El món ha canviat en dos mesos com no ho ha fet durant dècades. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el passat gener ha fet trontollar l’ordre mundial i els fonaments sobre els quals se sustentava la geopolítica des del final de la Segona Guerra Mundial. El MAGA (Make America Great Again) ha condicionat tota la política exterior nord-americana: els EUA han abandonat acords multilaterals i organitzacions internacionals, han qüestionat el compromís amb l’OTAN i han fracturat les relacions amb Europa, han congelat l’ajuda a Ucraïna i l’han culpat d’haver iniciat la guerra amb Rússia, Trump li ha comprat el relat a Putin i amenacen d'annexionar-se Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, un altre país membre de l’aliança atlàntica. Davant tot aquest context, unit a creixent preocupació dels països europeus per la seva seguretat, la necessitat de rearmar-se per deslligar-se de la dependència nord-americana, l’amenaça de què Rússia no s’aturi a Ucraïna i l’ascens de l’extrema dreta, s’ha revivat el debat sobre el servei militar obligatori, que divideix la societat en molts d’aquests països. Aquells que encara mantenen la mili estan disposats a fer un pas més -com és el cas de Dinamarca- i alguns altres on el reclutament ja és una pàgina tancada de la història, no descarten que es pogués reobrir en el futur.
Abolit gràcies al Pacte del Majestic
El servei militar obligatori a Espanya, coneguda popularment com la mili, té una llarga història. En 1808 existia una llei de Reclutament que obligava els homes a servir en l’exèrcit, en 1868 es va establir un sistema de reemplaçaments on se sortejava l’obligació del servei i en 1911 el rei Alfons XIII va firmar el projecte que establia les bases per la llei de reclutament i reemplaçament de l’exèrcit que es va aprovar finalment el 19 de gener del 1912, que implantava l’obligatorietat del servei militar per a tots els homes espanyols. La mili va ser abolida oficialment en el 2001, quan el govern del Partit Popular va aprovar el decret que se suspenia el servei militar obligatori, que va ser part del Pacte del Majestic de 1996 entre José María Aznar i Jordi Pujol.
A Espanya no se’n parla
La política espanyola, a diferència d’altres països, no ha dedicat massa temps a reobrir el debat sobre el possible retorn de la mili. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat categòricament que hi hagi cap pla per reintroduir el servei miliar obligatori. “No crec que li hagi passat pel cap a ningú”, ha dit. I de fet, cap partit polític, ni tan sols l’extrema dreta, ha proposat seriosament la reintroducció de la mili, i alguns experts, fins i tot, consideren que seria un suïcidi polític obrir la caixa els trons. El Ministeri de Defensa reconeix la necessitat d’incrementar el nombre d’efectius militars, però tot passa per fer-ho a través del reclutament voluntari i professional, i fins i tot el govern espanyol ha aprovat un pla per incrementar les forces armades en 7.500 membres pel període 2025-2029.
Una enquesta publicada aquest 20 de març per 20 Minutos realitzada per l’Institut DYM sobre la possibilitat de reinstaurar la mili ha reflectit que tres de cada deu espanyols està a favor (el 31,7% dels enquestats), i el percentatge augmenta fins al 39,9% entre els que serien partidaris de què els espanyols rebessin formació militar bàsica, i el 53,4% està a favor d’incrementar la despesa en defensa. Pel que fa al color polític dels que es mostren clarament partidaris de la recuperació de la mili, els votants de Vox són els únics que donen suport majoritari (58,8%), perquè ni els del PP (37,0%), ni els del PSOE (32,7%) i de Sumar (10,7%) ho accepten.
Debat obert a la resta d’Europa
A la resta d’Europa, però, el debat està molt més obert. El Regne Unit va abolir el servei militar obligatori en 1963, Bèlgica en 1994, França i els Països Baixos en 1996, a Itàlia en el 2005, a Bulgària en el 2007 i a Alemanya en el 2011. I és precisament Alemanya un dels països que, amb la guerra d’Ucraïna, on el debat està més viu. El passat juliol es va posar sobre la taula aquesta possibilitat de restablir el servei militar i la seva obertura a les dones, en una iniciativa que va obrir el ministre de defensa socialdemòcrata, Boris Pistorius. El seu pla consistia que tots els homes i dones, en complir els 18 anys, rebessin una invitació oficial perquè consideressin en consideració un servei militar bàsic que duraria 6 mesos, amb possibilitat d’ampliar-lo fins als 17 mesos. El futur cap de govern d'Alemanya, Friedrich Merz, s'ha mostrat favorable a reintroduir un any obligatori en què els joves facin un servei militar o comunitari.
