La victòria de Donald Trump obre un nou horitzó polític per als Estats Units molt marcat per la incertesa, tant per la inconcreció de les propostes del candidat republicà com pel gran interrogant que plana sobre el futur del Partit Demòcrata.

Sembla clar que Trump, si aconsegueix sortejar els 4 judicis que té pendents, liderarà una política més dura a les fronteres i que hi haurà deportacions, també que abaixarà els impostos, imposarà més aranzels i combatrà els continguts educatius basats en la diversitat de gènere i en el respecte a les minories.

Amb el suport de la majoria del Senat, que serà republicana, i a l'espera que acabi el recompte a la Cambra de Representants, els republicans podrien tenir el control total del legislatiu i l'executiu a la vegada. El control de les cambres i del Suprem (ja té un terç d'aquest òrgan a favor seu) i el fet que Trump ja coneix millor com és la maquinària de govern, fa pensar que podrà aplicar més ràpidament les seves mesures, però l'abast d'aquestes és un interrogant que segurament ni tan sols el mateix Trump té clar.    

Deportacions massives i immigració

Donald Trump ha basat gran part de la seva campanya en vincular immigració i delinqüència i ha promès deportacions massives, així com la possible creació d'un crim d'immigració i la creació de grans centres massius de detenció per a migrants a l'espera de la seva deportació. 

Els missatges d'odi cap als migrants per part de Donald Trump durant la campanya l'han portat a parlar d'ells com persones que tenen "gens dolents" o que "enverinen la sang del país". La forma com es portaran a terme aquestes polítiques, doncs, poden suposar violacions de drets fonamentals, així com el dret a l'asil, que ha denominat com a "frau" i ha promès eliminar. 

La contractació de 10.000 agents a la frontera, les batudes massives a llocs de treball per detenir migrants irregulars, la possible tornada del veto d'arribada d'alguns països àrabs o la promesa d'expulsar estudiants internacionals que es proclamin favorables a Palestina podrien crear una vertadera política persecutòria als Estats Units. 

Economia i canvi climàtic

Trump ha promès rebaixar els impostos a les empreses locals, apujar els aranzels a les importacions de la Xina i potser d'altres països i una retallada de despesa pública que podria estar liderada per Elon Musk i el seu nou departament d'eficiència governamental, amb el qual ha promès que podria retallar 2.000 milions de dòlars de despesa pública. 

Part de la retallada ha de venir també de l'impost de Seguretat Social, segons ha promès sense explicar com ho compensarà per pagar les jubilacions, i de la cancel·lació dels subsidis públics per ajudar a pagar la sanitat privada dels treballadors. 

Trump recull un bon cicle econòmic del país amb la inflació controlada per les pujades de tipus, que han fet que noves baixades puguin garantir que l'activitat econòmica continuï creixent. Els mercats dels Estats Units a més han rebut amb pujades la victòria de Trump, segurament perquè consideren que un escenari de pocs impostos serà propici per a l'activitat econòmica. Ara bé, és difícil garantir que aquest creixement no pugui venir acompanyat de nou d'inflació. 

Trump ha dit que derogarà el New Green Deal i la seva aposta pel creixement és també una aposta pels combustibles fòssils, la qual cosa pot fer que empitjorin encara més les emissions de CO2 dels Estats Units. Tot i això, no està clar que reverteixi la Inflation Reduction Act (IRA), que a més de la reducció de preus de medicaments inclou estímuls econòmics a les indústries verdes locals i a la transició energètica. En la mesura que les bateries i les energies renovables faran que baixin els preus de la llum, crearan llocs de treball i donaran benefici a les empreses nord-americanes, és probable que el president republicà les mantingui. 

Educació i polítiques de gènere

L'eliminació del departament d'educació i la supressió dels continguts sobre diversitat de gènere i racial a les escoles han sigut dos dels elements potents que han connectat els electors amb Donald Trump. Estar en contra de "les polítiques trans" del govern de Biden era un dels arguments comuns dels electors als mítings. 

El president, en aquest aspecte, ha garantit que impedirà a les dones trans de competir amb les dones cis als esports.

Avortament i salut

El nom que més ha sonat com a possible titular de Sanitat de Donald Trump és Robert F. Kennedy, nebot de John F Kennedy que anava com a independent a les eleccions però donava suport a Trump. 

