Per primer cop en més d'un segle d'història, el govern d'Irlanda del Nord està liderat per un partit polític que vol abandonar el Regne Unit. Michelle O'Neill va convertir-se fa exactament un mes en la nova ministra principal, després de dos anys de deliberació per culpa de l'oposició probritànica. I això vol dir que la reunificació d'Irlanda sembla cada cop més a prop. Amb el poder al nord, el Sinn Féin (principal partit nacionalista i d'esquerres) mira ara d'acabar amb l'statu quo que durant anys s'ha implantat també al sud. L'Acord de Divendres Sant, que va acabar amb la violència a l'illa, conté una clàusula per a un referèndum d'autodeterminació que reuneixi de nou el poble irlandès, dividit des de fa massa temps per la frontera britànica. Declan Kearney, president nacional de Sinn Féin, ha visitat aquests dies Barcelona. ElNacional.cat l'ha entrevistat per saber en quin moment de la cruïlla es troba el seu partit i el seu país.

Declan Kearney, a l'Institut de les Lletres Catalanes, abans de participar en un acte / Foto: Pau de la Calle

El Sinn Féin ha obtingut la presidència d'Irlanda del Nord per primer cop a la història. Com es va sentir quan Michelle O'Neill va ser finalment revelada com la nova ministra principal?
Va ser un dia transcendental, enormement històric. Aquest va ser un dia que, per la forma en què va ser creat l'estat del Nord, es pensava que mai arribaria. I la gent està molt animada pel nou potencial i les oportunitats que poden sorgir del fet que el Sinn Féin ara liderarà la coalició de repartiment de poder al Nord.

Vam entrevistar-lo el 2022 i va declarar que el DUP estava bloquejant Michelle O'Neill de la posició de primera ministra per desactivar la base de l'Acord de Divendres Sant, així fent-lo buit. El DUP ha trigat gairebé dos anys a acceptar finalment la victòria del Sinn Féin. Després d'aquest temps, encara creu que aquesta era l'estratègia del DUP? I ha funcionat?
Sí que ho crec, i no ha funcionat. L'impuls per a la reunificació irlandesa ha crescut durant aquest període de temps. La consolidació del Sinn Féin com a principal partit del nord d'Irlanda reflecteix el canvi polític i electoral que s'està produint de forma més àmplia: Sinn Féin és ara el partit més gran de tota l'illa d'Irlanda. Liderarem la coalició de repartiment de poder al nord. Més endavant, enguany mateix disputarem eleccions a l'estat irlandès del sud, tant locals com europees. I dintre d'un any, hi celebrarem unes altres eleccions generals. És el nostre objectiu ferm intentar aconseguir un mandat prou ampli per permetre'ns dirigir el govern de Dublín, creant una situació política sense precedents a l'illa d'Irlanda: la perspectiva real que el Sinn Féin dirigeixi el govern del sud, al mateix temps que dirigeix el govern de coalició al nord d'Irlanda. El canvi constitucional es troba ara fermament en l'horitzó polític del poble irlandès.

Com diu, l'ascens del Sinn Féin ha estat imparable a tota Irlanda. Com s'ha aconseguit això?
Són molts els factors que han contribuït al creixement del Sinn Féin. En primer lloc, el nostre partit ha estat al centre de tota transformació política que ha tingut lloc a l'estat del Nord i, de fet, a tota l'illa durant molts anys, amb el procés de pau. També estem vivint condicions econòmiques i socials molt dures, tant al nord com al sud. Tenim una crisi d'habitatge massiva a tota l'illa. Hi ha un cost de vida molt elevat, que està exercint una gran pressió sobre els treballadors i les famílies. I els nostres treballadors del sector públic del Nord han estat històricament mal pagats. Tots aquests són factors que estan causant un greu descontentament entre la gent, entre els treballadors i les famílies envers l'statu quo actual. I com a conseqüència del Brexit, que va escombrar totes les velles suposicions constitucionals i polítiques sobre l'statu quo, cada cop més, els ciutadans es pregunten, 'Com podem millorar la qualitat de les nostres vides?'. En aquest context, el missatge del Sinn Féin, és a dir, que l'autodeterminació i l'exercici de democràcia nacional poden obrir un camí per a aconseguir aquests objectius, està creixent en popularitat.

