Ja han passat dues setmanes des que el Kremlin va iniciar la guerra a Ucraïna, i els experts en el tema intenten entendre tot el que ha passat fins ara per saber què pot passar d'ara endavant. Per a la Dra. Ruth Deyermond, professora del Departament d'Estudis de Guerra de la universitat King's College de Londres, Vladímir Putin ha comès un error de càlculs. Deyermond és experta en seguretat postsoviètica i creu que els nivells de resistència del poble ucraïnès han agafat el govern rus per sorpresa.
En una entrevista amb ElNacional.cat, analitza les claus del conflicte i el paper que hi poden jugar les sancions principalment econòmiques que han pres països com el Regne Unit. A part de la seva recerca acadèmica sobre la política exterior russa en el món postsoviètic, Ruth Deyermond ha treballat al ministeri d'economia i finances britànic, i es mostra crítica amb algunes polítiques actuals del govern.
Després de tants anys estudiant la política exterior del Kremlin i l'actual govern de Putin, quins considera són els veritables motius que han desencadenat una invasió militar russa a Ucraïna?
Crec que no hi havia cap desencadenant evident per a la guerra, Ucraïna no havia fet res per provocar la invasió. I aquesta és una de les coses estranyes de la guerra. El 2014, amb l'annexió de Crimea, va semblar que era una resposta al que estava passant a la resta d'Ucraïna i, en particular, a les preocupacions sobre l'arribada d'un govern anti rus que intentaria unir-se a l'OTAN i el fet que això impediria que Rússia accedís a la seva base naval de Crimea. Hi havia motivacions específiques, però per descomptat cap n'és excusa, va ser una annexió il·legal. Però ara tot això sembla molt diferent. Em sembla que el procés de presa de decisions dins del Kremlin, de Putin, ha canviat. S'ha tornat molt menys previsible. No em sembla del tot racional.
I hi ha algun motiu pel qual hagin decidit iniciar la invasió ara, el febrer del 2022?
Una cosa que sí que puc dir que s'ha fet molt evident és que aquesta invasió va començar en un moment en què quatre dels principals Estats occidentals tenien governs febles o en un punt de canvi. Joe Biden, als Estats Units s'enfronta a eleccions de mig termini aquest any, i és impopular, està políticament feble. A Gran Bretanya, per descomptat, tenim el Partit Conservador que està passant per un escàndol amb el tema de les festes en confinament, de manera que són febles, o semblaven febles. A França hi ha eleccions presidencials, per tant, Macron ha de ser molt curós amb el que fa en l'àmbit internacional. I després, a Alemanya, van tenir la marxa d'Angela Merkel després de tants anys. És evident que els estats europeus han estat dividits de múltiples maneres durant molts anys i que aquests quatre Estats clau passessin per un període de debilitat va fer que Occident semblés encara més feble a ulls de Putin. Però, en realitat, el que hem vist és que els estats occidentals s'han acabat unint d'una manera que fa molts anys que no es veia.
La Dra. Ruth Deyermond, durant l'entrevista amb ElNacional.cat
Aleshores, Putin no esperava que la guerra es desenvolupés d’aquesta manera i tingués aquesta resposta?
Putin volia explotar les debilitats i les divisions entre els Estats occidentals, però les seves accions han revertit aquest procés de debilitament. Així que ha tingut l'efecte exactament contrari al que volia pel paper que estan prenent aquests governs. També he de dir que sembla com si Putin i el seu cercle íntim esperessin una guerra molt fàcil i ràpida, com a Crimea el 2014, que va ser molt breu. Crec que s'esperava una cosa així, sobretot a l'est d'Ucraïna, a Lugansk i Donetsk, on hi ha una gran proporció de la població prorussa que no s'oposava tenir relacions més pròximes amb Rússia. Però en realitat, està lluitant en un tipus de guerra totalment diferent.
I quina mena de guerra és aquesta?
Això és més com una guerra clàssica de conquesta o d'ocupació imperial. Els nivells de resistència que estem veient no són una sorpresa per a mi ni per a molts analistes, crec. Tanmateix, semblen ser una sorpresa per al Kremlin, cosa que és molt i molt estrany. Sembla que Putin es pensés que Ucraïna no era una nació o un estat real, i no entenen que els ucraïnesos se sentin diferent d'ells - encara que ara suposo que probablement ja ho han entès. Però és això el que els ha fet que no entenguin el tipus de guerra estaven lluitant. I la conseqüència per a ells ha estat un desastre militar, realment d'un tipus que no han viscut des de la primera guerra txetxena als anys noranta.
Sembla que Putin es pensés que Ucraïna no era una nació
Està fracassant, doncs, Putin?
