Llogar una habitació decent per compartir pis a la capital dels Estats Units, Washington D.C, costa més de 1.000 dòlars. Un petit soterrani a Capitol Heights, municipi més aviat deprimit a 14 quilòmetres de la capital, uns 1.200 dòlars, explica el Seymour, conductor d'Uber azerbaidjanès. Si la inflació ha fet que en els darrers dos anys als treballadors dels Estats Units els hi costi cada cop més arribar a final de mes, és en part perquè la pujada dels preus de l'habitatge des de la pandèmia s'han disparat. I la butxaca, com sempre, serà un factor clau per escollir si votar Kamala Harris o Donald Trump. 

Tot i que no està entre les principals preocupacions dels estatunidencs, 3 de cada 4 adults creuen que la falta d'habitatge assequible és un problema "significatiu" per al país", segons un estudi de  J. Ronald Terwilliger Center for Housing Policy and the National Housing Conference. El 83% dels electors demòcrates i el 68% dels republicans coincideixen en aquest punt, mentre el 65% reconeixen que els preus han pujat a la seva regió, amb un 50% d'enquestats que tenen problemes per pagar el lloguer.

Aquest mateix estudi mostra que un 52% han vist créixer el sensellarisme a la seva comunitat i no costa veure acampades amb desenes de persones que no poden pagar un lloguer a diferents ciutats. 

Enfangats en retrets, acusacions i insults, els candidats han marcat més l'agenda per desqualificacions com la de Harris dient "feixista" a Trump o aquest acusant-la d'estar "danyada mentalment", però les propostes econòmiques i relacionades amb l'habitatge tenen el seu espai prioritari als anuncis televisius i a les converses dels nord-americans. 

Als afores de Washington, ja a l'estat de Virginia, a les ciutats de Fairfax i Vienna, les cases familiars noves s'estan venent per entre mig milió i un milió d'euros. L' Inga, de Reston, celebra que va comprar una casa senzilla de dos pisos per 83.000 euros als anys 80. "Va ser dur per nosaltres, perquè érem professors i teníem fills. Ara, al mateix grup d'habitatges, en venen un per mig milió d'euros", relata. 

L'Emily, veïna de Tacomo Park, a Maryland, diu que l'habitatge és "un gran problema" a la ciutat on viu. "Allà hi havia molt tipus d'habitatge històricament, però ara hi ha cada cop menys habitatge assequible per als treballadors. A dos blocs de casa meva, estan venent un per dos milions d'euros, dos milions!!". 

La Isa, finalment, catalana que viu a Bethesda, Maryland, va comprar una casa fa tres anys amb el seu marit nord-americà, el Sam, i per sort va aconseguir una hipoteca "raonable" perquè els tipus d'interès eren baixos llavors. "Aquí la gent s'endeuta molt i jo no hi estic tan acostumada", explica. El seu marit afegeix: "Per sort, jo tenia els meus estudis pagats, perquè és ben habitual que aquí acumulis el deute per la universitat amb el deute per l'habitatge i fins i tot un deute mèdic". 

Les propostes de Trump i Kamala per a l'habitatge

Les propostes de Kamala Harris, similars als darrers posicionaments en habitatge del president espanyol Pedro Sánchez, son més concretes i àmplies que no pas les de Trump, que confia gran part de la seva política d'habitatge a què les deportacions massives facin abaixar els preus i a limitar els tipus d'interès de les hipoteques.

També ha anunciat el candidat republicà que posarà terrenys federals disponibles per a construcció d'habitatge i que agilitzarà la burocràcia, mesura aquesta en la que coincideix amb Harris. 

Kamala, molt en la línia de les polítiques de Pedro Sánchez, ha anunciat que aprovarà una llei "per prohibir noves formes de fixació de preus dels propietaris corporatius", és a dir, per regular els preus del lloguer d'empresaris rentistes. Biden ja va proposar una limitació de pujades a un màxim del 5% dels preus de lloguer. 

A més, fomentarà la construcció de 3 milions d'habitatges de lloguer assequible amb incentius als promotors i donarà avals de 25.000 dòlars als qui comprin habitatge per primer cop per tal de facilitar-los ser propietaris. 

Pujada desbocada des de la pandèmia

Tot això per afrontar un problema de preus que no és nou i que es va accentuar arran de la pandèmia de la covid-19, quan els moviments interns van afegir pressió a algunes àrees sense acabar de treure-li a d'altres. 

Així, un infogràfic de New York Life Investments mostra que el preu de l'habitatge de compravenda va créixer des del 2017 fins al 2022 un 59,8% de mitjana als Estats Units, però arriba al 121,6% en Idaho, al 99,6% a Utah o al 91,4% a Arizona, un dels estats clau amb frontera amb Mèxic. 

A l'estat de New York la pujada és del 50,3%, al D.C del 34,8% i supera el 80% a estats com Washington, Nevada o Florida. 

Dades del govern nord-americà mostren que el 2019 comprar un pis costava de mitjana als Estats Units 376.000 de dòlars i ara s'arriba al mig milió de dòlars. Per regions, el sud és la regió més barata per comprar, amb una mitjana de 447.200 dòlars, mentre que la més cara és al Nord-est (on es troben Nova York, Massachussets i Pensilvània, entre d'altres), amb 883.000 euros de mitjana. 

Llogar un apartament costa de mitjana 1.713 dòlars el 2024, després d'una lleu caiguda el darrer any efecte rebot de les grans pujades posteriors a la pandèmia, després que la construcció s'hagi accelerat en el darrer any. En els darrers cinc anys, la pujada mitjana ha estat del 35,4% a tot el país. 

Si Oklahoma és un dels més barats amb 989 dòlars de mitjana de preu de lloguer d'un pis familiar, a New York (2.639 dòlars), Massachusetts (2.714) i Califòrnia (2.531) en trobem els més cars. 

Salaris que no arriben per al lloguer

El salari mitjà net als Estats Units és de 59.428 dòlars, 4.952 euros que fan que a als estats més cars es pugui arribar a destinar la meitat del sou als lloguers. Però si mirem pel cantó dels treballadors més pobres,  el salari mínim als Estats Units és de 7 euros l'hora, amb estats que el fixen força més amunt com Califòrnia (16 dòlars) o Colorado (14,42). 

Així doncs, els qui cobren el salari mínim a Califòrnia just cobren 2.560 dòlars, el que costa de mitjana llogar un pis al seu estat, hi haurien de dedicar el 100%. Si mirem el salari mínim a partir de l'estatal, amb els 1.120 dòlars al mes es queden molt lluny de poder pagar un lloguer a la majoria dels estats. 

La National Low Income Housing Coalition, que es dedica a estudiar polítiques per fer accessible l'habitatge per a tothom, calcula que hi ha 7 milions d'habitatges assequibles en un país amb 10,8 milions de persones vivint amb ingressos extremadament baixos. I no hi ha cap estat o comptat on un treballador amb el sou mínim pugui afrontar un apartament de dues habitacions. Compensar aquest sobreesforç dels treballadors, encara que no estigui al centre de la campanya política dels Estats Units, pot ser una de les claus dels futurs governs, com succeeix a Espanya i a tantíssims països del mon.