Aquest dijous dia 12 de gener va fer un mes que el corredor de Laçın està bloquejat. Això implica que ningú entra ni surt de la regió de l'Alt Karabakh. La falta d'aliments i medicaments és visible des de fa setmanes. El passat 9 de gener la Caserna General Operacional que supervisa la situació d'emergència a la regió va donar a conèixer un sistema de cupons per a regular la distribució de subministraments d'aliments importats.
❌ Un mes del bloqueig de l'Alt Karabakh: talls de llum i supermercats buits
❌ Nova onada de conflicte a l'Alt Karabakh: bloquejos, sense llum i aliments
L'endemà, les autoritats locals van anunciar apagades per culpa del mal estat dels cables que porten l'electricitat a través de la ciutat de Laçın, que va caure sota control d'Azerbaidjan l'agost de l'any passat. Per tant, el territori depèn completament de la seva pròpia capacitat per generar electricitat a la planta hidroelèctrica de Sarsang, que no pot operar a plena capacitat a causa dels nivells baixos d'aigua. Diversos residents de Karabakh haurien confessat a portal Eurasianet que tenen talls de llum diaris de dues hores de durada.
Quan va començar el conflicte?
Autodeterminats activistes ambientals d'Azerbaidjan han bloquejat el corredor que és l'única via d'entrada i sortida de la regió. Els fets van tenir lloc el 12 de desembre i el bloqueig ha estat efectiu. No han entrat béns a la regió, poblada per armenis, i han deixat alguns residents sense poder tornar a casa. L'escassetat alimentària i també de medicines i la situació de l'hospital de la capital ha fet créixer el temor de possible catàstrofe humanitària.
Les conseqüències del tancament del corredor Laçın
Aquesta escassetat alimentària i de subministraments també ha tingut efectes col·laterals en cafeteries i restaurants que estan a punt de precipitar el seu tancament. En aquest sentit, ja hi ha impacte econòmic sobre la regió pel tancament del corredor de Laçın. I és que prop de 690 petits i mitjans negocis han suspès la seva activitat. Unes 3.200 persones han perdut la feina. Les operacions mineres van cessar les operacions el passat 28 de desembre. El bloqueig, doncs, ja fa un mes que dura.
Per altra banda, el menjar també és complicat d'adquirir. El menjar es fa difícil d'aconseguir. Tal com explicava Nonna Poghosyan, la coordinadora del programa d'Armènia de la Universitat Americana explicava a la CNN que "les bananes i les taronges són un somni. Les patates un luxe". "Tots els matins surto amb els meus fills de 8 anys a buscar menjar als supermercats. I pregunten per què no hi ha fruites ni verdures". La celebració del Nadal ortodox, la setmana passada, va ser una festivitat atípica. Poghosyan detalla que van preparar un àpat amb menjar envasat, peix descongelat i patates. Uns aliments que cada vegada són més escassos entre els 120.000 residents.
Per assegurar les necessitats primàries de la població assetjada, el sistema de cupons de la Caserna General Operacional s'aplica als aliments més bàsics com ara la pasta, l'arròs, el blat sarraí, el sucre i l'oli de gira-sol. Els residents podran comprar un quilogram de cadascun d'aquests productes secs i un litre d'oli de gira-sol per mes.
La insuficiència alimentària també ha afectat negativament l'educació. Des del 9 de gener, totes les escoles bressol i algunes altres escoles van tancar a causa de l'escassetat d'aliments. El nombre total de nens que ja no assisteixen a les institucions educatives és de gairebé 7.000, segons informa també Eurasianet.
Per què hi ha aquest bloqueig?
Les autoritats de l'Alt Karabakh creuen que Bakú bloqueja la regió amb un propòsit clar. "Demana el control total. Ells volen això. Han fet reportatges i estudis sobre els problemes ecològics de la regió, volen denunciar d'alguna manera que no és viable o no som viables per tallar-nos les ales", explicava aquesta mateixa setmana el ministre d'Exteriors de l'Alt Karabakh, David Babayan, en conversa amb ElNacional.cat. "Un dels propòsits és pressionar-nos a nosaltres, la nostra república. Generar una execució de la nació. Aquesta és la més important. Volen reformar, canviar. I això pot portar conseqüències". I exposava que: "Estan fent el mateix que feien els nazis. Tothom hi perd".
❌ Ministre d'Exteriors de l'Alt Karabakh: "No importem a ningú"
El Kremlin va ser signatari de l'acord tripartit que va posar fi a la Segona Guerra de Karabakh el novembre de 2020. Aquest acord va posar el corredor Laçın de cinc quilòmetres sota el control de les forces de pau russes, “la qual cosa assegurarà la comunicació entre l'Alt Karabakh i Armènia”. Ara, els subministraments s'estan esgotant després de gairebé tres setmanes sense enviaments regulars, i les tropes de Moscou no han fet cap intent per treure els manifestants de la carretera.
"Per què han estat incapaços de parar aquesta acció?", es preguntava Babayan. "No tenen un mandat correcte. No poden disparar. No poden fer res, aquestes forces no tenen el mandat. En aquest sentit, la comunitat internacional hauria de donar-los aquest mandat. Allà només hi ha alguns soldats, són pocs. Estava organitzat per l'Estat, van portar algunes persones de Bakú. Necessitem que augmenti el nombre de soldats per garantir la pau a la zona".
Imatge principal: un supermercat de Stepanakert, la capital de l'Alt Karabakh, on es veuen caixes de fruites i verdures buides / Edgar Harutyunan