La reunificació a Irlanda es troba ara fermament en l'horitzó polític del poble irlandès

Curiosament, la reunificació a Irlanda sempre s'ha promogut des d'una perspectiva d'esquerres. Aquest és el cas del Sinn Féin, però hi ha altres partits més petits nacionalistes que també són d'esquerres. Per què és així? I es pot arribar a promoure la reunificació des d'una perspectiva de dretes?
Ningú pot reclamar la responsabilitat de lliurar la reunificació d'Irlanda. Hem de crear una àmplia coalició de tota la societat irlandesa, entre aquells partits polítics que podem trobar una base comuna en la qüestió de l'autodeterminació i la democràcia nacional, juntament amb organitzacions cíviques que estan compromeses amb l'assoliment d'una nova societat i d'un nou acord constitucional. El que fa d'aquest moment concret a Irlanda especial és que ara estem travessant una fase en la qual el debat sobre la reunificació d'Irlanda té un impuls mai abans vist. Molts més ciutadans i molts més partits estan compromesos ara amb tenir aquest debat, i això és bo perquè necessitem una àmplia massa de suport polític i popular per a un nou acord constitucional. Cap actor no pot aconseguir-ho per si sol i, per tant, la reunificació d'Irlanda ha de considerar-se, juntament amb l'autodeterminació, com una base comuna per a tots nosaltres.

La perspectiva de reunificació a Irlanda arriba alhora que té lloc el procés d'independència a Escòcia, amb la possibilitat d'un segon referèndum allà, i l'augment de suport per a la independència a Gal·les. Mentrestant, vam tenir el Brexit al Regne Unit. Com estan vinculats tots aquests moviments nacionalistes? I per què tenen lloc al mateix temps?
Efectivament, l'impuls per a la independència escocesa ha continuat creixent amb força, i, curiosament, ara hi ha un nou moviment per a la independència a Gal·les. El Brexit és un denominador comú, el seu efecte i el llegat que ens ha deixat a tots, i també ha influït en l'impuls per a la reunificació d'Irlanda. Sempre hi ha hagut un moviment independentista molt fort a la nostra illa. I és significatiu que el govern conservador, que porta 14 anys en el poder a Londres, que va executar el Brexit, que està fonamentalment dividit en tantes qüestions, s'enfronti aviat a unes eleccions generals britàniques en un moment en què el regne prèviament unit s'està desunint cada cop més.

Declan Kearney, durant l'entrevista amb ElNacional.cat / Foto: Pau de la Calle

L'Acord de Divendres Sant inclou la possibilitat d'un referèndum de reunificació. Hi ha alguna altra manera de resoldre la situació política a Irlanda que no impliqui un referèndum?
És necessari l'exercici de l'autodeterminació per a obrir un camí cap a la democràcia nacional. Això està previst en els termes de l'Acord de Divendres Sant, de manera que aquest Acord de Pau que es va aconseguir fa 25 anys ens proporciona el mecanisme que permet l'exercici de l'autodeterminació per part de tots els ciutadans de l'illa d'Irlanda. I per això el nostre partit ha estat fent campanya i argumentant fermament a favor de fixar una data per a un referèndum unitari que després se celebrarà simultàniament al nord i al sud per donar l'oportunitat als ciutadans irlandesos de tota l'illa de deixar clara la seva preferència. Volen que es produeixi un canvi constitucional i que s'estableixi una nova democràcia per a l'illa d'Irlanda o volen que les coses continuïn com estan? I totes les indicacions són que la conversa al voltant del canvi té més impuls i energia i suport que en qualsevol moment anterior.

Al nord, el lideratge del Sinn Féin ha parlat de celebrar un referèndum en un termini d'una dècada. Mentrestant, al sud, el partit se situa l'objectiu de celebrar un referèndum com a molt tard el 2030. Quan tindrà lloc? I què impedeix celebrar-lo abans?
L'exigència de l'Acord de Divendres Sant és que, quan s'estableixi la data del referèndum, s'executi simultàniament al nord i al sud. La nostra posició de partit és que això pot ocórrer en aquesta dècada, la qual ha de considerar-se una dècada d'oportunitat política i econòmica per a l'illa d'Irlanda. No obstant això, el poder per establir la data d'aquest referèndum recau sobre el govern britànic. Per tant, necessitem que se'l pressioni perquè accepti que s'està produint un canvi i una realineació a l'illa d'Irlanda. Existeix un desig molt real de canvi constitucional, i cal que els desitjos democràtics dels ciutadans siguin respectats mitjançant l'establiment d'una data. Així doncs, la nostra posició és que volem que s'estableixi aquesta data, i creiem que pot i ha de ser en la pròxima dècada. Però també estem argumentant, i això és molt important, a favor d'un procés de planificació i preparació perquè puguem tenir un debat profund sobre què suposaria aquest canvi constitucional, que és la qüestió nuclear del referèndum.

