La guerra de Rússia a Ucraïna no va com Vladímir Putin s'esperava. A mesura que la campanya militar s'allarga, el Kremlin tindria cada cop més dificultats per amagar les derrotes del seu exèrcit al sòl ucraïnès, sobretot tenint en compte el gran nombre de baixes entre les files de reclutes inexperts als qui haurien enganyat per lluitar als fronts. D'altra banda, Moscou estaria buscant la fórmula per poder rellevar les tropes caigudes, i això podria passar per declarar la guerra al país veí, imposar la llei marcial, i deixar enrere l'eufemisme de l''operació militar especial' emprat fins ara. Des del punt de vista del govern rus, això desperta la necessitat de 'preparar' l'opinió pública mitjançant l'agitació a través dels mitjans de comunicació. Per acabar-ho d'adobar, un fet recent ha ferit profundament l'orgull bel·licista de l'establishment rus: l'enfonsament del vaixell insígnia 'Moskva'.

Dins la bombolla propagandística que encapsula en aquests moments la societat russa, la narrativa oficial del Kremlin és ara quelcom essencial per controlar els pensaments de la població i prevenir que es girin en contra del règim actual. És per això que en els darrers dies la televisió russa, un espai que gràcies a la forta censura ja no compta amb cap veu dissident, ha intensificat el seu discurs a favor del govern i en contra Ucraïna. Fent un repàs al canal de notícies estatal, destaquen els intents dels col·laboradors amb més influència del país de defensar la invasió, demonitzar l'enemic, i mantenir un equilibri entre dir ser les víctimes dels atacs d'Occident i dir ser el bàndol que triomfa al camp de batalla. Tot plegat en un vòrtex de teories de la conspiració i interjeccions religioses que recorden als telepredicadors embogits dels anys vuitanta. Vet aquí la histèria de la televisió russa.

Erradicar ser ucraïnès

Una de les maneres més efectives de justificar la invasió d'Ucraïna per al Kremlin, tenint en compte la història que uneix els dos països, és negar l'existència de la nació ucraïnesa. En aquest sentit, diversos tertulians de la televisió russa han qüestionat repetidament que el poble ucraïnès sigui una realitat, i ho han atribuït a mentides disseminades cap a l'enemic públic número u: Occident. En un programa en directe, un comentarista cita les acusacions que Putin està cometent un "genocidi" a Ucraïna i que vol esborrar la idea de ser ucraïnès, i es posiciona fermament a favor: "Aquesta idea ha de ser eliminada. De cap a peus. Està corrompent les vides dels eslaus des de fa 100 anys [...] El mateix nom és insultant. Ser el poble rus i de sobte tornar-se ucraïnès". Un altre comentarista el talla i li pregunta si "no reconeixem Ucraïna com un país", i ell matisa: "Estic parlant del sentiment ucraïnès, de la idea de ser ucraïnès. Sobre aquesta idea que a un dels pobles russos els hi han dit que no són russos! 'Heu d'odiar els russos i lluitar amb ells'. Aquesta idea ha de ser totalment erradicada, i això ens portarà molt de temps. Estarem erradicant-los (el sentiment) durant molt de temps. Però abans de començar a erradicar-los, i abans que comencin a adonar-se que s'han d'educar i portar una nova vida, primer han de ser derrotats de manera convincent!", culmina. 

Teories de la conspiració

Un dels elements més importants a l'hora de fomentar el suport popular per una guerra és la demonització de l'enemic a base de propaganda. És per això que des del principi el Kremlin ha insistit que l'objectiu de l'operació a Ucraïna és la "desnazificació" del país veí. D'altra banda, la construcció del relat sobre el qual se sustenta el règim de Putin en els darrers anys ha incidit molt en l'Església Ortodoxa russa i el poder militar del seu país. D'aquesta manera, el sentiment del poble rus passa per la idea d'estar tots sols lluitant contra el mal, amb una clara nostàlgia pels triomfs dels soviètics a la Segona Guerra Mundial. Tots aquests elements es reflecteixen clarament a la televisió estatal. L'editora del mitjà RT, Margarita Simonyan, declara en directe que el món ja està endinsat en la Tercera Guerra Mundial, i deixa clar qui és l'enemic: "Hem d'entendre que no estem lluitant contra Ucraïna. I no és només des d'un punt de vista moral o ètic que no lluitem contra Ucraïna ni contra els ucraïnesos. Però des d'un punt estrictament tècnic i militar, estem lluitant contra l'OTAN!", exclama.

Altres tertulians també contribueixen a definir el perfil de l'enemic de Rússia, i el descriuen com un "diable satànic nazi". El presentador del programa s'adreça al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb molt fervor i to de predicador: "Jo et condemno! Vovka Zelenski! Amb un anatema! Tu no ets un jueu, no ets un creient. Ets un dimoni pur i barat. Ets el diable, i els teus esclaus són petits diables. Has de ser perseguit, no s'ha de negociar amb tu. Els guerrers russos no estan lluitant només amb nazis, sinó que també amb els dimonis. El teu govern satànic nazi és l'enemic sense Déu d'Ucraïna. Ets Satanàs, per això el teu govern és satànic". En el mateix programa també s'inclouen teories de la conspiració que recorden al 'globalisme' (cal recordar que la majoria d'aquestes idees desencadenen gairebé sempre en l'antisemitisme, encara que no sigui explícit). Un tertulià explica així el 'gran pla' d'Occident per destruir Rússia: "És satanisme, està del revés. No els importa, entens? [...] Els guions els estan escrivint a Londres, per especialistes d'una certa agència, després que les aprovi Washington. I part del pla de Washington és implementat per la burocràcia europea, la qual controlen. Això és un pla elaborat, no només una provocació. Butxa, Kramatorsk i els que vindran; és un pla elaborat. És la Tercera Guerra Mundial híbrida planejada".

Esquerdes

Enmig de tot això, sembla que la versió oficial del Kremlin es comença a esquerdar. En un intent de victimitzar-se i justificar la duresa de l'exèrcit rus, més d'algun comentarista es desmarca del guió i fa servir la paraula "guerra" en comptes d'"operació militar especial". Després de conèixer la notícia de l'enfonsament del 'Moskva', un dels col·laboradors culpa directament Ucraïna i fa una crida a bombardejar Kíiv, i contradiu així la narrativa de Moscou que el vaixell va patir pel mal temporal.

Potser el moment més desconcertant que circula per les xarxes és la intervenció de la cap d'RT, en un intent de justificar "ser més com la Xina" i rebutjar per complet la llibertat de premsa, de pensament i de la política: "Vam tenir dos períodes en la història amb censura limitada o inexistent: de 1905 a 1917, recordem com va acabar, i durant la Perestroika i els noranta, sabem com va acabar. Va acabar amb el col·lapse del país. Cap gran nació pot existir sense un control sobre la informació. Aquells que van fer que afegíssim a la nostra Constitució que 'la censura està prohibida', ho sabien perfectament. Aquells que ens van ensenyar durant dècades que 'no, no, la societat ha de ser lliure, una economia desenvolupada no pot existir sense un sistema polític desenvolupat o un sistema polític lliure'. Tot això són tonteries. Només cal mirar la Xina. Us agrada l'economia de la Xina? A mi m'agrada. Tenen alguna mena de llibertat en l'aspecte polític del seu país? En l'àmbit de la informació del seu país? No, no el tenen i mai l'han tingut. Potser això no és dolent", opina. Tot plegat sembla anunciar un gir en el règim de Putin cap a un estat on es persegueix de la llibertat d'expressió amb encara més severitat.