L'Orient Mitjà està a prop d'una nova guerra oberta, que podria resultar devastadora, entre dos clars protagonistes: Israel i l'Iran. El conflicte no és nou, ja que fa 45 anys que dura. Ara bé, dels últims anys, aquests mesos són els pitjors que ha viscut la regió. El 7 d'octubre, amb l'atac de Hamàs a Israel i la resposta de l'Estat hebreu, han estat el detonant d'una nova escalada a la regió. L'Iran, que es va convertir en República Islàmica el 1979, va jurar destruir l'estat d'Israel al que anomena "règim sionista". Tot plegat ha intensificat les reunions entre ministres d'Exteriors a Doha aquesta setmana amb una visita a la mateixa ciutat del president iranià, Masoud Pezeshkian, per mantenir converses amb l'emir de Qatar. Un fet que, en aquest sentit, planteja preguntes sobre com reaccionaran els estats del Golf si Israel continua amb el seu pla d'utilitzar el seu èxit militar recent no només per debilitar l'Iran, sinó per reordenar l'Orient Mitjà.
Aquesta coalició sunnita de sis monarques del Golf no té una bona disposició cap a l'Iran ni cap als seus aliats xiïtes, i recentment el 2016 va qualificar Hezbollah d'organització terrorista, recorda un article d'anàlisi del The Guardian. Però també s'oposa a una escalada israeliana més gran i creu que, en última instància, només Washington té els mitjans per contenir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Així, insisteixen que l'establiment d‟un Estat palestí independent és l‟únic camí cap a l'estabilitat, la integració i la prosperitat regionals.
"La creació d'un Estat palestí és un requisit previ per a la pau, no la seva conseqüència", va escriure el dimecres, el ministre d'Afers Estrangers saudita, el príncep Faisal bin Farhan, al Financial Times. Ara bé, no hi havia cap referència al conflicte entre Israel i Iran, ni les eleccions dels EUA, o com això podria aturar el conflicte. La realitat és que és poc probable que els líders dels estats del Golf, malgrat el suport popular als seus països a la causa palestina, canviïn la seva pròpia estratègia col·lectiva, que fa un any que està en marxa, de no proporcionar als palestins res més que ajuda humanitària i suport polític. Els esdeveniments poden canviar ràpidament, però actualment s'enfronten a la perspectiva del fet que Israel és reticent decidit a sortir de l'estancament a Gaza destruint el lideratge militar de Hezbollah i debilitant l'Iran tant que mai més no pugui disparar contra Israel.
Israel i els possibles atacs a l'Iran
Els informes que Israel està considerant atacar les instal·lacions petrolieres de l'Iran, per no parlar de les seves instal·lacions nuclears, posen nerviosos el Consell de Cooperació del Golf (CCG). L'argument del CCG, presidit pel xeic Mohammed bin Abdulrahman bin Jassim Al-Thani, primer ministre de Qatar, continua sent que un alto el foc entre Hamàs i Israel és la solució a la crisi. Ara bé, també constata que l'assassinat per part d'Israel del principal interlocutor de Qatar, el membre del buró polític de Hamàs Ismail Haniyeh, va ser un cop dur a les esperances de Doha d'aconseguir-ho.
De la mateixa manera, al segon front –el Líban– els Estats del CCG, entre ells Kuwait, Oman, Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units, ja han instat Israel a respectar la sobirania del país i acceptar un alto el foc, però alhora cap ha recolzat l'atac de l'Iran contra Israel, insisteix el mateix article. Si el ressorgiment d'Israel continua, els Estats àrabs i del Golf poden enfrontar-se a un dilema. D'una banda, l'afebliment a llarg termini de la influència iraniana podria crear un buit indesitjat i desestabilitzador, en què només el Mur de Ferro d'Israel tingui influència a la regió. D'altra banda, podria representar una oportunitat perquè els Estats regionals explotin la debilitat de l'Iran i facin retrocedir els actors no estatals recolzats per l'Iran.
