Nova troballa a l'illa xilena de Rapa Nui (Xile), coneguda també com a Illa de Pasqua. Al fons d'un llac que s'havia format en el cràter d'un volcà s'ha trobat una nova estàtua moai. El llac que s'ha assecat els últims anys ha deixat al descobert la figura que feia anys que estava sepultada sota el fang.
El vicepresident del poble indígena de l'illa Ma'u Henua, Salvador Genua, el moai el van descobrir diversos estudiants voluntaris de la Universitat de Xile i de la Universitat de Rancagua quan feien una investigació geològica al fons del cràter volcànic on van trobar la figura. Els joves van comunicar la troballa a les autoritats del poble Ma'u Henua. Segons ha explicat a Efe Genua, "aquest nou moai, segons el que recorden els savis del nostre poble que estan recopilant antecedents i dades, servia per demarcar el territori de l'illa, que va ser dividida en dos".
És a dir, algunes de les persones més grans del poble Ma'u Henua recorden haver-la vist l'any 1952, però aquesta informació es van mantenir únicament "en la tradició oral", quedant sepultat al llac i al fang del cràter volcànic. L'aiguamoll on hi ha el moai, que es va assecar els últims anys, va ser una zona que va patir un incendi fa uns mesos i que va afectar diversos moais propers, situats als turons interiors del volcà Rano Raraku. El nou moai, si bé ha patit erosió de l'aigua, té trets reconeixibles i és de cos sencer.
L'illa de Pasqua és coneguda mundialment per les enormes figures de grans cares tallades en pedra, que s'escampen en diversos punts de l'illa, i mantenen el misteri de com es van transportar a les seves ubicacions actuals, ja que cada estàtua pesa diverses tones. Les figures moai són el principal atractiu turístic de Rapa Nui, que cada any atrau milers de visitants que viatgen amb aquest únic reclam fins a l'illa, ubicat al mig de l'oceà Pacífic a 3.600 quilòmetres a l'oest de la costa xilena.
El descobriment obre noves línies de recerca sobre la història de l'illa i els ancestres dels seus assentaments: "Aquesta troballa ens marca una fita que cal estudiar més i compaginar amb tot allò que significa la història del poble de Rapa Nui", va remarcar Genua. El mandatari indígena ha demanat a l'Estat xilè i a tota la comunitat internacional suport en la investigació de la nova estàtua i ha recordat que aquestes són patrimoni de la humanitat de la Unesco des del 1995: "És important no només per a Xile, com a nació regent a l'illa, sinó per a tothom, perquè som la desena meravella del món", ha sentenciat.