El Regne Unit celebra aquest dissabte un moment històric, la coronació del rei Carles III, que com marca la tradició d'aquesta cerimònia mil·lenària, tindrà lloc a l'abadia de Westminster de Londres. L'hereu al tron més longeu de la història del Regne Unit, arriba amb 74 anys a la coronació, on també es coronarà la seva esposa, la reina consort Camil·la. Les cares de tots dos fa setmanes que omplen tasses, banderes, samarretes, adhesius i qualsevol objecte que pugui ser venut com un souvenir; les seves veus també han inundat el metro de Londres aquest cap de setmana per desitjar un "bon viatge" als passatgers; i en definitiva, la seva presència ocupa tot el país, que viu la primera coronació des de 1953, quan la reina Elisabet II va protagonitzar aquest acte. Però el 2023 no és el 1953, Carles III no és Elisabet II, i el suport a la monarquia tampoc no és el que era després de la Segona Guerra Mundial. Aquest dissabte, encara que molts entusiastes i curiosos s'aproparan a veure la processó dels reis pels carrers londinencs, molts altres britànics sortiran als carrers per mostrar el seu rebuig a Carles III, a l'acte de coronació i a la institució monàrquica.
🔴 Coronació del rei Carles III, DIRECTE | Última hora de la cerimònia a Anglaterra
👑 Guia de la coronació de Carles III: protocol, convidats, data i on veure-la
Una coronació per a un regnat del segle XXI
La coronació de Carles III fa dècades que es preparava, en la coneguda com a operació Orbe Daurat, per la qual un comitè es reunia dos cops l'any per debatre els detalls de l'esdeveniment. Tot està planificat al mil·límetre, i un dels objectius ha estat adaptar la cerimònia al segle XXI. La casa reial ha anunciat que la coronació "reflectirà el rol de la monarca en l'actualitat i mirarà al futur, alhora que estarà arrelada en tradicions i pompa de llarga durada". Aquesta modernització es concreta en tres aspectes: una cerimònia breu, més austera i la inclusió de totes les fes, no només la cristiana.
Carles III serà coronat com a sobirà però també com a cap de l'Església anglicana per l'arquebisbe Canterbury. Tot i que el monarca haurà de jurar lleialtat al protestantisme que representa, l'arquebisbe afirmarà que l'Església d'Anglaterra "buscarà fomentar un entorn en el qual les persones de totes les religions puguin viure lliurement". A més, per primera vegada en la història de les coronacions, hi participaran representants del budisme, l'hinduisme, el judaisme o l'islam, que tindran un rol actiu en la cerimònia. També hi participarà el clergat femení, en un nou gir cap a la modernitat. D'altra banda, en un intent per comptar amb la participació de membres aliens a la reialesa, es convidarà a membres del públic a jurar la seva fidelitat al Rei, una proposta que no ha estat exempta de crítiques.
L'abadia de Westminster continuarà sent l'escenari d'aquesta cerimònia, com ja ho va ser fa 70 anys. Les regalies que s'entregaran al rei i la reina consort, com el ceptre, l'obre i les corones tampoc seran noves —algunes daten del segle XVII—, com tampoc no ho seran els carruatges coberts d'or amb què els reis faran la processó. Elements de luxe que s'allunyen de la idea d'austeritat que un ciutadà podria imaginar. Les estimacions apunten que la cerimònia costarà 100 milions de lliures esterlines, que pagarà el govern britànic. Altres informacions apunten que a aquesta xifra caldria sumar 150 milions més en concepte de seguretat, ja que l'esdeveniment requerirà un desplegament fastuós a Londres. Això sí, cerimònia s'allargarà al voltant de dues hores i comptarà amb 2.000 convidats, xifres inferiors a les de la coronació d'Elisabet II, que va durar 3 hores i va tenir 8.000 convidats.
No tot seran somriures: els republicans criden a sabotejar la coronació
Un 45 % dels britànics considera que la monarquia no és "gaire important" per al país o que s'hauria d'abolir, segons una enquesta del Centre Nacional de Recerca Social (NatCen) publicada una setmana abans de la coronació. Una xifra que suposa un màxim històric dels detractors de la monarquia britànica, que a diferència d'altres, com l'espanyola, ha mantingut una bona reputació al llarg dels anys. Segons aquesta enquesta, només el 29 % dels britànics creu que la monarquia és "molt important", una xifra que se situava en el 38 % l'any anterior, quan es va celebrar el Jubileu de Platí d'Elisabet II, però val a dir que ha anat fluctuant en les últimes dècades. D'altra banda, un 26 % dels britànics considera que és "bastant important" seguir sent una monarquia.
Una altra enquesta de YouGov feta a propòsit de la coronació, ha preguntat els britànics si creuen que el Regne Unit hauria de continuar sent una monarquia en el futur. Un 62 % ha respost afirmativament, mentre que un 25 % s'ha decantat per l'altra opció, substituir aquesta institució per un cap d'estat electe. La tria entre ambdues opcions presenta, a més, una gran bretxa segons es pregunti a la població jove o als majors de 65 anys.
És en aquest context que els partidaris d'una república han convocat una concentració aquest dissabte que sota els lemes 'No el meu rei' i 'Aboliu la monarquia' vol alçar la veu discordant enmig de la celebració. El principal impulsor de la iniciativa és el grup de pressió Republic, liderat per l'activista antimonàrquic Graham Smith. Els arguments dels republicans són dos: Carles III no ha estat triat per ningú, i la seva coronació costarà milions als treballadors en un moment de crisi. "Un nou Windsor, un cap d'estat no elegit que ha heretat poder i privilegi i una vasta fortuna construïda a costa d'un imperi i l'esclavitud no pot representar la gent del Regne Unit", sentencia el manifest de Republic.
Smith ha avançat que la protesta serà "pacífica i agradable", però que hi haurà megàfons, eslògans provocadors i possiblement esbroncades, "no es llençaran ous", ha promès en declaracions a EFE. "No volem interrompre la processó, només mostrar al món que al Regne Unit hi ha una creixent oposició a la monarquia", ha afirmat. El ministeri de l'Interior britànic ja ha advertit Republic a través d'una carta que tindran "llibertat per protestar, però no per pertorbar els altres", i que la policia podrà detenir aquells sospitosos de provocar "alteracions" de l'ordre públic.
Carles III s'enfronta als reclams de les excolònies britàniques
La mort d'Elisabet II el passat setembre va marcar la fi d'una etapa al Regne Unit, però també a la Commonwealth, la mancomunitat que agrupa 56 països que actualment són independents, però que en el passat van ser colònies de l'imperi britànic. Tot i que la gran majoria són repúbliques, Carles III encara és el cap d'estat simbòlic per a 14 d'aquests estats, inclosos Austràlia, Canadà, Jamaica, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea o les Bahames, entre altres. Barbados va ser l'últim país en convertir-se en república el passat 2021, i Jamaica podria ser el pròxim, ja que ha anunciat un referèndum per a 2024.
La coronació ha motivat representants de 12 d'aquestes colònies a reclamar a Carles III que durant la cerimònia "reconegui el llegat del genocidi i la colonització dels pobles indígenes i esclaus". Entre altres qüestions, també demanen el retorn als seus països de "tresors culturals i artefactes robats a la nostra gent".
El monarca ja s'ha mostrat anteriorment sensible a aquesta qüestió i ha donat suport a una investigació sobre els lligams entre la corona i l'esclavisme. Tanmateix, la pressió de les excolònies no farà més que augmentar i Carles III haurà d'estar a l'altura.