La Cort Penal Internacional (CPI) de la Haia ha llançat aquest divendres una ordre de detenció contra el president de Rússia, Vladimir Putin. La decisió del tribunal està motivada pels presumptes crims de guerra. En concret, la deportació il·legal de nens ucraïnesos des dels territoris ocupats d'Ucraïna cap a territori de la Federació Russa. El tribunal creu que hi ha “motius raonables” per creure que Putin "té responsabilitat penal individual" per aquests delictes, ja sigui per la seva comissió "directa" o per haver estat incapaç d’exercir el control adequat sobre els subordinats civils i militars que van cometre els actes o van permetre que es cometessin mentre estaven sota la seva autoritat.
La Cort també ha emès una ordre d’arrest amb els mateixos càrrecs contra la comissària presidencial dels Drets de la Infantesa de la Federació Russa, Maria Alekseievna Lvova-Belova, segons ha informat la cort en un comunicat.
L'execució de l'ordre de detenció depèn de "la cooperació internacional"
El jutge i president de la CPI, Judge Piotr Hofmański, ha afirmat que, malgrat que generalment el contingut de les ordres de detenció és secret per protegir les víctimes i els testimonis, en aquest cas, tenint en compte que els delictes mencionats es continuen produint i que la sensibilització pública podria prevenir que se'n cometin més, s'ha considerat oportú fer públiques l'existència de les ordres de detenció, els noms de les persones a qui van dirigides i els delictes.
Hofmański ha recordat que està prohibit transferir o deportar civils del territori on viuen a altres territoris, i que els infants gaudeixen de protecció especial sota la Convenció de Ginebra. El president del Tribunal Penal Internacional ha recordat que la cort ja ha fet la seva feina, i que ara, l'execució de les ordres de detenció depèn de "la cooperació internacional".
El fiscal de la CPI, Karim Khan, va obrir una investigació de possibles crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi a Ucraïna fa un any, després de l'inici de la invasió russa. Va fer quatre viatges a Ucraïna en els quals va informar que estava investigant crims contra infants i la focalització en infraestructura civil.
Quina possibilitat hi ha de detenir Putin?
El govern ucraïnès assegura almenys 16.000 nens han acabat desplaçats contra la seva voluntat a territori rus des del començament del conflicte mentre que un recent estudi presentat al febrer per la Universitat de Yale denunciava almenys 6.000 nens ucraïnesos repartits en 40 internats russos. Tanmateix, el Kremlin ha negat constantment que estigui deportant nens ucraïnesos per la força.
Amb tot, la possibilitat que la CPI acabi jutjant Putin és pràcticament impossible perquè Rússia es va retirar el 2016 de l'Estatut de Roma que serveix de fonament legal per al tribunal, i el Kremlin no té la més mínima intenció de lliurar cap oficial rus a la cort, com ja ha reiterat en nombroses ocasions. Tot i això, la cort sí que pot imputar Putin, donat que no reconeix la immunitat per als caps d'Estat en casos de crims de guerra, crim contra la Humanitat o genocidi.