El Regne Unit i França han pres les regnes de l'estratègia europea per a la pau a Ucraïna amb l'objectiu de defensar els interessos del continent i mantenir una posició de fortalesa davant el desdeny de l'administració Trump. El primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron, presentaran una proposta a la Casa Blanca la setmana vinent, que inclou la creació d'una "força de seguretat" europea per tal d'assegurar una "pau duradora" a Ucraïna. Aquest pla preveu el desplegament d'uns 30.000 soldats europeus a Ucraïna —tot i que lluny de la línia de combat— i desplegar un "monitoratge tècnic" a través de diverses tecnologies. Tanmateix, la proposta exigeix als Estats Units (EUA) el compromís d'establir una "barrera de protecció", que no necessàriament ha d'estar situada a Ucraïna i que hauria de servir com a arma de dissuasió per evitar un nou atac rus.
Aquesta "força de seguretat" europea, en principi, només comptaria amb soldats britànics i francesos, atès que, de moment, la resta de potències europees s'han oposat al desplegament d'exèrcits en territori ucraïnès. La gran part d'aquestes tropes serien aèries i marítimes, i els soldats terrestres se situarien en ciutats com Dnipró o Poltava, lluny del front, així com en ports i infraestructures crítiques per al país, com plantes elèctriques. A la línia de batalla, s'hi mantindrien els soldats ucraïnesos, i els moviments de Rússia estarien controlats amb avions de vigilància, drons i satèl·lits a càrrec dels EUA, segons ha informat The Telegraph. "La raó per la qual no es tracta d'una força d'aplicació de la pau o una força de dissuasió és l'assumpció que l'alto el foc, les negociacions, han donat la base per a alguna cosa més lleugera", ha afirmat un funcionari britànic al mitjà esmentat.
El diari també explica que la "barrera de protecció" nord-americana podria incloure avions de caça a Romania i Polònia i que una "força terrestre multinacional" es podria situar a les fronteres orientals de l'OTAN com a reserva de seguretat en cas que calgués protegir les tropes europees a l'interior d'Ucraïna. L'objectiu principal d'aquesta "força de seguretat", però, seria assegurar la reobertura de l'espai aeri d'Ucraïna, i la seguretat del comerç al mar Negre, a més de mantenir les infraestructures ucraïneses crítiques que han de permetre la recuperació del país un cop s'acabi el conflicte.
Macron ha confirmat posteriorment aquest dijous la intenció d'enviar soldats un cop s'hagi negociat la pau a Ucraïna. "No excloem, dins d'un marc planificat amb els nostres aliats, poder comptar amb forces que, un cop negociada la pau, puguin contribuir a garantir la seguretat d'Ucraïna", ha dit en una xerrada amb internautes. El president francès sí que ha descartat de totes totes l'enviament de soldats al front de guerra, ja que ha argumentat que França mai ha estat a favor "de l'escalada". D'altra banda, Macron ha assegurat que quan vagi a Washington, li dirà a Trump que "no pot ser dèbil" amb Putin, perquè això pot jugar en contra dels seus propis interessos. "Com has de ser creïble davant la Xina si ets feble davant Rússia?", s'ha preguntat.
El Kremlin denuncia que el pla és "inacceptable"
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha reaccionat a les informacions publicades sobre aquesta proposta i ha assegurat que per a Rússia, "el desplegament de tropes de països de l'OTAN a Ucraïna és inacceptable". D'altra banda, la proposta de situar 30.000 soldats queda molt lluny de la reclamació del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que exigia entre 150.000 i 200.000 soldats europeus per signar un alto el foc. Qui sí que podria estar d'acord amb la proposta és el mandatari estatunidenc, Donald Trump, que fa uns dies va afirmar que no s'oposaria al desplegament de tropes europees a Ucraïna, però que va rebutjar destinar-hi soldats americans.