La tensió entre els agricultors francesos i les forces de l'ordre ha crescut aquest dimecres, quan s'han produït les primeres detencions de pagesos per intentar entrar al mercat de proveïments de Rungis. Aquest moviment ha estat considerat una "línia vermella" pel govern d'Emmanuel Macron. La fins ara treva aparent entre la policia i els combois de tractors que des de fa una setmana bloquegen nombroses carreteres al país ha donat senyals d'esgotar-se després que els agricultors hagin intentat assaltar el principal centre majorista d'Europa. Els agents han arrestat almenys 79 persones, ja que tenien l'ordre expressa del ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, de preservar Rungis.

La tensió ja s'ha percebut des del matí. La imatge de tractors situats cara a cara enfront de les tanquetes policials que vigilaven un dels punts de bloqueig d'una autopista que condueix a París, augurava que podien saltar espurnes. Un comboi que havia sortit dilluns passat des d'Agen, al sud del país i epicentre de la protesta, amb destinació a Rungis, es va topar amb un cordó policial que els va aturar sobre un pont al Loira, a 80 quilòmetres del seu destí. El tractor l'acompanyaven pagesos del sindicat Coordinació Rural, que encara que no és el majoritari sí que està sent el més combatiu, i ha estat acusat de proximitat amb l'extrema dreta del país.

L'extrema dreta treu rèdit de les protestes

En paral·lel a aquests fets, s'han produït els primers arrestos: quinze pagesos que desobeïen les consignes policials a prop de Rungis. Poc després, un altre grup han aconseguit burlar la vigilància dels agents i entrar a peu al mercat majorista. Un cop aquí, han danyat alguns llocs, cosa que ha desembocat en noves detencions.

Per primera vegada des de l'inici de les protestes s'han vist importants desplegaments d'antidisturbis, molt discrets fins ara malgrat que Interior mantenia mobilitzats 15.000 agents. Alhora, els portaveus del govern, que s'havien mostrat comprensius amb les demandes dels agricultors, han començat a elevar el to i a assegurar que el  camp no està reconeixent la feina de l'Estat. Així, recorden que el president, Emmanuel Macron, ha cedit en algunes de les reivindicacions agràries: va renunciar a suprimir les ajudes al gasoil, va simplificar alguns tràmits i va obtenir de Brussel·les concessions sobre el guaret i les importacions de cereal ucraïnès.

Però es tracta d'un pas insuficient per als pagesos, que en els cent punts de bloqueig que mantenen al llarg del país han mostrat la seva voluntat de continuar la protesta i incrementar la pressió. Els agricultors, a més, saben que tenen el suport social. Una enquesta publicada pel canal BFMTV ha mostrat que gairebé el 80% dels francesos se solidaritza amb les seves demandes. En el rerefons cal sumar-hi les eleccions europees del pròxim juny, en les quals l'extrema dreta de Marine Le Pen aspira a revalidar la victòria de fa cinc anys traient rèdit de les protestes.