Els països de la regió i la relació amb l'Iran
Els països de la regió tenen motius de pes per desitjar que Teheran es vegi debilitat. Això és perquè, bàsicament, un Iran debilitat podria donar més espai al president iraquià, Mohammad Shia al-Sudani, per posar fre a les faccions recolzades per l'Iran. El president sirià, Bashar al-Assad, que manté un notable silenci sobre el conflicte malgrat el suport que li ha mostrat Hezbollah, podria recuperar influència al Líban.
Per altra banda, al capdavant de Jordània hi ha el Front d'Acció Islàmica, una branca dels Germans Musulmans, que va encapçalar les enquestes a les recents eleccions parlamentàries, amb un 28% dels vots i convertint-se en el partit més votat. Jordània ha culpat esporàdicament l'Iran d'intentar encoratjar grups hostils al seu país. Bahrain, que va normalitzar les seves relacions amb Israel el 2020 juntament amb la Unió dels Emirats Àrabs, ha de fer front a les manifestacions propalestines. El canal de televisió proiranià LuaLua TV afirma que hi ha hagut manifestacions xiïtes en senyal de dol per la mort de Hassan Nasrallah. Kuwait està immers en una llarga disputa amb l'Iran per extreure gas d'un disputat jaciment de gas natural a alta mar.
Què passa entre l'Aràbia Saudita i l'Iran?
Però la relació crítica per a la regió és la que hi ha entre l'Iran i l'Aràbia Saudita, una relació que va millorar amb el full de ruta de desescalada de Beijing acordat el 2023 entre els dos països. Aràbia Saudita va rebre el president iranià per primera vegada en 11 anys i va permetre que pelegrins iranians viatgessin a les ciutats santes de la Meca i Medina, recorda el The Guardian. Riad ha restablert relacions amb Síria, que compta amb el suport de l'Iran, i espera haver obtingut el suport iranià per impedir que els houthis al Iemen llencin míssils a través de la frontera cap a l'Aràbia Saudita.
Per altra banda, Riad també ha reiterat innombrables vegades en públic que els Estats Units, simplement no estan interessats en la normalització amb Israel mentre no s'inclogui una via creïble cap a una solució de dos Estats. I encara més important, en un document acabat de publicar pel Consell Europeu de Relacions Exteriors, els autors sostenen que la relació entre l'Aràbia Saudita i l'Iran és fonamental per mantenir la pau.
Quina capacitat armamentística té l'Iran?
Gran part dels càlculs israelians giraran al voltant d'endevinar quina podria ser la resposta iraniana i intentar mitigar-la. La postura iraniana és que amb els míssils llançats dimarts s'han ajustat els comptes amb Israel, però ha advertit que si hi ha represàlies també l'Iran actuarà. El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, va dir després del bombardeig de dimarts: "Això només és un indici de la nostra capacitat".
La Guàrdia Revolucionària ha destacat: "Si el règim sionista respon a les operacions de l'Iran, s'enfrontarà a atacs demolidors". L'Iran no pot derrotar militarment Israel. La seva força aèria és obsoleta i decrèpita, i les seves defenses antiaèries tenen esquerdes i s'han vist afectades per anys de sancions occidentals, destaca la mateixa publicació. Però, tot i això, compta amb una enorme quantitat de míssils balístics i drons carregats d'explosius, així com moltes milícies aliades a tot l'Orient Mitjà.
La seva pròxima andanada de míssils podria tenir com a objectiu àrees residencials d'Israel en comptes de bases militars. L'atac d'un grup armat recolzat per l'Iran en instal·lacions petrolieres d'Aràbia Saudita el 2019 va mostrar com són de vulnerables els veïns als atacs iranians. L'Iran ha advertit que si és atacat no només s'hi tornarà, sinó que apuntarà qualsevol país que consideri que ha donat suport a aquest atac.