Després d'un mes de protestes independentistes a Nova Caledònia, la policia d'aquest territori francès d'ultramar ha detingut 11 persones pel seu suposat paper en les manifestacions, que han acabat amb víctimes mortals. Un dels detinguts és el líder independentista Christian Tein, cap del grup activista CCAT (sigles en francès de Cèl·lula Coordinadora d'Acció de Camp), acusat de "crim organitzat", igual que la resta d'arrestats.
Tein va ser un dels organitzadors de barricades a la capital, Nouméa, i ha estat una cara visible del moviment independentista de Nova Caledònia des de fa temps. Ara, en ser detingut per crim organitzat, ell i la resta podran ser retinguts fins a 96 hores. El fiscal en cap del cas ha comunicat que les detencions formaven part d'una investigació policial sobre una àmplia gamma de presumptes delictes, com ara complicitat en homicidi i temptativa d'homicidi, robatori a mà armada, incendis provocats i pertinença a un grup creat per preparar actes violents.
L'operació per detenir aquestes 11 persones ha suposat un gran desplegament policial que ha forçat a tancar tota mena de comerços i, fins i tot, l'Ajuntament de Nouméa, per tal d'evitar més disturbis. Tein ha estat detingut a la seu del major partit independentista, la Unió Caledònia, quan es preparava per fer una roda de premsa.
Què ha passat a Nova Caledònia?
Durant molts anys Nova Caledònia va ser una colònia francesa fins que l'any 1946 va rebre l'estatus administratiu de territori francès d'ultramar. L'illa va viure un boom econòmic gràcies a les seves reserves de níquel que va atreure molts francesos de la metròpoli que minvaven la presència dels nadius. Després de moltes protestes, l'any 1998 es va tancar l'Acord de Nouméa, que va calmar les aigües i va permetre, entre altres coses, avançar cap a l'autonomia gradual de la zona i convocar referèndums sobre la independència de Nova Caledònia.
Els recents disturbis neixen de l'Acord de Nouméa, aquell que inicialment havia sufocat el malestar a l'illa. En aquest acord es recull que el cens electoral estava restringit a les persones que havien residit a Nova Caledònia abans de 1998 i els seus fills. La mesura tenia com a objectiu donar una major representació als canacs, que malgrat ser la població originària havia esdevingut minoritària aleshores. Ara, París ha considerat aquest cens restrictiu i poc democràtic per aquells ciutadans que fa anys que viuen a les illes, però no poden participar de la seva vida política. Per això han aprovat incloure en el cens les persones que viuen a Nova Caledònia des de fa, almenys, 10 anys.
Les formacions i els moviments independentistes han denunciat que aquesta mesura que diluirà la seva presència electoral. Finalment, les controvertides reformes electorals han estat suspeses, segons va anunciar recentment el president francès Emmanuel Macron.