El poder per establir la data del referèndum recau sobre el govern britànic; per tant, necessitarem pressionar-lo

Així, abans que se celebri el referèndum serà necessari un període de temps per poder informar bé la societat irlandesa sobre quin és el debat que es planteja, oi?
És essencial que la discussió sobre la reunificació i la nova democràcia constitucional nacional a l'illa sigui tan informada i educada com sigui possible. Hem d'aprendre de l'error del Brexit: allò va demostrar com no s'ha de preparar i planificar un referèndum. Tenim bons exemples a l'illa d'Irlanda, a l'estat del sud, on hem celebrat referèndums a favor del matrimoni igualitari o del dret a l'avortament. Aquests són exemples de com pot informar-se la societat de cara a un referèndum, i organitzar-lo amb la màxima participació de l'electorat. Són bons models que podríem seguir en el moment en què assegurem un referèndum unitari d'autodeterminació.

Parlava abans de la importància que el govern del Regne Unit exercirà en la celebració d'aquest referèndum de reunificació a Irlanda. Confia que el govern britànic el permetrà, en un context en el qual es nega a permetre un segon referèndum d'independència a Escòcia?
El govern britànic no és favorable a la reunificació d'Irlanda. Són unionistes, són defensors de l'statu quo. Hem de canviar això. Per fer-ho, haurem d'efectuar una enorme pressió democràtica sobre el govern britànic perquè accepti que és corresponsable pel compliment íntegre de l'Acord de Divendres Sant, juntament amb el govern irlandès, i que això també implica la fixació d'una data per a un referèndum unitari.

Catalunya i Irlanda tenen en comú la negació de l'autodeterminació i de la democràcia nacional

Ara un parell de preguntes sobre Catalunya. Existeixen vincles o semblances entre el procés d'independència català i el procés de reunificació a Irlanda? Es poden extreure lliçons del que ha ocorregut aquí i del que espera que ocorri a Irlanda en els pròxims anys?
El que és comú a tots dos països és la negació de l'autodeterminació i de la democràcia nacional. Hem fet molt per avançar la causa de la reunificació a Irlanda, i ho hem fet reconeixent la importància de la unitat entre tots els partits i les forces nacionals, polítiques i cíviques. No ens correspon a nosaltres aconsellar el poble català sobre com tirar endavant la seva lluita, però, des d'un punt de vista polític, la unitat és molt important. Cal construir una estratègia coherent que uneixi i no divideixi. Però la gran lliçó per al govern espanyol és reconèixer que no ha de témer el canvi democràtic a Catalunya, l'exercici de l'autodeterminació, o una discussió sobre nous acords nacionals i democràtics per a la governança de Catalunya. Al revés, es reforçarà la democràcia espanyola si es reconeix la importància de construir i enfortir i permetre l'exercici d'autodeterminació democràtica per part del poble català.

Tant Irlanda com Espanya són països de la Unió Europea. Creu que també es reforçaria la democràcia europea si la UE intermediés per garantir que es respecta l'autodeterminació a Irlanda del Nord i Catalunya?
Sí, crec que la negació de l'autodeterminació i la necessitat d'avançar en la democràcia nacional, especialment a Irlanda, Catalunya i Euskal Herria, tres llocs als quals es neguen aquests drets democràtics, és una prioritat paneuropea clau que cal abordar. Hauria de ser una prioritat política en les pròximes eleccions europees. La UE va ser una part interessada important en el procés de pau irlandès. Estem dient que hauria d'exercir un paper en la reunificació d'Irlanda, i això s'estén també a l'exercici d'autodeterminació i a la consecució de la democràcia nacional a Catalunya i a Euskal Herria.