Fa tot just dues setmanes de la presa de possessió de Giorgia Meloni com a primera ministra i ja es comencen a veure les primeres escletxes en el govern italià. La setmana passada la música techno d'una festa rave ressonava per la ciutat de Mòdena. Aquesta festa il·legal, que va agrupar a més de 3.000 persones de tots els racons d'Europa, va generar una gran polèmica, i gairebé abans que acabés, el govern ja tenia enllestida una llei contra aquests esdeveniments. L'anomenada "Llei Rave", però ha generat una gran polèmica entre els partits de l'oposició, i també dins el mateix govern, per la seva ambigüitat.
La norma assenyala que es castigarà “la invasió de terrenys o edificis per a reunions de més de 50 persones que siguin perilloses per a l'ordre públic, la seguretat pública o la salut pública”. Una ambigüitat o falta de precisió que preocupa, ja que podria aplicar-se a altres tipus de concentracions de protesta o manifestacions polítiques. Aquesta norma té certes similituds amb la "Llei Mordassa" que el govern espanyol, llavors amb Mariano Rajoy al capdavant, va aprovar l'any 2015. El ministre de Justícia, Carlo Nordio, ha defensat en una nota que la mesura "protegeix la seguretat jurídica i la salut pública" i ha subratllat que "ni incideix ni podria incidir mínimament en els sacrosants drets de llibertat d'expressió i de reunió". "La seva formulació complexa està sotmesa al parer del Parlament, que té la competència per a aprovar-la o modificar-la segons la seva intenció", va escriure Nordio.
El delicte, en aquesta primera versió del decret, preveu una pena d'entre tres i sis anys de presó i multa d'entre 1.000 i 10.000 euros per als qui "organitzin o promoguin" la reunió. L'oposició de centre i esquerra ha criticat durament aquesta mesura, perquè temen que podria coartar un altre tipus de reunions, encara que tant Meloni com el seu vicepresident, l'ultradretà Matteo Salvini, han afirmat que se senten "orgullosos" de la seva aprovació. No obstant això, en les últimes hores diversos integrants de l'Executiu estan valorant la possibilitat de llimar-la o esmenar-la durant la seva conversió en llei en el Parlament, sobretot la Forza Itàlia de Silvio Berlusocni, ala més moderada de la coalició dretana.
L'oposició combatrà el decret
Els partits que no conformen l'executiu ja han anunciat que combatran el decret al Parlament. El líder de l'oposició, el secretari del Partit Democràtic, Enrico Letta, va advertir que és “un gravíssim error”, perquè res té a veure amb les "raves", sinó que “es qüestiona la llibertat dels ciutadans”. Giuseppe Conte, líder del Moviment 5 Estrelles, lamenta la “discrecionalitat” de l'assumpte, tot dependrà dels delegats del Govern, és a dir, de l'Executiu, mentre Riccardo Magi, exponent del partit +Europa, parla d'un “sabor putinià".
Sobre la mesura també es van expressar organitzacions com Amnistia Internacional Itàlia que va considerar que aquesta llei "corre el risc de tenir una aplicació àmplia, discrecional i arbitrària en detriment del dret a la manifestació pacífica, que ha de ser protegit i no criticat". "No hi ha marxa enrere", va escriure a les xarxes socials el líder de la governamental Lliga i ministre d'Infraestructures, Matteo Salvini, defensant que "les lleis es respecten"