El protocol d'Irlanda del Nord, pactat entre Londres i Brussel·les en el marc de les negociacions pel Brexit, podria suposar una de les primeres grans crisis del govern del conservador Rishi Sunak. Alguns dels seus ministres, els més euroescèptics, s'han plantejat la seva dimissió si finalment aquest s'aplica i acaba tenint efectes negatius sobre la sobirania britànica d'aquesta nació. El 2016, els nord-irlandesos van votar "no" a sortir de la Unió Europea, com els escocesos, mentre a Anglaterra, Gal·les (i al conjunt del Regne Unit) va guanyar el "leave". Per això, la regió va acabar acceptant la derrota, tot i que hi havia molta preocupació per com seria la situació des de llavors amb l'única frontera terrestre del país amb un membre de la UE, és a dir, Irlanda. Per això, es va redactar el document de la discòrdia, per intentar evitar que s'imposés una frontera dura que separés físicament les dues Irlandes.
Un acord molt complicat
Aquest document recull les particularitats geogràfiques, però també històriques d'Irlanda del Nord, i quedava establert que aquest territori continuaria estant vinculat a tot un grapat de normes de la Unió Europea, tant per temes fiscals com de comerç i sanitat. Per altra banda, es va pactar un sistema de controls als ports d'Irlanda del Nord, perquè les mercaderies britàniques no es poguessin introduir al territori comunitari, com passava abans del Brexit. Aquest protocol, tal com ha indicat el mateix Rishi Sunak per calmar les aigües del seu partit, encara no s'ha aplicat, i les negociacions continuen amb l'executiu comunitari.
Amb tot, és conscient que no hi ha cap mena d'acord possible si no tenen el suport del Partit Democràtic Unionista, (DUP) el segon més important d'Irlanda del Nord. Aquest s'ha queixat pels "efectes col·laterals" del protocol sobre les relacions comercials amb la resta del país, considerant que suposa un allunyament econòmic i polític de Londres, cosa que volen evitar. Aquest partit ha bloquejat una possible formació de govern amb el Sinn Féin que aposta per la reunificació de les dues Irlandes i que va guanyar les eleccions del maig del 2022.
Sunak, més proactiu que Johnson
Durant el govern de Boris Johnson, que va dimitir el passat mes de setembre, els unionistes irlandesos van tenir el suport de Downing Street. Llavors, es va proposar una llei per impugnar de manera unilateral els acords signats anys abans, tot i que ja eren a tots efectes part del Dret Internacional. Mentrestant, Brussel·les ignorava aquesta situació i no volia sentir a parlar de la possibilitat de tornar a negociar el protocol, limitant-se a demanar a complir les seves disposicions. De moment, la Comissió Europea ha obert cinc expedients sancionadors per incomplir-les. Amb tot, Sunak s'ha allunyat de Johnson en aquest sentit, i des que va arribar al govern des de Brussel·les han notat una major disposició per arribar a un acord.
Aquesta actitud més proactiva de Sunak no ha agradat gens als membres més crítics del seu propi govern. El diari The Times recull el testimoni d'un ministre convençut que alguns dels seus col·legues dimitiran si s'acaba pactant un document que "mini" la sobirania nord-irlandesa, mentre des de l'oficina del primer ministre insisteixen que salvaguardar aquesta província dins el Regne Unit és una de les seves prioritats.