La repressió política i les mesures per frenar la sobirania del Karakalpakistan -la regió de l'Uzbekistan que representa el 40% del territori del país i limita amb el Kazakhstan-, ja suma les primeres cinc morts, segons les autoritats, i desenes, segons els manifestants. A elles, també s'han de sumar els centenars de ferits que col·lapsen els hospitals després de tres dies de protestes que no s'aturen. Per això, el president Shavkat Mirziyoyev ha declarat l'estat d'emergència i el toc de queda fins el proper 2 d'agost. Això implica restriccions a l'entrada i sortida d'aquesta província, la prohibició de qualsevol mena d'acte públic, la protecció de l'ordre públic, controls a l'entrada de vehicles i escorcolls personals, entre d'altres.

El malestar d'aquesta regió s'ha accentuat arran de la signatura d'un decret que pretén modificar la constitució i, per tant, l'estat de la regió on es retira la paraula "sobirania" del seu primer article i prohibeix la possibilitat d'independència a través d'un referèndum democràtic. A l'actual constitució uzbeka, Karakalpakistan es defineix com una república sobirana dins de l'Uzbekistan, amb dret a secessió per referèndum. En l'esborrany de constitució revisada, sobre el qual s'ha de celebrar un referèndum en els propers mesos, ja no s'esmenta de manera explícita la sobirania o el dret a la secessió. Mirziyoyev, a través de la seva portaveu, obre la porta a no toca el concepte de poble sobirà de l'estatut per mirar de calmar els manifestants.

Els canvis d'estatus de la república formaven part d'una reforma constitucional més àmplia proposada per Mirziyoyev, que també inclou l'enfortiment dels drets civils i l'ampliació del mandat del president de cinc a set anys. Si la reforma s'aprova en el referèndum previst, restablirà el mandat de Mirziyoyev i li permetrà presentar-se per dues legislatures més. Per frenar l'allau de protestes, Mirziyoyev va viatjar a la capital de la regió, Nukus, on els manifestants van intentar atacar les instal·lacions del govern i van declarar que no es farien canvis al Karakalpakistan. Amb una població de gairebé 2 milions de persones i dos idiomes oficials, el karakalpak i l'uzbek, és la regió més gran del país, però la quarta menys poblada de l'Uzbekistan, gairebé tota la superfície és desèrtica. En el país hi viuen gairebé 35 milions de persones d'aquesta antiga república soviètica governada amb mà de ferro i on la dissidència és durament reprimida.

Mirziyoyev ocupa el càrrec de president des de la mort del seu predecessor, Islam Karimov, el 2016. La seva principal promesa és impulsar una "societat civil lliure" després de la seva reelecció l'any passat, però activistes de Drets Humans han enunciat els abusos que persisteixen malgrat certes reformes. A tall d'exemple, els rius de sang que s'han vist pels carrers han pogut sortir a la llum gràcies a les xarxes socials. Així doncs, les protestes socials són rares a l'Uzbekistan, governat per autoritaris. No hi ha fotos oficials dels actes de divendres a la capital de la república autònoma de Nukus. En canvi, a través de Telegram van aparèixer imatges que suggereixen que persones van ser assassinades durant la repressió de les protestes per part de la policia. Les autoritats van dir dissabte que havien detingut "organitzadors d'avalots massius" que volien ocupar edificis administratius a Nukus.