El president camerunès, Paul Biya, ha anunciat un "diàleg nacional", que hauria de realitzar-se a partir de finals de setembre, per tal de resoldre la crisi territorial que enfronta el Camerun, des que l'1 d'octubre de 2017 el Southern Cameroons Ambazonia Consortium United Front (SCACUF) declarés la independència d'Ambazònia, la zona de l'Oest del país, anglòfona (on hi viu el 18% dels habitants del Camerun). Fins i tot ja s'ha començat a parlar d'alliberament dels presos d'Ambazònia, tot i que no s'ha pres cap mesura en ferm. La taula de diàleg hauria de ser presidida pel primer ministre, Joseph Dion Ngouté, i hauria d'incloure a membres dels diferents moviments polítics i grups armats. S'ha promés, fins i tot, que seria transmesa per televisió.
En vermell: Ambazònia. Font: Viquipèdia.
Dubtes
Alguns dels moviments d'Ambazònia han dubtat de la validesa d'aquesta oferta. Han considerat que no es pot realitzar una taula d'aquest tipus en territori camerunès si abans no es signa una treva que permeti la participació dels guerrillers. Per altra banda consideren que s'hauria de posar en llibertat, prèviament, als presos polítics de l'Oest, entre ells el president del "govern interí de l'Ambazònia", Sisiku Ayuk Tabe. Malgrat tot, han considerat que el posicionament de Biya, que fins ara no s'havia mullat en el tema, és un pas en la bona direcció.
La zona anglòfona, en guerra
El passat 2 de setembre, les escoles de l'Ambazònia no van obrir les seves portes; moltes d'elles duen setmanes tancades, tot i que aquesta zona podia presumir de la qualitat del seu ensenyament. Uns dies abans, Julius Sisiku Ayuk Tabe, el president autoproclamat d'Ambazònia, havia estat condemnat a cadena perpètua (havia estat extraditat de forma il·legal per Nigèria, país on s'havia exiliat després de l'1-O). Fins a l'1 d'octubre de 2017 la reivindicació independentista havia estat gairebé totalment pacífica. La reacció brutal de l'exèrcit camerunès, ordenada pel president Paul Biya a partir de novembre de 2017, va fer canviar la situació. Des d'aleshores la violència no ha parat de créixer. L'exèrcit camerunès ha estat acusat de matances i de múltiples violacions dels drets humans. Els grups guerrillers anglòfons han multiplicat les seves accions i han assassinat militars camerunesos i membres de l'administració de l'Estat. S'ha acusat als Amba boys, als guerrillers independentistes, de maltractaments i segrestos a la població civil. De tant en tant les forces independentistes convoquen jornades de "ciutats mortes", que bloquegen completament el país. Centenars de milers de persones han marxat de les seves llars. Les organitzacions humanitàries parlen de més de 2.000 morts a causa del conflicte.
Els orígens del conflicte
El Kamerun alemany va ser repartit entre la Gran Bretanya i França a la fi de la Primera Guerra Mundial, pel tractat de Versalles. L'administració del Camerun britànic, molt més petit que el francès, va ser gestionada amb la de Nigèria, un estat federal. Quan el Camerun francès es va independitzar de França, es va donar a escollir als habitants del Camerun britànic si volien incorporar-se a Nigèria o a un Camerun Federal, que respectaria les peculiaritats dels territoris anglòfons. En el referèndum, celebrat el 1961, algunes regions van triar, per referèndum, mantenir-se unides a Nigèria (i ja formen part d'aquest país), mentre les altres van escollir reunificar-se amb el Camerun francès (de fet, molts habitants de la zona volien la independència, però no se'ls va permetre triar aquesta opció). Però la relació entre els dos Cameruns es va anar deteriorant, perquè el govern central mai no va tolerar gaire l'autogovern de la zona anglòfona.
Violació del referèndum
El 1972 es va substituir, la República Federal per la República Unitària, després d'un referèndum que va ser molt qüestionat. Això va suposar la supressió de l'assemblea territorial anglòfona i del multipartidisme que encara era vigent a aquest territori. Els anglòfons es van sentir traïts, i des d'aleshores han donat suport majoritàriament a les forces d'oposició al governamental RDPC (Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun). En diverses ocasions els partidaris d'Ambazònia han reclamat la independència a les Nacions Unides. Durant molt de temps, l'Oest del Camerun va ser un feu del Front Social-Demòcrata (SDF), partidari del federalisme, però a partir de 2015 la força dels grups independentistes ha anat creixent. La repressió contra els independentistes ha anat associada a una creixent persecució als partits d'oposició unionistes, tal vegada vinculada als problemes per la successió del dictador Paul Biya, que ja té 86 anys i en porta 36 al poder. La situació de Camerun també es veu agreujada per la presència d'escamots de Boko Haram, grup islamista que té una forta presència a països veïns, com Txad o Nigèria.