Amb l'autonomia de Còrsega sobre la taula i un ull posat en les presidencials franceses, Bretanya es posiciona ara a favor de l'autogovern. Així ho ha decidit el Consell Regional bretó aquest dissabte, on tots els partits polítics amb representació menys un han votat a favor de demanar a l'estat francès l'autonomia legislativa, reglamentària i fiscal de la regió administrativa. Els únics que s'ha posicionat en contra han estat els ultradretans de Reagrupament Nacional, liderats per Marine Le Pen. En el text aprovat pel Consell, els bretons donen suport als darrers esdeveniments a Còrsega i Guadeloupe, i proposen "un estatut d'autonomia" que comporti el "repartiment de poder" entre l'Estat i el govern bretó. "L'autonomia és abans de tot el vehicle d'un projecte de renovació democràtica fonamentada sobre les veritables capacitats per actuar més a prop dels ciutadans i de les realitats locals", explica la proposició. Per assolir l'autonomia, els bretons han fixat "l'horitzó 2024", i estudiaran ara els "processos legislatius" adequats per dur a terme una "consulta" sobre l'autogovern de la regió. Amb motiu de l'aprovació del text, milers de ciutadans s'han concentrat a Tréguennec per donar suport a la iniciativa. 

Autonomia

En declaracions a la premsa recollides pel Huffington Post, Aziliz Gouez, membre del partit sobiranista Breizh a-gleiz, que ha presentat la proposta al Consell, ha volgut deixar clar que són "conscients del caràcter una mica sulfurós de la noció d'autonomia en la gramàtica política francesa”. Així i tot, ha traslladat el seu convenciment que "la Bretanya està preparada, madura per emprendre aquest camí d'autonomia legislativa, normativa i fiscal", ha dit. En el text aprovat, els partits han fet una crida al govern i el parlament perquè "iniciïn les discussions per a la definició d'un possible model d'autonomia per a Bretanya, que inclogui una part del poder legislatiu i normatiu", però també "una redefinició de les relacions pressupostàries entre la Regió i l'Estat", "amb l'objectiu de garantir a la regió una cistella de recursos tributaris significatius amb facultat de qualificar i definir la base imposable”.

Còrsega

Aquest moviment a Bretanya arriba dies després que ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, hagi fet una oferta als nacionalistes corsos després de 10 dies d'incidents per l'assassinat del pres Yvan Colonna. Darmanin ha assenyalat que a l'Elisi estan "disposats a anar fins a l'autonomia", però no més enllà, si s'atura la violència als carrers de l'illa. El ministre s'ha traslladat aquests dies a Còrsega i ha aprofitat per donar a conèixer la seva oferta en una entrevista al diari Corse-Matin. "La idea és tancar cinquanta anys d'un cicle de discussions i obrir, en el marc d'un possible proper mandat del president de la República i al més aviat possible, la possibilitat d'una evolució institucional de l'illa si hi estem d'acord", ha afegit.