Una dotzena d'edificis, entre ells habitatges, urbanitzacions en construcció i una antiga oficina d'Hisenda, han patit diverses explosions a diversos punts de Còrsega durant la nit i la matinada d'aquest dilluns. Les afectacions, que no han produït danys personals, han estat als voltants d'Ajaccio, concretament, a les viles de Bastelicaccia, Tavaco, Vico, Villanova i Vignanello. Les explosions han estat pràcticament simultànies entre les 22.30 hores i les 22.45 hores. Tal com explica Le Monde, una altra explosió ha tingut com a objectiu l'antic centre fiscal d'Ajaccio a les 23.40 h. S'ha obert una investigació per destrucció per mitjans perillosos i transport d'explosius, encarregada conjuntament amb la secció d'investigació de gendarmeria i la policia judicial.
A l'Alta Còrsega, cinc urbanitzacions en construcció també han sigut objectius d'explosions, al sud de Bastia, a Lucciana, a Cap Corse, a Erbalunga i a la plana oriental, a Santa-Lucia-di-Morian.
Apunten a L'FLNC
El fiscal d'Ajaccio, Nicolas Septe, ha apuntat al Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC) i ha definit els fets com a "nit blava". Durant gairebé dos anys, Còrsega ha experimentat un augment d'atacs incendiaris i explosions dirigides principalment a segones residències, sovint acompanyades d'etiquetes nacionalistes. Aquestes accions han sigut reivindicades, algunes pel Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC), altres pel GCC (Ghjuventù Clandestina Corsa), un moviment juvenil cors clandestí.
La darrera "nit blava" d'aquest tipus es remunta a la nit del 9 al 10 de març de 2019, fets pels quals els dos principals acusats van ser condemnats a sis anys de presó l'abril de 2022 pel tribunal judicial de París. Aquella nit, incendis o explosions van danyar greument set habitatges a Corse-du-Sud i Haute-Corse. Fins i tot sense reclamar, el fiscal va jutjar llavors "la dimensió terrorista" dels fets "plenament caracteritzats".
La intervenció del grup nacionalista va ser com a resposta a l'assassinat a una presó de França d'Yvan Colonna, un nacionalista cors condemnat a cadena perpètua per l'assassinat del prefecte Claude Érignac. De fet, el Front havia deixat les armes el 2014, però l'assassinat va canviar-ho tot i, fins i tot, va sorgit un grul juvenil amb el nom de Ghjuventù Clandestina Corsa.
Proposta de Macron per reconèixer la identitat corsa
Tot plegat arriba en el context en el qual el president de França, Emmanuel Macron, ha ofert a Còrsega una autonomia limitada i que la seva singularitat figuri a la Constitució francesa. El president francès contempla cedir a l'illa una capacitat normativa en algunes matèries, malgrat que rebutja la cooficialitat de la llengua autòctona. Ho va fer en un discurs a l'Assemblea corsa.
“Tinguem l'audàcia de construir una autonomia per a Còrsega dins de la República”, va proclamar el president. “L'statu quo seria un fracàs per a tots”. El discurs de Macron culmina un any i mig de debats sobre un nou estatut de Còrsega. I obre un nou cicle de negociacions que podria desembocar en una reforma constitucional.