Es tracta d'un antivacunes amb tendències conspiranoiques que vol acabar amb els pesticides dels aliments i que podria allunyar la sanitat dels Estats Units de les bases científiques, doncs el mateix Trump va dir que el deixaria "deixar-se anar" amb aquesta competència.

El propi Trump ha tingut posicions ambigües sobre la vacuna, doncs la seva administració va donar-hi suport quan es va desenvolupar contra la covid, però a la vegada va qüestionar-ne els efectes. 

Pel que fa a l'Obamacare, no està clar si el president anul·larà els subsidis públics a ciutadans per tal que puguin pagar a mitges amb l'estat les assegurances mèdiques, tal com va fer durant el seu primer mandat. Segons Político, es busquen altres vies com per exemple abaratir els costos de gent jove i sana per a les assegurances. 

Pel que fa a l'avortament, el Tribunal Suprem va eliminar l'any 2022 la protecció federal per a l'avortament com a dret constitucional i va deixar en els estats la competència de legislar, postura que Trump ha defensat. Tot apunta que no es mourà massa d'aquesta posició i ha negat la possibilitat d'activar un veto federal a l'avortament, ja que Trump últimament s'ha posicionat a favor de l'avortament en casos excepcionals com violacions o perill de vida per a la mare. 

Política internacional 

Una gran incògnita del govern de Trump és què passarà amb la política internacional, especialment amb Israel i amb Ucraïna. 

El president electe s'ha mostrat sempre enemic frontal de l'Iran, amb qui va desfer el pacte que havia signat Obama per desmantellar les seves armes nuclears. De fet, aquest dimecres es va descobrir que els aiatol·làs havien planejat matar-lo. 

Pel que fa a Ucraïna, Trump ha responsabilitzat en algun cop Zelenski de la invasió russa i ha mostrat respecte per Putin, a qui al mateix temps considera rival. Sembla que la seva aposta per aquest país seria que Ucraïna acceptés cedir els territoris ocupats, moviment que han rebutjat sempre però que potser es veurien més abocats a acceptar si es queden sense el suport armamentístic dels Estats Units. 

Trump sempre diu que no vol guerres al món i l'ha promès també a Orient Mitjà, però sembla difícil conciliar aquesta postura amb el seu suport total a Benjamin Netanyahu. 

Mentre que seguirà una política comercial dura contra la Xina, caldrà veure també com es mou amb la Corea del Nord de Kim Jong-Un, amb qui va protagonitzar una reunió històrica durant el seu primer mandat que no va suposar res. 

El futur dels demòcrates

Si no està clar fins on portarà Trump les seves promeses electorals, encara menys ho està el futur del partit demòcrata. Mitjans i analistes han criticat la campanya de Harris per no haver connectat amb les classes treballadores i per no haver pogut sotmetre la decisió de la candidatura a unes eleccions primàries. 

Però de cara al futur, és difícil saber cap a on aniran. No hi ha una figura de consens que pugui aglutinar les esperances demòcrates i les crítiques van en tants sentits, de vegades oposats, que costa saber cap on remarà el partit. 

Així, per exemple, tal com apunta el The New York Times, el senador per Vermont Bernie Sanders ha criticat que el Partit Demòcrata "s'ha convertit cada cop més en un partit de política identitària, en comptes de comprendre que la immensa majoria de la gent d'aquest país és de classe treballadora" i ha criticat la capacitat de transformació "tenint en compte qui finança" el partit. 

Mentre que el senador Seth Moulton criticava que no fos possible dir que no vol que la seva filla jugui contra una noia trans a un camp de joc, la congressista Pramila Jayapal, mare d'una nena trans, defensava que cal "contrarestar la idea que la meva filla és una amenaça" i que el que cal és combatre la desinformació. 

Tots coincideixen que hi ha una manca de lideratge, que pesa l'herència d'impopularitat de Joe Biden i que cal adreçar-se més a les classes treballadores, però hi ha moltes preguntes sobre com fer-ho, qui ha de fer-ho i com abordar dues qüestions que generen molta divisió i controvèrsia dins del partit: les polítiques trans i el control de les fronteres.