Després de 70 dies de guerra es fa difícil quantificar el cost de la invasió russa sobre Ucraïna. Malgrat tot, es calcula que els danys a la infraestructura del país podrien suposar ja 4,27 mil milions d'euros a la setmana, a mesura que les bombes destrossen milers d'edificis i serveis públics. I és clar, quilòmetres de carretera. Segons les estimacions de l'Escola d'Economia de Kíiv (KSE) i validades pel govern ucraïnès, que recull el The Guardian, la quantitat de danys i desperfectes totals ja ha superat la xifra de 87.361 milions d'euros des que el president rus, Vladímir Putin, va decidir començar la guerra al país, el passat 24 de febrer. Els acadèmics han dit que la xifra va augmentar en gairebé 4.273 milions a la setmana fins al 2 de maig i han constatat que l'estimació és segurament més baixa que el cost real perquè les pèrdues de la guerra són difícils de quantificar.
Una reconstrucció difícil
Les pèrdues des de la invasió han augmentat al voltant del 60% de la producció econòmica anual. En aquest sentit, els investigadors han constatat que Ucraïna està patint greus danys a la infraestructura, uns danys que seran complicats de reparar o reconstruir. El KSE ha dit que el seu projecte Russia Will Pay, s'ha basat en l'anàlisi de milers d'informes de danys causats durant la invasió que han estat presentats per ciutadans, agències governamentals i autoritats locals. Els informes i dades recopilades relacionen els danys causats en edificis, carreteres, fàbriques i negocis per les bombes. De fet, més de 33.000 metres quadrats d'edificis residencials han estat abatuts per míssils, bombes i han patit danys durant la guerra. Més de 23.000 quilòmetres de carreteres han estat destrossats o perforats pels bombardejos i gairebé 90.000 automòbils han estat destruïts.
Quatre vegades el valor del PIB
Aquestes dades podrien variar i molt. De fet, la mateixa KSE ha dit que els costos generals de la guerra, quan els danys a la infraestructura es mesura amb l'impacte del PIB, aturada d'invasions i sortida de treballadors a mesura que milions fugen del país, podrien augmentar a 570 mil milions d'euros, gairebé quatre vegades el valor del PIB anual. Segons el portal de notícies Ukrinform, Ucraïna va acabar el 2021 amb el PIB –en dòlars– més alt de la seva història. El servei de premsa del Ministeri d'Economia exposava que es xifrava en 195 mil milions de dòlars (uns 185 mil milions d'euros). Ara bé, segons el portal Datos Macro d'Expansión, el deute públic del mateix any era de 82.108 milions d'euros, amb un deute del 48,98% del PIB.
Al mes d'abril, el Banc Mundial també va publicar les seves estimacions. Segons recull la mateixa publicació, ja aleshores la xifra parlava d'uns 56.975 mil milions d'euros. Una dada que també s'esperava que pogués perquè el conflicte encara està en marxa.
Com es reconstrueixen ciutats senceres?
La pregunta no és fàcil de respondre i en joc hi ha molts factors. "El tipus d'edificis que estem veient, on han sortit les teulades, s'ha de comprovar si l'estructura aguanta. Potser estan afectats els tancaments perquè l'impacte ha estat allà. Si ha afectat l'estructura, s'ha de fer una anàlisi ben feta perquè pot tenir perill, i aleshores s'haurien d'enderrocar. Crec que hi haurà de tot, alguns es podran reparar i altres no". Així ho explicava la degana Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, que destacava que caldrà mirar com està l'edifici i adverteix que la reconstrucció serà llarga i difícil. També posa l'accent en les famílies, escoles i hospitals que han quedat afectats. Segons detallava en conversa amb ElNacional.cat, aquests edificis haurien de ser una prioritat i reconstruir-los ràpidament.
En aquest sentit, ressaltava que s'hauria de mirar tot. "S'ha de mirar si en els edificis estan assentades les estructures. S'ha de treure la runa", i comenta que també caldria parar atenció al centre de la ciutat, edificis patrimonials, edificis catalogats i mirar si es poden restaurar. La situació no és fàcil, però. I és que, per on es comença? "És una mica com els terratrèmols de Lorca o Itàlia. El primer que es va fer és amb equips d'arquitectes i saber quins edificis poden aguantar amb un reforç i els que estan tocats. En el cas d'una guerra passa una mica el mateix. És una feina completa i complexa". Així, Puig alertava que "els professionals, sabent l'any de construcció, poden saber quin tipus d'estructura hi ha i ja saps si aguantarà o no. Això també ho fan molt els bombers, primer fan una actuació i després defineixen". En un cas com aquest, o de les imatges que s'han vist on els edificis estan completament destrossats, la degana exposava que cal prioritzar. D'aquesta manera, cal saber en quines condicions està la població, si poden dormir i menjar cada dia. "El que estem veient és que no tenen ni llum ni aigua... hi ha una feinada per fer".
Imatge principal: un edifici residencial a Khàrkiv destrossat per les bombes / Efe