part d'aquest grup. Una cinquantena de dones van sortir a protestar, després de l'aparició d'un vídeo en què suposadament es veuen membres d'aquest grup islamista torturar l'excoronel Rahmatullah Qaderi. Segons els manifestants, que també van demanar millors subministraments d'aliments i oportunitats laborals, els radicals van disparar a l'aire per dissipar les marxes. Diversos participants i periodistes van quedar ferits, mentre que altres van ser detingudes.
L'agost del 2021, els talibans van prendre el control del país després de la marxa de les tropes militars dels Estats Units. Aquest segon "regnat" està sent més dur, fins i tot, que el primer i ja han obtingut la victòria del reconeixement, parcial, a nivell internacional amb reunions directes amb el govern xinès i rus. Aleshores, els islamistes van assegurar que les dones podrien estudiar i treballar. El portaveu del grup extremista, Zabihullah Mujahid, va afirmar que els talibans havien "perdonat tothom per l'estabilitat i la pau a l'Afganistan" i avançava que "treballaven seriosament en la formació d'un govern, on les dones podrien estudiar i treballar". Res d'això, han tancat les escoles, les han obert de forma intermitent i tan sols deixen a una minsa educació a les nenes més petites.
Escoles secretes
Les xifres ho diuen tot: ha passat gairebé un any des que els talibans van prendre el poder i van impedir que unes 850.000 noies afganeses assistissin a l'escola secundària, segons dades d'UNICEF. A Kabul, la província rural de Parwan i la ciutat occidental d'Herat, les dones dirigeixen escoles secretes com la de Nazanin. També estan trobant llacunes al voltant de la prohibició dels talibans a les noies que assisteixen a l'educació secundària, mitjançant l'explotació d'escoles religioses o centres de tutories que reprodueixen essencialment els cursos de secundària. "El fet que la gent hagi trobat totes aquestes maneres diferents d'intentar evitar la prohibició dels talibans, és una indicació de com desesperadament la gent vol educació per a elles mateixes, per a les seves filles, per a les noies de les seves famílies", diu Heather Barr des d'Human Rights Watch, que segueix de prop les violacions contra dones i nenes a l'Afganistan.
D'altra banda, encara hi ha moltes altres lleis i restriccions imposades a les dones pels talibans que no respecten els seus drets humans bàsics, és a dir, els seus drets legals a ocupar alts càrrecs al govern o treballar com advocades i jutgesses. I tampoc les dones no poden viatjar més enllà de 45 quilòmetres sense un mahram –acompanyant masculí–, cosa que dificulta molt la vida de moltes dones que viuen de forma independent o no tenen cap home a la seva família.