El dia a dia a la ciutat portuària i ocupada de Mariúpol és complicat. Els veïns continuen vivint sense aigua corrent, ni electricitat, ni gas. Cuinen el que poden i com poden als jardins i patis de la ciutat. El mateix lloc que fan servir per fregar i rentar la roba, que després estenen com poden entre cordills. Les cues per aconseguir omplir ampolles d'aigua i aliments són quilomètriques. Entre les runes s'hi amaguen encara cossos, que la calor de l'estiu fa que es descomponguin més ràpidament i, com a conseqüència, faci pudor. A banda d'això, aquesta situació no fa més que augmentar el risc de possibles epidèmies dins la ciutat i els habitants comencen a tenir problemes intestinals. No se sap del cert quants civils podrien haver mort a la ciutat, però les xifres oscil·len entre 22.000 o 24.000. Tampoc es tenen xifres exactes de quantes persones queden dins la ciutat, tot i que l'Ajuntament de Mariúpol, creu que podrien ser unes 150.000 persones. Aquesta setmana s'ha sabut que a la regió de Donetsk, els russos estarien reclutant treballadors per als camps de filtració, a través de l'enviament de missatges SMS.
Cues per aconseguir menjar
En aquest context, milers de persones s'acosten fins a la zona del centre comercial Metro per poder aconseguir menjar, aigua o el que sigui. Però tal com es pot veure en el vídeo cedit per l'Ajuntament de Mariúpol, aconseguir paquets d'ajuda humanitària no és gens fàcil. Parlem breument amb el tinent d'alcalde de la ciutat de Mariúpol, Sergiy Orlov, que ens atén des de Zaporíjia i ens explica que són habituals les cues per aconseguir aliments i les baralles entre els mateixos ciutadans per la impossibilitat de fer-ho. L'ajuda és escassa, ens repeteix. En conversa amb ElNacional.cat, explica que cada dia es reparteixen entre 100 i 200 caixes de menjar per a totes les persones que, incansablement, s'acosten cada dia al punt de trobada. Com es pot veure a les imatges, aquestes caixes d'aliments són insuficients. Cal recordar que l'única ajuda humanitària que arriba a la ciutat ve de Rússia. A Mariúpol no hi pot entrar ni la Creu Roja, ni Càritas, ni cap organització. "Pensa que hi ha unes 150.000 persones encara a Mariúpol, més o menys. I només unes 100 o 200 caixes de menjar per dia. No és suficient, la gent es baralla pel menjar".
En aquest sentit, destaca que tampoc se sap des de quin punt arriba aquesta ajuda. "Els residents estan obligats a lluitar per l'ajuda humanitària que ve de Rússia perquè realment no hi ha una altra font d'alimentació. No hi ha res". Però, com funciona el procés? Com es fa per poder aconseguir una mica de menjar? Tal com explica Orlov, cal apuntar-se a la cua, que normalment és tan llarga que s'ha de fer amb un dia o dos de marge perquè et pugui acabar tocant un paquet de menjar. "El dia que suposadament et toca, has de ser d'aquestes primeres 100 o 200 persones afortunades que poden aconseguir menjar. Molts d'ells, directament, viuen a la cua per no perdre l'oportunitat de rebre alguna cosa".
"Aquesta cua es produeix a la intempèrie, sota la calor de l'estiu. Cal esperar per tenir aigua i menjar". A més, també destaca que els productes de vegades estan passats. "Els aliments no sempre tenen la millor qualitat o no estan en un estat òptim. Alguns es fan malbé de seguida, pensa que no hi ha neveres perquè no hi ha electricitat". I després d'obtenir aquests paquets d'ajuda. Torna a començar. "Un dia o dos després de tot aquest procés, cal tornar a fer tots aquests passos".
Imatge principal: un home camina pel port marítim de la ciutat portuària de Mariúpol, destrossat / Efe