Onada de calor i platja. Aquest dissabte, alguns grecs ja han pogut gaudir de l'aigua i estirar-se a la sorra. Aproximadament unes 500 platges del país ja han obert després que el govern consideri que ja han aplanat la corba del coronavirus. En una fase més de la desescalada que va començar el dia 4 de maig, Atenes té pressa per reactivar-se i reactivar el turisme, que representa un 30% del PIB.

Durant els últims dies s'ha especulat molt sobre com podria ser el retorn a les platges o si caldrà reservar-ne un lloc​. A Grècia, de moment, han optat per mantenir distància social i s'ha estipulat també una distància mínima de 4 metres entre els para-sols. Segons informa l'agència Reuters, el màxim són 40 persones en 1.000 metres quadrats.

El primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, va explicar fa uns dies en una entrevista a la CNN que el país es prepararia per tornar a rebre turistes. Això sí, extremant les precaucions i amb una experiència "lleugerament diferent a la d'anys anteriors". En aquest sentit, i segons l'evolució, els hotels urbans obriran les portes l'1 de juny i un mes després, ho faran els que estan ubicats en destinacions més vacacionals i illes. 

Els bars i restaurants obriran abans

Segons el pla de desescalada, els bars, restaurants i grans superfícies comercials havien d'obrir el dia 1 de juny però el govern grec ha decidit avançar-ne la data. Ara, està previst que les grans superfícies obrin el pròxim dilluns i els restaurants reprendran l'activitat el dia 25 de maig. Això sí, tot subjecte a les dades de la pandèmia. 

"L'experiència fins ara demostra que on l'obertura de l'activitat econòmica i social s'ha efectuat de manera organitzada i conforme les normes, els resultats són positius", explicava el govern a través d'un comunicat que ha recollit Efe.  

La setmana que ve, l'executiu de Mitsotakis presentarà un pla global per al turisme que es basarà en quatre pilars: els protocols sanitaris, el transport, les relacions laborals en el sector i el suport financer a les empreses de turisme. 

La por del coronavirus

La crisi del 2008 va deixar el sistema sanitari grec tocat de mort. I això els grecs ho saben. Atenes va tancar les botigues no essencials només quatre dies després de la seva primera mort per Covid-19 mentre que Itàlia i Espanya ho van fer després, 18 i 30 dies respectivament, explica el politòleg de la Universitat d’Hèlsinki Takis Pappas a Bloomberg.

La prohibició de moure’s, sempre i quan no fos essencial, a Grècia va arribar només una setmana després, molt més ràpid que en els altres dos països. Per sortir al carrer, per exemple, per anar a comprar, els grecs havien d'explicar on viuen i a on volien anar enviant un missatge SMS, a través del qual rebien també un "permís" per tal de poder sortir.

Aquestes accions van tenir un impacte positiu en un sistema sanitari molt tocat per les retallades, que van arribar fins al 60%. Segons la mateixa publicació, a mitjans març el sistema nacional de salut grec (ESY) disposava només de 605 unitats de cures intensives però només 557 estaven actives per manca de personal. És a dir, poc més de 550 llits per una població de gairebé 11 milions d’habitants. Si ho comparem, Espanya tenia, al principi de la crisi, uns 4.400 llits d’UCI per 47 milions d’habitants.