A França es va introduir un Servei Nacional Universal voluntari (SNU), un programa voluntari dirigit a joves d’entre 15 i 17 anys, creat per promoure els valors republicans, la cohesió social i el compromís cívic entre els joves. Dura dues setmanes i es realitza en règim d’internat, lluny dels seus llocs de residència. Els joves participen en activitats col·lectives com esports, teatre, tallers sobre valors republicans i formació sobre "professions d'uniforme" (policies, bombers, militars) i inclou una estricta disciplina diària amb cerimònies pròpies de la vida militar, com cantar la Marsellesa i aixecar la bandera. Tot i que actualment és voluntari, el president Emmanuel Macron, que és qui el va impulsar en el 2019, ha plantejat la possibilitat de fer-lo obligatori.
A Itàlia, la Liga de Matteo Salvini, partit de l’extrema dreta, va presentar un projecte de llei per reintroduir un servei militar civil obligatori per tots els joves entre els 18 i els 26 anys, independentment del seu sexe, amb una durada de sis mesos. La proposta, però, va generar controvèrsia i oposició dins del govern italià. El ministre de Defensa, Guido Crosetto, ha expressat el seu desacord, afirmant que les forces armades requereixen professionalitat i no són un lloc per educar els joves.
Al Regne Unit, l’ex primer ministre Rishi Sunak també va plantejar la possibilitat d’un servei nacional obligatori pels joves, amb opcions entre les Forces Armades o el treball comunitari, però la proposta del govern conservador va originar un gran rebuig dels joves a través de les xarxes socials i l’oposició manifesta del partit laborista. A Romania també es discuteix últimament la reinstauració del servei militar obligatori, abolit en el 2006, i es promou un entrenament militar bàsic voluntari. En els Països Baixos també s’està debatent recentment la possibilitat de reintroduir el servei militar obligatori davant la manca de voluntaris per les Forces Armades. Hi ha partits clarament a favor, com el CDA (Partit Democristià), que considera que la reintroducció és inevitable i necessària, o el NSC (Nou Contracte Social) que també dona suport a la idea, però GroenLinks-PvdA s'oposa fermament, argumentant que es necessiten reclutes motivats, no soldats forçats
Polònia i els països bàltics, davant l’amenaça russa
Però a mesura que ens acostem als països més propers a Rússia, l'opció guanya pes. Polònia, en primera línia de la frontera de l’OTAN amb Rússia, ha anunciat aquest mes que convocarà a tots els homes adults per entrenar-se “per a la guerra” davant l’amenaça russa, en una iniciativa presentada pel primer ministre Donald Tusk, que pretén que el país tingui a disposició una reserva que sigui útil “davant les possibles amenaces”. Es tracta d'un "entrenament intensiu que convertirà els civils en soldats de ple dret i amb plena capacitat durant el conflicte", va explicar Tusk. "Parlem de la necessitat de tenir un exèrcit de mig milió d'homes, inclosos els reservistes".
Lituània va reinstaurar el reclutament en el 2015, un any després de l’annexió de Crimea per part de Rússia, i és obligatori per a homes d’entre 18 i 23 anys; dura 9 mesos i les dones es poden apuntar de manera voluntària. Letònia també va abolir el servei obligatori en 2006, però el va reintroduir gradualment a partir del 2023 a causa de la invasió russa d’Ucraïna. És obligatori per homes majors de 18 anys, amb una durada d’11 mesos, i les dones també poden participar voluntàriament.
A Estònia, el servei militar obligatori es manté obligatori des de la seva independència en 1991, amb una durada d’entre 8 i 11 mesos, i només pels homes. A Sèrbia, el servei militar va quedar abolit en 2011, però el passat setembre, el president Aleksandar Vučić, que també és comandant en cap de les forces armades, va anunciar que el país implementaria un servei militar obligatori de 75 dies pels homes, i voluntari per les dones, a partir d’aquest 2025.
Països amb el servei obligatori
A Europa, però, encara hi ha molts països on el servei militar obligatori encara està vigent, com és el cas de Dinamarca, que recentment l’ha estès de 4 a 11 mesos, incloent-hi ara també a les dones. També ho està a Àustria (obligatori per a homes entre 18 i 50 anys, amb una durada de 6 mesos), Xipre (obligatori per a homes entre 18 i 50 anys, amb una durada de 14 mesos), Finlàndia (obligatori per a homes de 18 anys, amb una durada de 5,5 a 12 mesos), Grècia (obligatori per a homes de 19 anys, amb una durada aproximada d'1 any), Noruega (obligatori per a ciutadans sans majors de 19 anys, amb una durada mínima de 12 mesos), Suècia (reintroduït el 2017 per a homes i dones, amb una durada d'11 mesos), Suïssa (obligatori per a homes entre 18 i 30 anys, amb un total de 245 dies de servei), Turquia (obligatori per a homes de més de 20 anys, amb una durada de 6 mesos) i Croàcia (reintroduït el gener del 2025, amb una durada de dos mesos per a tots els ciutadans).