Encara és una etapa molt, molt primerenca de la guerra, oi? No són ni dues setmanes. La majoria de guerres són molt més llargues que això. Però no veig com el govern rus pot assolir els seus objectius polítics en aquesta guerra perquè no els ha aconseguit ja; no ha aconseguit una victòria ràpida i de baix cost per eliminar el govern àmpliament prooccidental d'Ucraïna, que és el que volia. Han destrossat ciutats ucraïneses, estan matant civils... Però aspectes claus de la guerra ja s'han perdut per Putin. D'alguna manera, és impossible que guanyi. Encara que aconsegueixi una victòria militar de manera temporal, no crec que funcioni a llarg termini perquè hi haurà resistència. Tot i que hi hagi qualsevol mena de victòria militar, ja no pot assolir els seus objectius polítics de controlar el país. No pot obtenir el que vol de la guerra. Per això, en última instància, caldrà que hi hagi algun tipus de procés de negociació perquè Rússia voldrà retirar-se d'aquesta situació i intentarà mantenir en part la seva reputació internacional. Crec que és probable que vulguin tenir negociacions serioses, però encara no. No estan preparats.
I què pot fer que s'asseguin a negociar?
Les sancions que estan arribant, per exemple, tindran impactes econòmics devastadors per a la població russa. I això, combinat amb xifres de baixes molt elevades que ja comencem a veure, amb la mort de molts soldats russos, posarà molta pressió sobre el govern rus. No podran aguantar durant molt de temps la incapacitat per finançar un conflicte en actiu i els efectes d'una alta taxa de víctimes. Per tant, crec que les sancions són un component clau per obligar finalment el govern rus a iniciar un diàleg seriós sobre com acabar la guerra.
Aspectes claus de la guerra ja s'han perdut per Putin. És impossible que guanyi
Les sancions econòmiques a Rússia de les que parla han estat la principal resposta dels països occidentals. És una bona estratègia?
Les guerres són molt i molt cares i, per tant, com més dura la guerra, més costosa és per al govern rus. I quan hi ha sancions importants, al govern rus se li fa més difícil recaptar diners per finançar-la. De fet, en aquesta àrea, el govern britànic ha actuat raonablement bé sancionant alguns dels aspectes més amplis de l'economia russa. En canvi, no han actuat contra individus, no sancionen persones i oligarques que altres països estan sancionant. Hi ha molta discussió a Gran Bretanya sobre alguns vincles financers entre el partit del govern, el Partit Conservador, i alguns d'aquests individus. El Regne Unit està quedant enrere respecte a altres estats occidentals en temes de sancions, i les sancions seran crítiques per al resultat de la guerra.
Amb tot, el conflicte d'Ucraïna ha canviat la manera d'actuar dels Estats occidentals que havíem vist des de la fi de la Guerra Freda?
Crec que pensaven que Occident estava dividit i que no oposarien cap resistència real a la invasió d'Ucraïna pel fet d'estar preocupats per altres coses. Però no ha estat així. Al contrari, per exemple, veiem per primera vegada ciutadans d'Estats escandinaus neutrals, com Suècia i Finlàndia, donen suport a la idea d'unir-se a l'OTAN. Crec que la majoria de finlandesos, per primera vegada, estan a favor d'unir-se a l'OTAN, i gairebé el 50% dels suecs també ho estan. Això no hauria passat abans del conflicte a Ucraïna. Ara, veus una Europa més unida, l'OTAN es fa més forta, Alemanya, per primera vegada després de la Segona Guerra Mundial es compromet a consolidar unes forces armades alemanyes més fortes. Tot això en resposta al que ha fet Putin. Tant dins d'Ucraïna com pel que fa a l'ordre de seguretat europeu, el que ha passat és precisament el contrari del que vol Putin. Per això també crec que no ha aconseguit del tot els seus objectius.
I hi ha algun risc que tot plegat acabi en un enfrontament directe entre Occident i Rússia?
Crec que tant l'OTAN com Rússia continuen tenint molta cura per evitar la confrontació entre ells, no volen que es converteixi en una guerra més àmplia, perquè, per descomptat, l'escalada a una guerra a més gran escala comporta el risc d'acabar en una guerra nuclear entre Rússia i l'OTAN. Els Estats i l'OTAN han tingut molt clar, per exemple, que no volen crear una zona de prohibició de vol sobre Ucraïna perquè això significaria que els avions russos que creuessin la zona serien disparats per les forces de l'OTAN. I això, òbviament, és molt probable que acabés desencadenant la guerra. Per tant, crec el fet que estiguin evitant una decisió com aquesta és una indicació de la cura que està tenint l'OTAN per evitar un conflicte més ampli amb Rússia. I tampoc no veig que Rússia vulgui iniciar un conflicte més ampli. En primer lloc, perquè no volen una guerra nuclear. I, en segon lloc, perquè no veig com podrien lluitar contra l'OTAN fent-ho tan malament a Ucraïna. És impossible per ells lluitar en una guerra convencional contra l'OTAN al mateix temps que continua la guerra a Ucraïna.